En un moment en què la ultradreta culpa de tots els mals la immigració i enmig de la brutal crisi econòmica, sanitària i política que pateix l’Estat espanyol, s’engega la campanya de recollida de 500.000 signatures per una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per la regularització extraordinària de les persones migrades.

No pot ser que a casa nostra hi hagi almenys 600.000 treballadors i treballadores privats de tot dret per la Llei d’Estrangeria, que els sotmet al silenci i a la sobreexplotació. La base de tot és que hi ha sectors de l’economia que, per poder ser “competitius”, necessiten mà d’obra per sota dels convenis establerts: l’hostaleria, l’agricultura i la cura de persones en són alguns. Les fàbriques es deslocalitzen a països amb pitjors condicions laborals, però aquests sectors no poden ser traslladats, de manera que el que fan les patronals és atreure treballadors de fora als quals es neguen tots els drets sindicals, socials i polítics per obligar-los a acceptar els pitjors llocs de treball. I això es fa gràcies a la Llei d’Estrangeria, que és una llei no contra els «estrangers en genèric» (als rics no els afecta) sinó contra la classe treballadora.

La patronal intenta utilitzar aquests companys i companyes com a element per baixar el conjunt dels salaris i precaritzar la feina. Per això diem que la Llei d’Estrangeria ha estat la pitjor de les reformes laborals que s’ha fet a l’Estat espanyol, perquè nega tots els drets a centenars de milers de companys i companyes. Per això diem Fora la Llei d’Estrangeria i igualtat de drets per totes les treballadores i treballadors.

És una vergonya que, ni tan sols sota l’impacte de la pandèmia, el govern del PSOE-IU/Podem s’hagi negat a donar papers als centenars de milers de treballadores i treballadors que han cuidat persones grans i criatures, han treballat als camps o s’amaguen en moltes cuines. A l’Estat espanyol, la immigració comença a la dècada dels 80, i el 1985 es produeix la primera regularització. L’1 de gener del 2005 s’obre un altre procés i s’aconsegueix regularitzar gairebé 700.000 persones. Però el que es diu el govern “més progressista de la història” no ha fet ni tan sols aquest pas, pres del discurs de VOX, a qui aquesta política dona ales.

Hem de recordar que la immigració no és un fenomen de Catalunya o Espanya, sinó que es dona en altres països de la Unió Europea, així com també als Estats Units. Ni tampoc és nova: és la història de la Humanitat. La recerca d’una vida millor dels homes i les dones amb les seves famílies és un dret, si no una obligació. Alguns semblen haver oblidat que moltes famílies treballadores van haver d’emigrar a França, Suïssa, Alemanya o Amèrica Llatina, situació que es va començar a revertir a finals dels 70. La dictadura de Franco i la pobresa dels treballadors i els pobles en van ser les causes.

Per això cal impulsar a tot arreu la recollida de signatures per a la presentació de la ILP per la Regularització. Però cal que diguem que, per si sol, l’assoliment de les 500.000 signatures i la presentació a les Corts espanyoles de la ILP no garanteix que s’aprovi, ja que això queda en mans dels diputats i diputades. Per això cal cridar a la mobilització a tot l’Estat i a una gran mobilització davant les Corts de Madrid el dia de la presentació del mig milió de firmes per a la ILP Regularització.

Plens drets per als treballadors i treballadores migrades
Fora la llei d’estrangeria
Regularització ARA!

Lluita Internacionalista