Cada 21 de març es commemora la massacre de Sharpeville perpetrada el 1960. Aquest dia, el règim de l’apartheid sud-africà va metrallar una mobilització contra lleis que restringien la llibertat de moviment de les persones negres, assassinant 69 persones i ferint-ne 180 més. La massacre va marcar l’inici de la lluita armada contra l’apartheid. Com a part de la lluita internacional contra aquest règim, es va aconseguir que el 1966 l’ONU declarés el 21 de març Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial.

Passades sis dècades de la massacre de Sharpeville, les lluites dels pobles del món han aconseguit importants fites com destruir l’apartheid a Sud-àfrica, aconseguir la independència de desenes de nacions africanes, d’Àsia i del Carib, i el moviment pels drets civils als EUA va aconseguir revertir algunes de les formes legals de segregació i discriminació racial. Tot i això, el racisme continua sent un tret característic de l’ordre capitalista. La crisi econòmica i social precipitada per la pandèmia de la Covid-19, aprofundida en el marc de la invasió imperialista russa a Ucraïna, demostra la propensió dels capitalistes i els seus governs a augmentar l’opressió racista, la sobreexplotació i l’expulsió dels seus territoris dels pobles negres, indígenes i d’ètnies racialitzades.

La crisi climàtica produïda per la depredació capitalista de l’ambient i les emissions acumulades de gasos d’efecte hivernacle, les guerres, les recessions i la desigualtat estructural generen migracions forçades enormes. Milers de migrants de Centreamèrica, Sud-amèrica i el Carib, es dirigeixen en caravanes cap a EUA, enfrontant la repressió a cada país que travessen. A Mèxic, el govern de López Obrador va pactar amb el racista Donald Trump exercir la repressió per tal que menys migrants arribin a la frontera d’EUA. El govern de Biden ha continuat amb les deportacions massives i els camps de concentració per a migrants del complex ICE. A la darrera dècada, la guerra de terra cremada de Rússia i Iran a Síria ha expulsat més de 7 milions de persones. I el desastre econòmic i la violència social han fet que 6 milions de persones abandonin Veneçuela. Aquestes masses de migrants són discriminades legalment, pateixen explotació i tràfic de persones. A Sud-Àfrica la comunitat immigrant de Zimbaue pateix la persecució i repressió de les autoritats. A EUA grups paramilitars patrullen la frontera i cometen assassinats. Totes les dretes agiten contra les persones migrants i les converteixen en bocs expiatoris per distreure dels problemes socials, econòmics i polítics de cada país.

El govern dominicà duu a terme des de fa més d’un any una campanya racista contra la comunitat immigrant haitiana, executa milers de deportacions, construeix un mur fronterer i fins i tot deté arbitràriament centenars de dones embarassades als hospitals. El 2013 es va aplicar la desnacionalització racista d’unes 200.000 persones dominicanes d’ascendència haitiana mitjançant una sentència judicial. La majoria d’elles continuen estant en situació apàtrida fins avui.

A Haití, després de 14 anys d’ocupació militar per part de la Minustah (1) en què es van cometre nombrosos abusos racistes amb tropes proveïdes majoritàriament per governs sud-americans “progressistes”, el Core Group segueix exercint una funció de tutela semicolonial. Exigim respecte al dret a l’autodeterminació del poble haitià sense ingerència imperialista. Tant a Haití com a tots els països ex colonials africans, llatinoamericans i caribenys víctimes del trànsit transatlàntic de persones esclavitzades, és important exigir el pagament de reparacions econòmiques per part de l’imperialisme europeu i nord-americà.

Milions d’indígenes des de Xile fins a Mèxic pateixen discriminació racista i expulsió de les terres lliurades a capitals megaminers i a la gran agroindústria. Les conseqüències de l’escalfament global també reflecteixen les desigualtats del sistema capitalista, ja que els països africans, asiàtics, polinesis i llatinoamericans que produeixen menys emissions de gasos d’efecte hivernacle són els que més pateixen els estralls de la crisi climàtica. L’expansió de les fronteres agrícoles i de les grans granges industrials de cria d’animals generen focus de pandèmies com la de la Covid-19. El capitalisme, que és l’origen de l’actual crisi sanitària, també genera mecanismes d’exclusió en la resposta a la pandèmia: al febrer de 2022, dues terceres parts de la població mundial havia rebut almenys una dosi de la vacuna, però als països més pobres, semicolonials, aquest percentatge és de només el 10% de la població.

