El dijous 16 de desembre les estudiants universitàries vam fer vaga en contra de la proposta de llei del que aleshores era el Ministre d’Universitats, Manuel Castells. La manifestació, convocada per la Coordinadora d’Assemblees Interuniversitària (CAI) sota el lema «Aturem la Llei Castells», va reunir més d’un miler de persones i va tenir el seu punt àlgid a la Delegació del Govern Espanyol a Catalunya.

La Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU), coneguda pel nom de Llei Castells pel seu promotor, és un projecte que persegueix tendir al model privatitzador de les universitats que ja és predominant a la majoria d’Europa (amb l’anomenat 3+2, 3 anys de grau universitari i 2 de màster) i a Estats Units.

Un dels elements clau per avançar en aquestes polítiques és el paper de les empreses privades a la Universitat. Els últims anys, la seva presència ha augmentat significativament en molts aspectes: s’han apoderat de tots els serveis i tasques de manteniment de les universitats -minvant la qualitat del servei, augmentant els preus i empitjorant les condicions de treball i el sou de les treballadores- i s’han lucrat de les anomenades pràctiques en empresa, una forma d’explotació de les joves, que sovint passen a treballar de forma gratuïta per una empresa sense que la tasca que duen a terme impliqui ni tan sols un aprenentatge.

En aquest marc, la Llei Castells pretén fer un pas més endavant i augmentar el poder del sector privat en els espais de decisió de les universitats públiques dotant de més competències el Consell Social, un òrgan en què la patronal té directament representació. Aquest espai té competències tan significatives i importants com la programació i gestió de l’activitat universitària, la cerca i supervisió del finançament de les universitats i l’aprovació de la relació de llocs de treball del personal de la Universitat i les seves modificacions. Aquestes atribucions, en mans de la patronal o condicionades pels seus interessos, implicaran una elitització del sector, la privatització dels serveis i, al cap i a la fi, el fet de posar la Universitat Pública al servei dels interessos privats.

A més, una Universitat Pública infrafinançada és la cirereta del pastís que necessita el sector privat per invertir i finançar la investigació pública, establint els criteris d’investigació i adaptant-los a les seves necessitats enlloc de a les de la societat. La pandèmia de la Covid-19 ens ha fet veure que necessitem una investigació pública forta i independent dels interessos del Capital. És per això que defensem la lluita conjunta de les treballadores de la Universitat i les estudiants, per uns contractes i unes condicions dignes de treball del personal investigador que repercuteixin en una millora de la tasca docent i investigadora.

Per si no fos poc, la Llei Castells també aprofundeix la infrarepresentació de l’estudiantat als òrgans de la Universitat, ja de per si paupèrrima. Entre d’altres, permet la reducció del nombre de membres al claustre, l’òrgan que suposadament dirigeix la Universitat i on tenen representació el Personal Docent i Investigador (PDI), el Personal d’Administració i Serveis (PAS) i les estudiants. Tot i que aquesta representació ja és actualment simbòlica i merament consultiva, un retrocés d’aquest tipus aprofundeix en la intenció de deixar fora dels espais de decisió un dels elements més dinàmic i combatiu que hi ha a la Universitat, el moviment estudiantil. La LOSU, a més, tampoc regula les pràctiques en empresa ni dona resposta a l’emergència lingüística del català, que també afecta el sistema universitari.

La vaga del 16 de desembre també es va convocar en contra de la Llei de Convivència Universitària (LCU), impulsada pel mateix Castells. Aquesta llei estableix la creació d’una Comissió de Convivència a les universitats que serà l’encarregada de classificar les faltes comeses per les estudiants en tres tipus: lleus, greus o molt greus. Per les primeres la sanció serà una amonestació privada o una acció «educativa» i «recuperadora». Per les segones, es contempla l’expulsió de fins a un mes o la pèrdua de drets de matrícula durant un curs acadèmic de la assignatura en què s’hagi comès la falta. Finalment, les faltes molt greus seran sancionades amb l’expulsió de 2 mesos a 3 anys o la pèrdua dels drets de matrícula durant un curs acadèmic. Aquesta nova llei és una eina més per aprofundir en la repressió del moviment estudiantil, tipificant com a falta greu, per exemple, l’impediment de la «celebració d’activitats universitàries de docència, investigació o transferència de coneixement», un mecanisme de lluita recurrent quan es fan vagues o mobilitzacions.

Des de Lluita Internacionalista, considerem la vaga i la manifestació del 16 de desembre, un pas endavant del moviment estudiantil, que s’oposa frontalment a la privatització d’una Universitat Pública que volem gratuïta, de qualitat i al servei de les classes populars. No és casualitat que aquella mateixa tarda el Ministre Castell dimitís del seu càrrec. Aquest fet segurament es deu més a la debilitat del Govern que no pas a la força, actualment en procés de recuperació, del moviment estudiantil. Tot i això, sí que reafirma el fet que la lluita és l’únic camí per avançar.

Per tot això, fem a una crida a l’organització assembleària i de base de les estudiants i les treballadores de les universitats, per tal que la vaga del 16 de desembre sigui només l’inici d’un nou cicle de mobilitzacions que buidin les aules i omplin els carrers!

Marc del Alcázar Julià