L’aclaparador triomf de Boric (55,87% dels vots) contra el pinochetista Kast (44,13% dels vots) a la segona volta de les eleccions presidencials, ha estat un rotund triomf del poble i la classe treballadora, la joventut, la dissidència sexual i altres. Milions a les grans ciutats, a la majoria de les regions i les comunes obreres i populars del país, es van abocar massivament a derrotar el perill que significava que el govern quedés en mans d’un defensor de la dictadura, misogin, que odia la dissidència sexual, el poble maputxe i la classe treballadora.

Va ser la consciència d’aquest perill al cap de milions i la força de l’esclat social que es nega morir el que va provocar la derrota de Kast. Per això, fins i tot, va ser derrotat el boicot que Piñera i la patronal van fer al transport públic, deixant sense microbusos els barris més pobres per tal que no anéssim a votar el 19 de desembre. El massiu odi al pinochetisme va ser el guanyador d’aquella jornada i va empènyer als carrers una celebració històrica, que només a Santiago van protagonitzar més d’un milió de persones.

Una victòria obre més possibilitats de triomfs

Kast pretenia castigar, com volia fer Piñera, el poble que va sortir als carrers a la rebel·lió popular del 2019. Les seves mesures repressives, la seva negativa a acceptar les més elementals demandes contra la desigualtat social, la seva criminalització de la mobilització va ser brutalment derrotada a les urnes. Va ser així perquè milions reivindiquem aquestes jornades de lluita, i sobretot, seguim exigint el que demanàvem als carrers: prou de desigualtat social, d’institucions corruptes, de sous i pensions de misèria, de col·lusions empresarials, de destruir el nostre medi ambient.

La convicció que el país ha de canviar, el descontentament social, continua present al país. Això és el que han demostrat les eleccions. Necessitem acabar amb les AFP [fons de pensions privats], amb el lucre a l’educació, la salut i l’habitatge, amb la manca de drets democràtics per a les dones i la dissidència sexual, amb la constitució de Pinochet i el predomini dels interessos d’uns quants grans empresaris i les multinacionals sobre les riqueses del país. Necessitem sous dignes i pensions dignes, necessitem garantir el dret de totes de viure dignament.

El triomf contra Kast ha demostrat que aquest anhel segueix present. Lamentablement, moltes d’aquestes demandes no són presents al programa de govern de Boric. Hem de ser clars, hem de ser honestos. Tampoc no ha anunciat mesures amb la urgència que necessitem. Al revés, se’ns demana temps i paciència per a “canvis graduals”, mentre segueix la vergonyosa desigualtat social al país, mentre uns quants viuen amb milers de milions, i milions vivim amb molt poc.

Tres tasques immediates i impostergables per impulsar-les abans que Boric assumeixi [la presidència]

1. Hem de portar les demandes socials urgents per canviar el país a la Convenció Constitucional, plantejant aquelles mesures necessàries per acabar amb la desigualtat al país: renacionalització i reestatització dels recursos naturals, començant pels recursos miners, l’aigua, el mar, els boscos entre d’altres; la fi del Codi laboral; l’autodeterminació i la devolució del territori dels pobles originaris; la dissolució dels Carabiners; el dret a l’avortament lliure i gratuït garantit per l’Estat, entre d’altres mesures. Per això, ens oferim a ajudar a reunir les signatures de projectes que ja estan en curs, així com a començar a recollir-ne per altres mesures.

2. Exigir ara la quarta retirada [que es puguin recuperar part dels fons dels plans de pensions per pal·liar les situacions de pobresa(1), la continuïtat de l’Ingrés Familiar d’Emergència (2), que s’aturin els acomiadaments i que els sous augmentin segons l’alça del cost de la vida, el tancament del petit comerç a les 19 hores, la fi de la subcontractació i dels contractes precaris, que els treballadors de la salut privada tinguin descans compensatori, entre d’altres.

3. Ens hem d’organitzar des dels sindicats, federacions estudiantils, organitzacions socials i assemblees territorials, per aixecar un plec nacional de demandes que enfrontin la difícil situació que vivim milions de famílies. Hem d’exigir-les mobilitzats als carrers, hem de fer valer el nostre esforç i sacrifici a la derrota del Pinochetista Kast.

Hem de construir una organització de la classe treballadora, la joventut, les dones i el poble

Per poder organitzar aquesta tasca, per solidaritzar-nos amb totes les lluites, per democratitzar les organitzacions sindicals i socials des de la base, ens hem d’unir les i els lluitadors socials en una mateixa organització. Per canviar el país en benefici del poble i la classe treballadora, i acabar amb el domini dels empresaris i les multinacionals, ens hem d’unir. Perquè sigui la classe treballadora i el poble qui governi a Xile i al món, ens hem d’unir. Per això, i per ajudar en aquest esforç urgent, és que et convidem a unir-te al MST, un moviment en construcció.

MST, secció de la UIT-QI de Xile

29/12/2021.

NOTES.
(1) La Cambra de Diputats de Xile va rebutjar el projecte de llei que establia una quarta retirada de fons des de les AFP -fons pensions privades-.
(2) L’Ingrés Familiar d’Emergència (IFE) Universal va consistir en un ajut econòmic per donar suport a les llars més afectades per la crisi sanitària i econòmica provocada pel cóvid-19.