A Europa, els governs deixen naufragar i neguen auxili a immigrants provinents d’Àfrica i Orient Mitjà en el mar Mediterrani i al Canal de la Mànega, o els deixen morir congelats a la frontera entre Bielorússia i Polònia. Donem suport a que siguin rebuts i auxiliats els refugiats ucraïnesos com a conseqüència de la criminal agressió imperialista de Putin contra Ucraïna, però rebutgem el doble raser racista quan la Unió Europea ha rebutjat i reprimit immigrants provinents d’altres regions colpejades per les guerres. També rebutgem la discriminació de les autoritats ucraïneses i poloneses contra estudiants i treballadors africans, llatinoamericans i asiàtics que intenten fugir de la invasió russa. Des de Grècia fins a Austràlia, milers de persones migrants estan confinades. El govern d’extrema dreta d’Hongria construeix una tanca electrificada a la frontera amb Sèrbia. Amb el suport econòmic i logístic del govern imperialista rus, partits d’ultradreta han avançat electoralment a diversos països europeus, alimentant la islamofòbia i l’antisemitisme.

El govern dretà i fonamentalista de l’Índia ha institucionalitzat la discriminació contra milions de musulmans. El mateix fa la dictadura capitalista xinesa contra el poble uigur. A Birmània, un milió de persones del poble Rohyngia han estat desnacionalitzades i pateixen persecució. Només el triomf de la “Revolució de Primavera” i l’enderrocament de la dictadura militar pot obrir el camí al restabliment dels drets dels Rohyngia i de tots els pobles de Birmània.

L’apartheid israelià, denunciat des de fa dècades pel poble palestí i recentment reconegut per organitzacions de drets humans internacionals, és una de les expressions més greus de racisme, colonialisme i feixisme contemporani. Amb el suport incondicional d’EUA, l’entitat colonial sionista duu a terme una campanya sostinguda de neteja ètnica des de la seva fundació el 1948. El sistema kafala “d’apadrinament” patronal, lesiona els drets més elementals de treballadors immigrants, especialment dones africanes i asiàtiques , en països d’’Orient Mitjà com Líban, Qatar i Aràbia Saudita, i és considerat una forma contemporània de semiesclavitud.

La lluita contra el racisme és una part fonamental de l’esforç per unir la classe treballadora, superant qualsevol divisió nacional o racial, per lluitar contra un sistema que ens condemna a l’opressió i l’explotació. El moviment massiu de Black Lives Matter, que va mobilitzar milions de persones contra els assassinats policials racistes a EUA el 2020, ha tingut un impacte mundial i ha enfortit l’ús de consignes semblants contra la brutalitat policial racista. Cridem a la unitat d’acció més àmplia contra el racisme, organitzant una resposta autònoma i mobilitzadora a les polítiques discriminatòries i opressives dels governs que perpetuen aquesta aberrant herència ideològica i estructural del colonialisme.

Eliminació de totes les formes institucionalitzades de racisme!
Llibertat per a totes les persones migrants empresonades al món! Fronteres obertes per a totes les persones víctimes de migració forçosa i que busquen refugi!
Eliminació dels deutes externs dels països semicolonials i pagament de reparacions pel trànsit transatlàntic de persones esclavitzades!
Fora l’apartheid sionista a Palestina!
Fora els règims colonials, dret d’autodeterminació nacional per a tots els pobles! Fora el Core Group d’Haití!
Respecte a l’autogovern i als territoris dels pobles indígenes!

SIGNATURES

Argentina: Juan Carlos Giordano, diputado nacional en el Frente de Izquierda y los Trabajadores (FIT-U) de Provincia de Buenos Aires, dirigente nacional Izquierda Socialista (IS); Mónica Schotthauer, delegada ferroviaria y diputada nacional de IS-FIT; Rubén “Pollo” Sobrero, Secretario General del Unión Ferroviaria seccional Oeste, Edgardo Reynoso dirigente ferroviario del Cuerpo de Delegados de Ramal TBA-Sarmiento; Pablo Almeida, legislador de Izquierda Socialista-FIT, de Ciudad de Buenos Aires y dirigente de los trabajadores del Ministerio de Economía; Mercedes Mendieta, legisladora Izquierda Socialista-FIT, de Ciudad de Buenos Aires, Angélica Lagunas, Secretaria General de ATEN Capital (Docentes Neuquén) de Izquierda Socialista y el FIT; Liliana Olivero, ex Diputada por Córdoba de IS-FIT ; Mariana Scayola (Secretario General comisión directiva Ademys-docentes de Ciudad de Buenos Aires) y Jorge Adaro (Secretario Adjunto); Laura Marrone, dirigente docente de CABA y ex legisladora de IS-FIT en CABA; Mercedes Trimarchi, dirigente de la agrupación de mujeres Isadora, y ex legisladora por Izquierda Socialista-FIT en Provincia de Buenos Aires.

