Un mes per acabar de dissipar dubtes, a qui li quedessin, sobre el govern del PSOE-Unides Podemos: estafa als i les pensionistes amb una pujada de 2’5% davant el 6,7% de l’IPC a 1/1/2022 (5’5% a novembre). Pèrdua del poder adquisitiu per als i per a les treballadores públiques amb el 2% d’increment salarial que fixen els pressupostos (PGE). Aprovació de l’icetazo, contra el qual es va fer la vaga del 28/10/202. Uns PGE que no responen a cap gir social ni blinden uns serveis públics essencials contra la pandèmia, sinó que entreguen els fons europeus a les grans empreses i amb pujades espectaculars en partides com la compra de material militar. I, per acabar, la no-reforma de la reforma laboral del 2012, al dictat de la UE, avalada per la patronal perquè consolida el model actual i aplaudida per la FAES d’Aznar. Mentre, el govern no fa res per intervenir els preus ni els beneficis del sector elèctric. La factura de la llum s’ha incrementat aquest any un 41% de mitjana, segons l’OCU.

La pèrdua del poder adquisitiu dels i de les treballadores és generalitzada. Només el 20% tenen algun tipus de clàusules de revisió de sous al conveni: a 2008 eren el 70%. La mitjana de creixement dels salaris als convenis signats aquest 2021 ha estat de l’1,5%. Totes aquestes decisions del Govern PSOE-IU/Podem han comptat amb el suport de CCOO i UGT. Com també l’acord per posar fi la vaga del metall de Cádiz, signat sense consulta, quan aquesta es convertia, més enllà d’un tema laboral, en un problema social i polític. El govern recompensava els grans sindicats amb un augment de subvencions del 93’2% en dos anys, més partides dels fons europeus per renovació de les seus sindicals.

Mentre, els compromisos de diàleg amb el govern català continuen sense dates ni continguts, només com esquer. Podemos/Comuns fa de pont entre Madrid i Barcelona, i dona els seus vots a uns pressupostos de la Generalitat, que retallen serveis públics i privatitzen. I en el canvi de cromos, també l’Ajuntament de Barcelona aprovava els seus comptes. Però la repressió no s’atura i la llarga llista de quasi 4000 represaliades esperen torn per passar pel jutjats. Però no es limita al procés català, sinó que l’hem vist a la vaga del metall en Cádiz, amb els 6 de Saragossa o el procés d’il·legalització d’Izquierda Castellana.

Si no generem una alternativa a l’esquerra, aquesta política que dona l’esquena a les reivindicacions obreres i populars, serà el preludi d’un govern de Casado/Ayuso i Abascal. La recomposició política i sindical de l’esquerra és una exigència inajornable. Davant les continues claudicacions i traïcions de CCOO i UGT, creixen altres expressions de sindicalisme combatiu. Cal avançar amb la coordinació d’aquests sectors, com van fer al metall a Cádiz o les interines, per impulsar la lluita. Juntament amb la reorganització sindical cal avançar en la política, a l’esquerra de la nova refundació del Partit Comunista que emmascara el projecte de la ministra Yolanda Díaz i que serà un nou rentat de cara de les velles direccions reformistes.

*******************

Xile barra el pas a Kast: el 19/12/2021, a la segona volta de les eleccions i amb una alta participació, Gabriel Boric d’Apruebo Dignidad, -pacte entre Partit Comunista i el Frente Amplio (PC-FA)-, derrotava, per més de 11 punts i un milió de vots de diferència, el candidat de la dreta pinochetista, José Antonio Kast, contra tot pronòstic. Però una àmplia reacció popular donà a Boric la victòria. En saber-se els resultats, una gran gentada tornava a ocupar la Plaça de la Dignitat, símbol del estallido del 2019.

Els antecedents van ser l’ampli triomf d’octubre del 2020 de l’apruebo al referèndum per canviar la constitució de Pinochet (78% sí, 22% no) i les eleccions constituents de maig del 2021, en les quals les llistes independents -i no el front PC-FA- van tenir uns resultats espectaculars recollint el desig de ruptura. Així, un ampli sector que vol el canvi no s’identifica amb l’acord PC-FA, i no el vota a la primera volta. A la segona volta, davant l’amenaça de Kast, intervé massivament per barrar-li el pas. Les nostres companyes i companys de la secció xilena de la UIT-QI, el Movimiento Socialista de los y las trabajadoras (MST), van demanar vot nul en primera volta, i vot crític per Boric en la segona, ja que no compartim el seu programa.

Xile ha estat un paradís per les inversions de les grans empreses multinacionals, i un dels països del món amb més desigualtats socials. L’Estat espanyol n’és el segon inversor estranger, després dels EUA: Ferrovial, Repsol, Santander, Telefónica, ... Sánchez va donar suport explícit a Piñera en plena repressió de l’estallido i més tard enviava policia i Guàrdia Civil per a formació dels odiats carabineros. Ara les multinacionals espanyoles veuen amb recel el gir a l’esquerra que reclama el poble xilè. Gabriel Boric, en campanya, enviava un missatge d’agraïment als partits que formen el govern espanyol, al qual elogiava per protegir els i les treballadores i pensionistes... malament anem.

La derrota de Kast és un pas molt important per evitar la mà de ferro contra el poble xilè mobilitzat. Però tot està per fer, començant per alliberar els i les preses, investigant i castigant la repressió, derogant l’odiada constitució de Pinochet, acabant amb l’opressió que pateix el poble maputxe, reconeixent el dret a l’avortament, aturant l’espoli de les multinacionals de recursos minerals o l’aigua, i resolent les urgents necessitats dels i de les treballadores. Avenços que dependran de la mobilització obrera i popular.

Lluita Internacionalistas 5/1/2022