Articles d'actualitat de la UIT-QI
Articles d'actualitat sobre Ucraïna
NI OPRESSIÓ PATRIARCAL NI COLONIAL: TOTES AMB PALESTINA! PER UN MOVIMENT FEMINISTA ANTIIMPERIALISTA I INTERNACIONALISTA!
Eleccions a Castilla y León. Vot de càstig al Govern PSOE-Podemos/IU i crisi en canal del PP
M. Esther del Alcázar, 16 de març de 2022
Vot de càstig al Govern PSOE-Podemos/IU. El bloc de l’esquerra al Govern que obtenia un total de 580.000 vots al 2019, en aquestes en recull 423.594, és a dir, en perden 156.685, un 27% dels vots. Una part d’aquests vots, sens dubte, van a engrandir l’abstenció, que ha augmentat en més de 100.000 persones, amb un repunt de 2’3 punts.
El PSOE perd 117.613 vots, és a dir, el 24,5% dels que havia obtingut en les anteriors eleccions. Però el càstig, una vegada més, s’acarnissa amb l’ala esquerra del Govern PSOE-Podemos/IU. Al 2019 Podemos i IU-Anticapitalistas van anar separats. Van obtenir poc més de 100.000 vots, amb dos escons per a Podemos. Aquest cop junts han obtingut 61.290 vots i un sol escó. Perden més de 38.000 vots, quasi el 39% dels que havien tret. Un desastre més per a IU/Podemos.
Reestructuració del vot a la dreta. La dreta en bloc (PP, VOX, Ciutadans) no ha augmentat de vots. Al 2019 van rebre 715.375 vots mentre que ara n’han obtingut 645.687: han perdut gairebé 70.000 vots, que probablement han anat a partits locals. Però s’han aprofitat del fet que el bloc de l’esquerra (PSOE-Podemos/IU) s’ha enfonsat encara més i de la gran dispersió del vot per pujar 3 diputats. Però el que és categòric és la redistribució de vot dins del bloc: Vox és el gran valor en alça (passant d’1 escó amb 75.713 vots a 13 amb 212.605), arrabassant-li gairebé tots els vots a Ciutadans, que segueix en procés de liquidació amb 1 sol diputat. Pel que fa al PP, perd gairebé 55.000 vots, un 16’6% dels que tenia. Malgrat això guanya 2 escons, cosa que maquilla el fracàs de l’operació d’avançar les eleccions.
Enfortiment de les candidatures locals. D’una banda, es consolida UPL (Unión del Pueblo Leonés), que passa d’1 a 3 escons i gairebé doble el nombre de vots (de 28.057 a 51.878), i irrumpeix SoriaYa amb 18.390 vots i 3 escons. PorÁvila aconsegueix també 1 escó. En total, les candidatures locals de l’España Vaciada aconsegueixen 7 escons. Són el reflex de la desconfiança cada vegada més gran en els grans partits, que ja es va reflectir a les eleccions generals, juntament amb la falta d’alternativa que ni el PP ni el PSOE donen al buidament. Aquestes candidatures treuen profit en la distribució d’escons que beneficiava territoris amb poca població, ja que amb poc més de 84.000 vots treuen 7 diputats, que contrasta amb el diputat de Podemos/IU, que necessita 61.000 vots.
Formació de govern a Castilla y León. Aquestes eleccions les va convocar Alfonso Fernández Mañueco amb el suport de Casado per capitalitzar, com va fer Ayuso a Madrid, l’enfonsament de Ciutadans a favor seu. Però el tret li ha sortit per la culata ja que qui ha engolit Ciutadans ha estat Vox, que ara exigeix el mateix tracte que el partit taronja amb una vicepresidència, diverses conselleries i la presidència del parlament regional. Ni Casado ni el mateix Aznar volen l’acord amb Vox al govern, mentre Ayuso empeny perquè es doni. El PSOE li dóna l’abstenció perquè governi en solitari a canvi que trenqui els acords amb Vox a tot l’Estat, cosa que obriria la possibilitat a l’horitzó de la gran coalició PSOE-PP.
Es reobre la lluita al PP. El cop a Casado, a qui es fa responsable de l’avançament electoral, torna a disparar la lluita per la direcció del PP. Ayuso, més propensa a l’acord amb Vox, exigeix el congrés del PP de Madrid per poder arribar a controlar l’aparell. La resposta de l’aparell de Casado és que no hi ha congrés i contraataca amb l’acusació de corrupció contra Ayuso. A més, l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, que controla el PP a Madrid, apareix involucrat en la lluita contra Ayuso.
Una nova derrota del Govern progressista. Amb el soroll al PP i les dificultats per a la formació de Govern a Castilla y León, la derrota del govern PSOE-Podemos/IU ha passat a segon pla, però no per això perd transcendència. La política del govern PSOE-Podemos/IU alimenta l’abstenció de qui se sent defraudat i deixa un espai enorme a l’oposició de l’extrema dreta. Pablo Iglesias comentava que a Podemos/IU no els passaria el que els havia passat als seus homòlegs portuguesos derrotats a les recents eleccions, perquè Podemos/IU havien sabut donar suport al PSOE en entrar al govern. En menys de 15 dies, els fets van desmentir les afirmacions d’Iglesias: la caiguda d’Unidas Podemos és brutal, ara amb la pèrdua de gairebé el 40% dels vots.
Però una qüestió es confirma com a meridiana: si no som capaços de construir una alternativa a l’esquerra del Govern PSOE-Podemos/IU tota la bronca que genera la seva gestió de la crisi no fa més que alimentar Vox. D’aquesta manera s’aplana la seva arribada al govern.
M. Esther del Alcázar i Fabregat