Bolivia: Humberto Balderrama, miembro de la Dirección Nacional del Partido de los Trabajadores; Eliseo Mamani, ex ejecutivo Federación de Maestros Rurales de La Paz

Brasil: Joao Batista Araujo “Baba”, ex Concejal en Rio de Janeiro (RJ) Corriente Socialista de los Trabajadores (CST) en el PSOL, Pedro Rosa, dirigente del Sintuff y la Fasubra (Federación trabajadores de las Universidades); Adriano Diaz – dirigente de Correos RJ y de CSP-Conlutas; Bruno da Rosa– dirigente Garis (Recolectores de residuos) y miembro Directiva Municipal PSOL-RJ; Diego Vitello , miembro del sindicato de Metro de San Pablo; Barbara Sineidino – de la Coordinadora general de SEPE (Profesionales de enseñanza)- integrante directiva Municipal PSOL RJ; Gerson lima – Coordinador-General SINTSEP-Pará.

Chile: Ranier Rios, dirigente Movimiento Socialista de las y los Trabajadores (MST); Jackson Fils, agrupación migrante SOKAP.

Cuba: Socialistas en Lucha; Comunistas Blog.

Estado español: Ateneu del Raval; Iris Martínez Hernández, activista; Angélica Cuero Caicedo, activista; Verónica Molina Guerra, activista; David Abad Santana, activista; Josep Lluis del Alcázar, delegado sindical de enseñanza pública y dirigente Lucha Internacionalista (LI); Marga Olalla, delegada sindical de trabajadores municipales de Barcelona, Militante de LI; Miquel Blanch, delegado sindical de profesorado de escuelas de adultos, miembro de la Corriente Sindical de CCOO de Girona, Militante de LI; M. Esther del Alcázar, delegada sindical de enseñanza pública y dirigente de LI.

Estados Unidos: Emmanuel Santos, de Socialist Core.

Guatemala: Claudia Acevedo, activista

México: Enrique Gómez, Francisco Retama, dirigentes del Movimiento al Socialismo (MAS); Jesús Torres Nuño, ex presidente del Consejo de Administración de Trabajadores Democráticos de Occidente (Tradoc).

Panamá: Priscilla Vásquez, dirigente nacional de los trabajadores del Seguro Social; Virgilio Arauz, dirigente de Propuesta Socialista.

Perú: Enrique Fernández Chacón, ex diputado nacional y dirigente de Uníos en el Frente Amplio (FA), Jorge Corzo, dirigente de Uníos/FA.

Polonia: Arlem Gómez, lingüista.

República Dominicana: Mujeres Sociopolíticas Mamá Tingó; Haitianos RD; Movimiento de Mujeres Domínico-Haitianas (MUDHA); Ingrid Luciano, docente, teatrista y presidenta del Sindicato de Teatristas (SITEARD); Yania Concepción, activista; Jeanette Tineo, Psicoterapeuta e investigadora; Keila González Gómez, activista; Lico Enrique Agustín, activista; Génesis Valenzuela, activista; Asociación Acaso; Henry Morel, periodista y militante del MST.

Siria: Partido de la Izquierda Democrática Siria

Turquía: Sedat Durel, Secretario General del Sindicato de los trabajadores revolucionarios de la telecomunicación y de centro de llamados; Atakan Çiftçi, delegado del Sindicato de los trabajadores de educación y de ciencia; Oktay Çelik, presidente Partido por la democracia Obrera (IDP), Gorkem Duru, dirigente de IDP.

Venezuela: Venezuelanvoices.org; Corriente Clasista, Unitaria, Revolucionaria y Autónoma (C-cura); José Bodas, secretario general de la Federación Unitaria de Trabajadores Petroleros de Venezuela (Futpv); Orlando Chirino, dirigente nacional de la Corriente Clasista, Unitaria, Revolucionaria y Autónoma (C-cura); Armando Guerra, ex dirigente sindical de Hidrocapital; Miguel Ángel Hernández, secretario general Partido Socialismo y Libertad (PSL).

Nota (1) Missió d’Estabilització de les Nacions Unides a Haití (MINUSTAH) ocupant des de l’1/06/2004

UIT-QI Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors- Quarta Internacional