El passat mes de desembre el senat xilè aprovava la llei de matrimoni igualitari, i es convertia en el 31è país a reconèixer legalment el matrimoni entre persones del mateix gènere. L’aprovació d’aquesta llei és un gran triomf de la mobilització i del moviment LGBT xilè, en un país profundament conservador, on segueix viva l’herència de la dictadura pinochetista -amb la família nuclear heteronormativa com a eix-, i amb un gran pes de l’església catòlica en les esferes econòmica, mediàtica i política. Així veiem com les pràctiques sexuals homosexuals no van ser despenalitzades fins a 1999, no es va legalitzar el divorci fins a l’any 2004 i, encara avui, l’avortament no és 100% legal. Aquest fet no és només un assoliment per al moviment LGBT xilè, sinó que suposa un gran avanç per a tota Llatinoamèrica, on el matrimoni igualitari és llei només en vuit països.

Aquest projecte de llei, que aborda les mancances de l’Acord d’Unió Civil aprovat en 2015 (drets de filiació, adopció, fertilització assistida,...), es va presentar durant el govern socialdemòcrata de Bachelet en 2017 i es va paralitzar quan Piñera va arribar al poder, recolzant-se en discursos reaccionaris com que el matrimoni passa per la unió heterosexual i ha de comportar a la reproducció.

Després de l’esclat social del 18 d’octubre de 2019 es produeix una esquerdització dels moviments socials: el moviment feminista, el moviment de la dissidència sexual i de gènere, i el conjunt de la classe treballadora i sectors populars posen sobre la taula una sèrie de demandes que no es queden només en drets democràtics, si no que van més enllà i clamen per la caiguda del règim hereu de la dictadura. Al juliol de 2021 Piñera, desbordat pel moviment i en un gest oportunista, cedeix i desbloqueja el projecte de matrimoni igualitari.

Si bé celebrem aquesta conquesta, sabem que en el marc d’aquest sistema capitalista i patriarcal qualsevol dret que guanyem estarà contínuament qüestionat. Així veiem com, per exemple, a l’estat espanyol -després de 16 anys d’haver-se aprovat la llei de matrimoni igualitari- encara escoltem discursos de líders polítics que neguen les nostres vides, els nostres desitjos i els nostres drets; sense anar més lluny, fa només unes setmanes, el partit d’extrema dreta VOX intentava pactar amb el PP per a eliminar les lleis LGBT de la Comunitat de Madrid. A Xile també ho hem vist: tan sols una setmana després de l’aprovació de la llei, i abans de les eleccions del 19 de desembre, l’ultradretà Kast afirmava que si guanyava intentaria retirar aquesta llei, al·legant que el matrimoni només pot ser entre parelles heterosexuals.

Cada dret que aconseguim és un pas endavant, però la situació del col·lectiu continua sent crítica. Les agressions, la precarietat i la discriminació continuen sent el pa de cada dia de les persones LGBT. Per això la lluita pels nostres drets ha d’anar acompanyada de la lluita per un canvi de sistema. Perquè la violència LGBTfòbica i l’opressió que patim les dissidències sexuals i de gènere és estructural i intrínseca a aquest sistema capitalista i cisheteropatriarcal. Des de Lluita Internacionalista felicitem a les companyes xilenes per aquest triomf i fem una crida a seguir mobilitzades, a la coordinació internacional de les dissidències i a l’organització del moviment totalment independent de tot govern i institució. Que continuï la lluita!

Cris Darriba