El 17 de gener de 2019 és va organitzar una resposta antifeixista a la presencia de VOX a Zaragoza. Com en totes les expressions populars de ràbia és va veure clar com la policia reprimia la manifestació, protegint a la ultradreta. La repressió va començar a actuar amb les porres i va continuar amb detencions i la posada en marxa de tot l’engranatge judicial.

La detenció, com la majoria, va ser barroera i pràcticament il·legal. No és va permetre la comunicació a alguns dels acusats, se’ls va intimidar a les dependències policials, se’ls va acusar sense proves i l’atestat policial el van desenvolupar hores després de les detencions i dels propis fets.

En paraules d’un dels acusats: ¿Has hecho algo de lo que te acusan?” “No, sólo fui a la manifestación. La policía se volvió como loca y empezó a gritarnos que nos fuéramos de allí… y nos íbamos de allí. Si éramos cuatro gatos… pero entonces empezaron a pegar… pegaban muy fuerte a todo el mundo y nadie estaba haciendo nada malo…”

7 anys de presó per estar presents en una manifestació, sense que hi hagi proves concloents dels actes dels quals se’ls acusa. El sistema judicial burges no necessita cap proba de disturbis, de resistència a l’autoritat o qualsevol altre motiu. Tan sols anar en contra el dret a manifestació és suficient per enviar-los a la presó.

Durant el judici la única prova aportada va ser la gravació dels serveis de seguretat del campus universitari, en la qual no s’hi podia identificar a cap dels participants.

“…la identificación de la identidad de las siluetas que aparecen en la mentada grabación resultó imposible para la Sala debido a su deficiente calidad y a la falta de luz dada la hora de los hechos…”

També és van demostrar les contradiccions dels agents de policia a l’hora d’identificar als acusats. La resposta del jutge sobre les contradiccions en les declaracions de la policia:
“En cuanto a las supuestas contradicciones detectadas entre lo manifestado por algunos de los agentes en las comparecencias practicadas en la instrucción con lo declarado en sede plenaria no cuestionan su veracidad.”

Però tot i així la sentència va ser brutal. Recollia penes màximes de tres anys, donant tota la validesa als atestats policials i la veracitat que se li pressuposa per llei a la policia.

El jutge de l’audiència provincial de Zaragoza, Carlos Lasaja, prové d’una tradició familiar de jutges. El seu pare, jutge durant el franquisme, va transitar del Tribunal d’Ordre Públic a l’Audiència Provincial amb total impunitat. El seu germà també és jutge.

Els encausats i les famílies comencen una campanya pel recurs, treballant amb la Coordinadora Antifeixista de Zaragoza i amb el suport i mostres de solidaritat d’altres organitzacions d’arreu de l’estat. Lluny de aquesta protesta modifiques les previsions judicials, en la revisió pel recurs al Tribunal Superior de Justícia d’Aragó, afegeixen un any més de condemna a un dels acusats.

Ells ho tenen clar, anaven contra els sis de Zaragoza perquè és van manifestar contra l’odi de la ultradreta.

Construir la solidaritat, que ja ha aconseguit que aquest cas no quedi en l’oblit, serà la única manera d’evitar que casos com aquest és tornin a repetir. La única resposta és col·lectiva! Avancem amb la coordinació del moviment antirepressiu!

Tot el suport i la solidaritat des de Lluita Internacionalista!

Isarn Pardes