La llei d’Estrangeria ha mantingut durant dècades els menors i els joves migrants en l’abandonament, l’exclusió laboral i la marginació social. Milers de menors tutelats són abandonats per l’administració en complir la majoria d’edat, sense dret a treballar ni ha regular la seva situació legal.

Aquest gran despropòsit és el que es pretenia rectificar. El govern es felicita per la reforma, però aquesta és simplement acabar amb l’anomalia espanyola per acostar-se als cànons europeus. El reial decret amb prou feines ajudaria 15.000 persones entre els aproximadament 8.000 menors tutelats i els més grans fins als 23 anys.

Es redueix el termini de nou a tres mesos per iniciar la tramitació de la documentació dels menors no acompanyats, fet que segons aclareix el ministeri no vol dir que la devolució d’un menor deixi de ser possible quan aconsegueix els seus papers. L’autorització inicial de residència passa d’un a dos anys i porta unit el permís de treball a partir dels 16 anys.

Aquesta reforma ha passat pel raspall del ministre de l’Interior Gran-Marlaska, que sempre ha estat contra qualsevol millora en els drets dels i les migrants. Ha imposat els tres mesos per començar la tramitació dels papers, en lloc dels quinze dies que plantejava el projecte inicial, i l’absència d’antecedents penals per concedir els permisos, podent ser negats o retirats si ja se’n tenien.

Aquesta “reforma” ha vist la llum gràcies a la lluita de milers als carrers, reclamant drets i papers. La lluita és l’eina imprescindible per acabar amb tota la llei d’Estrangeria (discriminatòria, racista i classista) que manté 600.000 persones a l’explotació laboral. Una reserva que aprofiten empresaris de sectors com l’agricultura, la construcció i l’hostaleria, entre d’altres. I utilitzada per pressionar tota la classe obrera, mantenint salaris de supervivència o degradant les condicions de treball.

Cal abolir tota la llei d’Estrangeria i regularitzar totes les persones sense papers ni drets. Aquesta hauria de ser una prioritat dels sindicats, els partits i tots els col·lectius que defensen els drets laborals democràtics o humans.

Txema Morillo