Dimarts 16 saltava la vaga indefinida del metall a Cadis davant del bloqueig en la negociació del conveni. La patronal vol imposar fortes retallades en salari i drets: exigeix ​​eliminar dues pagues extres, augmentar la jornada laboral, treure plusos i es nega a recuperar els de risc tòxic, penós i perillós, i a més vol crear una nova categoria per sota de l’especialista. Els treballadors i treballadores van convocar dos dies de vaga al mes de novembre, que van ser un èxit. Però la patronal no cedeix i, després de diverses assemblees i malgrat les traves que posaven els sindicats oficialistes de CCOO i UGT, s’ha convocat la vaga la indefinida. El seu impacte, especialment a la Badia de Cadis, ha estat absolut, amb fortes mobilitzacions i enfrontaments amb la policia.€

Les treballadores i treballadors volen impedir que continuï el procés de desindustrialització i caiguda de les condicions laborals que arrosseguen des de fa anys. Les dues factories d’Airbus (una amenaçada amb tancament imminent i que va mantenir una dura lluita), les tres factories de Navantia (drassanes públiques) i la de Dragados, són pràcticament el que queda d’indústria a la zona. En una clara aposta pel turisme, els diferents governs centrals i autonòmics, han permès que s’anés desmantellant tot el teixit. Fa anys que la província de Cadis és la que acumula els índexs d’atur més elevats de l’estat.

La subcontractació és brutal i és la tònica a les drassanes: una arma de destrucció massiva de drets laborals. La divisió de milers de treballadors i treballadores en centenars d’empreses, el menyspreu continu dels comitès de l’empresa principal i l’escàs poder reivindicatiu dels delegats sindicals de les subcontractes, en molts casos familiars i persones de confiança dels empresaris, ha fet que els treballadors i treballadores, la majoria eventuals de subcontractes, aixequessin la veu i comencessin a organitzar-se. Un dels conflictes més recents es va produir quan dos companys del sindicat CTM que es van atrevir a convocar assemblea de treballadors quan el comitè d’empresa no ho feia, van ser acomiadats.

La mesa negociadora del conveni està controlada per CCOO i UGT, però, és molt important la participació dels sindicats alternatius de Cadis, que basen la seva lluita en la mobilització i en la presa de decisions des de les assemblees, ja que no es refien de les possibles maniobres de les centrals oficialistes, amb un llarg historial de concessions a favor dels empresaris. El nucli de la vaga és a la Badia de Cadis. Per intentar evitar que es faci forta a tota la província, la Junta d’Andalusia ha convocat les dues parts per mediar. Però al carrer es palpa una decidida voluntat de lluita.

No és una excepció, sinó la tònica general a tot l’Estat: la patronal vol aprofitar els efectes de la pandèmia per activar plans de deslocalització industrial i imposar tancaments i enormes retrocessos a les condicions de treball. Per això compta amb total impunitat als acomiadaments que li permeten les successives reformes laborals, especialment la del govern del PP del 2012, que el govern del PSOE-IU/Podemos segueix sense derogar.

Coincidint amb la vaga de Cadis, dimecres una altra vaga general paralitzava completament la comarca gallega d’Amariña a Lugo, contra el desmantellament industrial i va omplir els carrers de Burela. És la mateixa lluita que porten les treballadores i treballadors de subcontractes davant del tancament de Nissan. Per això, la vaga indefinida del metall de Cadis és de tota la classe obrera, i cal aixecar la més àmplia solidaritat.

Aturem el desmantellament industrial, no més pèrdues de drets laborals. Ja n’hi ha prou de subcontractació i divisió. Derogar ja la reforma laboral del 2012. Tot el control de la lluita en mans de les assemblees. Visca la lluita de la classe obrera.

18 de novembre 2021. Lluita Internacionalista