La subcontractació és una eina del Poder per atacar els drets laborals. En el cas de la nostra Badia, especialment a les Drassanes, la subcontractació ha estat l’arma utilitzada pels diferents Governs (titelles del poder) per carregar-se el nostre teixit industrial. La divisió de la Classe Treballadora és potser la principal característica d’aquest model de contractació. L’antic, però infal·lible divideix i venceràs, va aconseguint, a poc a poc, carregar-se la indústria i que la Badia es converteixi en "un Benidorm", sense que gairebé ningú digui res perquè aconsegueix mantenir-nos dividits i sense tot just possibilitats reivindicatives.

Un exemple recent

Després d’una manifestació dels treballadors de l’Aux. de Navantia/Cadis, deia en una entrevista José Gallardo, president del comitè de l’empresa principal: "Als vuitanta, la plantilla de les nostres drassanes era de 6000, ara és de 130"(no hi ha o no exerceix ningú de soldador, pintor, tubero... tot personal d’oficina, caps i alguns de manteniment). Prosseguia: "La nostra plantilla de la Casa no dona ni per a construir 2 pasteres". "Nosaltres considerem als treballadors i treballadores de l’Aux. la nostra plantilla, per això el nostre suport en aquesta manifestació". "La seva plantilla" però amb condicions molt inferiors que la seva "veritable plantilla", dividits en centenars de Subcontractes i amb una altíssima eventualitat. Avui es treballa i demà no. Les nostres drassanes no es van tancar perquè tot Cadis i la província érem drassanes. Ara els treballadors, com a molt, estem En, però no som De.

Elements a tenir en conta en la subcontractació:

1 Empresa principal:

 Grans factories generadores de càrrega de treball.-Aconsegueixen minimitzar constantment el seu personal fix, sobretot l’obrer. Mantenen una plantilla petita i controlable de caps i comandaments intermedis

 Compleix el conveni dels seus treballadors i treballadores amb uns nivells de qualitat acceptable.

 Contracten empreses Aux. segons necessitats de la producció i les utilitzen com a botxins o sicaris a sou per a fer el treball brut d’incomplir els drets dels treballadors que, encara que treballen per a ells, No són els seus treballadors

 Ajusten els preus empresa principal/contractes perquè aquestes els equilibrin incomplint els drets dels treballadors.-Permeten que els treballadors i caps de la principal facin servir les contractes per tenir determinats privilegis com endollar a familiars que acaben sent els Eternament agraïts

2 Subcontractes:

 En la majoria dels casos són empreses petites, veritables ETT camuflades amb zero nivells de producció i zero autonomies que no existirien per si soles i que viuen de les principals fent-los el treball brut. Són els seus sicaris i aconsegueixen que el mateix treball no tingui ni el mateix salari ni els mateixos drets. Meres intermediàries en un clar intrusisme laboral.

 Dirigides, en molts casos, per extreballadors ara empresaris que a canvi de deixar-los jugar a ser classe mitjana amb un Audi i un xalet enfront d’un alt càrrec de l’empresa principal, calciguen els drets de les seves excompanyes. Se les enginyen per a ser classe treballadora, per exemple, per a cobrar el FOGASA. La resta del temps són empresaris que van perdent els escrúpols al mateix temps que pugen el seu nivell de vida.

 Les contractes solen tenir una vida curta. Acaben desapareixent per falta de liquiditat i es fa càrrec dels acomiadaments l’estat. Encara que els empresaris jurin sovint que vivien millor com a simples treballadors, repeteixen i repeteixen com a empresaris i tornen a aparèixer amb una altra empresa, amb un altre nom, a través de testaferros, amb les mateixes obres, amb el mateix modus operandi i amb la mateixa raó de ser: ser botxins de les Principals. "Marquetes blanques" avalades o tutelades des d’endins.

3 Els comitès?:

Hem lloat al sindicalisme dels vuitanta. Treballadors que van sortir al carrer secundat pel poble per a evitar el tancament de les Drassanes, però en què s’han convertit els treballadors herois anònims que sortien en els reportatges donant una assemblea damunt d’un bidó, cremant contenidors, tallant la carretera i mobilitzant a tot un poble per les seves Drassanes? Els Anònims treballadors dels reportatges que ens arriben a l’ànima, ara són o han estat, les Cares Conegudes dels comitès de les grans factories que miren per a un altre costat quan es calciguen els drets dels treballadors de Subcontractes. Són responsables subsidiaris de convertir les drassanes, amb el seu sindicalisme "pa uns quants", en un camp de concentració per a molts i en un parc temàtic per a alguns. Són una peça fonamental en el model de subcontractació.

La seva pau social ha significat mantenir unes Drassanes obertes a costa de carregar-se la unió i la dignitat de tota la Classe Treballadora, fent un sindicalisme "pa uns quants", Que cada vegada són menys, i ajudant a la conversió de la seva plantilla de ser ¨Classe Treballadora pura’’ a aburgesats.

Els anònims treballadors dels reportatges dels vuitanta, primer van deixar de ser treballadors en deixar a un costat les eines i després companys en deixar a un costat als treballadors de l’Aux. La rendibilitat de la lluita dels vuitanta se’ls va anar acabant en cada menyspreu i van passar de ser herois anònims a traïdors coneguts.

Tampoc se salva els comitès de l’aeroespacial de la xacra de la subcontractació. Possiblement el present de NAVANTIA és el futur d’Airbus. Mentre el futur d’Airbus el voten els treballadors de la Casa, els de l’Aux., que segur que seran els més afectats, queden a l’expectativa com a ciutadans de segona classe.

I els sindicats alternatius?

Els governs, ni aquest ni altres, acabaran amb la subcontractació i els Comitès i els delegats de l’ Aux. i la principal continuaran fent sindicalisme "per uns quants". Si de veritat volem fer sindicalisme per a tots, igual, els sindicats alternatius, hauríem de fer sindicalisme per als treballadors de subcontractes. És fonamental una discriminació positiva i posar per sobre de tots als més precaris, que a més són la majoria. La unitat és la solució i perquè sigui unitat de veritat, s’ha de fer des de la igualtat. Fins que no hi hagi igualtat no hi haurà unitat. De què ens ha servit als que preteníem fer un nou sindicalisme sumar delegats als comitès si els companys de subcontractes a vegades no estan ni dins de les factories? L’esperit de drassana no està només de torns cap a dins. Posem-nos a treballar a millorar els drets dels treballadors de les auxiliars i millorarem els de tots. Quan tots siguem Drassanes o Airbus, tots sortirem al carrer amb una mateixa veu!

Coordinadora de Treballadors del Metall Bahia de Càdiz