Esclata la crisi al PP

La pugna pel control del partit venia de lluny. Però han estat els resultats de Castilla y León els que l’han accelerada. L’avançament de la convocatòria d’eleccions era una maniobra del PP Mañueco-Casado per engolir a Ciudadanos. Però, mentre el PP perd vots, és Vox qui s’empassa la major part del pastís.

Lluny de la pretesa majoria absoluta, el PP ara ha de decidir entre formar govern amb Vox o retornar a unes noves eleccions. La decisió té una projecció inqüestionable de cara a les generals. Ayuso vol l’acord amb Vox mentre que Casado, atrapat, demana un impossible govern en minoria i no vol hipotecar-se amb Vox.

Ayuso reclama el Congrés del PP madrileny, un aparell des del qual pugnar per la direcció del partit. Casado respon filtrant pagaments de comissions al germà d’Ayuso en plena pandèmia. La guerra entre els dos bàndols es fa irrespirable. L’acord entre Feijó i Ayuso fa que tots els barons girin l’esquena a Casado. Es convoca Congrés estatal pel 2 i 3 d’abril. A les enquestes, Vox ja atrapa el PP.

El PSOE guanya temps i se situa de nou com a primer partit en els sondejos. Però només és un miratge que no amaga els desastres electorals. A Castilla y León la pèrdua de vots del PSOE és forta i, més encara, el de Podem-IU. Sánchez renuncia a un avançament electoral, no sigui que li passi com a Mañueco-Casado. El retrocés del PSOE i d’IU-Podem és el resultat del rebuig i desencís que provoquen les promeses incomplertes i la política continuista en matèria econòmica, en el manteniment de la repressió a Catalunya, Cádiz... Que la gent treballadora els deixi de votar és inevitable. El desastre és que només aparegui com a alternativa l’extrema dreta de Vox. La urgència de construir una alternativa a l’esquerra del Govern és del tot inajornable.

Organitzem la solidaritat internacional. Per la derrota de la invasió russa a Ucraïna

La invasió russa d’Ucraïna avança però la resistència és superior a l’esperada. Si Putin, amb l’enorme supremacia militar, acaba conquerint Ucraïna, serà amb una massacre. El temps juga a favor de la resistència ucraïnesa si les veus dels pobles contra l’agressió debiliten l’ofensiva russa. Per això, Putin reprimeix les expressions del poble rus contra la invasió. Estem al costat de la resistència del poble ucraïnès, per la derrota de l’agressió russa, encara que no compartim la política del Govern de Zelenski. No seran ni la UE ni l’OTAN, una màquina d’opressió dels pobles, qui salvin Ucraïna.

La solidaritat que neix de la majoria de l’esquerra política i sindical està paralitzada, com ho va estar a Síria. Contra Iraq, l’imperi que atacava era el nord-americà. Llavors quedava en segon pla que la dictadura de Sadam Husein havia matat a 5.000 kurds/es amb gas al 88 o provocat 15.000 morts a la repressió de l’aixecament de Basora del 99. Tots vam posicionar-nos en contra la invasió de l’Iraq.

Però si l’imperi que ataca o reprimeix és el rus (Bielorússia, Kazakhstan, Síria o ara Ucraïna), aquesta esquerra li atorga impunitat. És la suposada lògica de blocs: l’imperialista comandat per EE.UU.-OTAN i un suposat antiimperialista –encara que també capitalista- per Xina i Rússia. Sempre que un poble es revolta contra un govern de la zona d’influència del primer bloc, des d’aquesta esquerra es legitima la revolta popular. Però si l’aixecament del poble es dona en contra d’un govern en l’àrea d’influència del segon bloc, la mateixa esquerra sempre hi veurà la mà d’EE.UU. i l’OTAN i justificarà la repressió. L’únic país on tropes d’EE.UU. i russes han estat en combat ha estat Síria. Rússia defensava Al Assad contra el seu poble i EE.UU el Govern titella d’ocupació d’Iraq. Molts insults entre EE.UU. i Rússia, però amb una coordinació permanent per evitar cap xoc directe.

Putin qüestiona Lenin per reconèixer Ucraïna i el dret d’autodeterminació, tot rehabilitant Stalin pel seu centralisme, en el camí d’una Rússia imperial. Rebutgem, des del marxisme i el leninisme, la política de blocs. Entenem el món dividit en classes socials i pobles oprimits pels imperialismes. La mobilització internacional és la nostra millor arma per denunciar l’agressió i organitzar el suport a la resistència. Derrotem l’agressió russa contra Ucraïna. Ni Putin ni OTAN.

Lluita Internacionalista, 2/3/22