El passat 4 de desembre es va aprovar, de manera esperpèntica, la contrareforma laboral del govern PSOE-UP-IU. A banda de l’error del diputat del PP que ho va possibilitar, els suports finalment van venir de partits de la dreta com C’s o PDeCAT, i s’hi van oposar aquells que van permetre la investidura de Sánchez: ERC, PNV i Bildu. Aquest canvi d’aliances deixa palès el caràcter i contingut d’aquesta reforma: una estafa a la classe treballadora que manté els aspectes més lesius de la del PP i que incorpora d’altres nous en favor de les privatitzacions i rescats als empresaris. També ha tornat a quedar palesa la fragilitat dels governs davant de les pressions des de l’esquerra i, alhora, la feblesa d’aquesta esquerra i dels sindicats alternatius per organitzar una resposta a l’alçada.

Unes setmanes abans de l’aprovació d’aquesta (no)-reforma laboral una vintena d’organitzacions ens vam reunir convocades per la Taula Sindical de Catalunya (CGT, IAC, CO.BAS, COS, SO i CNT) per tal de donar una resposta a aquesta nova agressió als i a les treballadores. Al seu moment, vam valorar positivament la iniciativa de que els sindicats alternatius comptessin amb les organitzacions i col·lectius de l’esquerra per organitzar la lluita contra aquesta reforma, que bé podria ser el punt de partida i d’inflexió per unir altres lluites vigents i organitzar un pla de lluita conjunt en resposta als atacs dels governs «progressistes» d’aquí i d’allà, i a les successives traïcions de CCOO i UGT. En aquella reunió es va concretar la proposta de mobilització que portaven els sindicats de la Taula, i també es va acordar fer una concentració el mateix dia de l’aprovació de la reforma i una altra reunió el dia següent d’aquesta, per fer balanç i organitzar la continuïtat de la lluita.

Les mobilitzacions del dia 29 de gener no van ser gaire nombroses a cap dels territoris de Catalunya a on es feien (unes 2000 persones a Barcelona), ni tampoc ho van ser les concentracions del dia de la seva aprovació. Tot i això, a la reunió de balanç del dia següent hi va haver unanimitat que s’havia de donar continuïtat a la resposta i a l’espai conjunt de la Taula Sindical i les organitzacions presents. Diverses organitzacions compartiren amb nosaltres la necessitat d’intervenir més als centres de treball informant sobre el contingut de la reforma i difonent les properes accions i convocatòries, i ens vam oferir per acompanyar als sindicats a la porta de les fàbriques per portar materials i parlar amb els i les treballadores de la necessitat de respondre per tal de poder donar més força a properes mobilitzacions. També hi va haver debat sobre la nostra proposta d’organitzar un pla de lluita que vagi acompanyat d’assemblees de treballadores i que pugui tenir la perspectiva de desembocar en una vaga general.

Hi ha coincidència amb els sindicats de la Taula alhora de dir que la situació que patim els i les treballadores amb aquesta reforma però també amb els tancaments d’empreses, ERTOs que van convertint-se en EROs, habitatge, pensions, preu de la llum, privatitzacions de serveis públics, repressió, etc, és prou greu com per convocar vaga general. I també coincidim a dir que no hi ha una situació subjectiva de mobilització ara mateix que faci que aquesta vaga fos un èxit per si mateixa si es convoqués demà. Però el gran problema és que organitzacions i sindicats que diuen això no estan fent, ni molt menys, tot el possible per generar aquestes condicions subjectives que la facin possible.

A data d’avui, després de casi un mes de l’anterior, la Taula Sindical de Catalunya no ha tornat a convocar cap reunió tot i haver-se compromès a fer-ho l’abans possible. És evident que així no es generen condicions per cap vaga ni per mobilitzar a les treballadores. Cal un gir urgent de la Taula en aquest sentit, que faci possible organitzar una resposta a l’alçada i construir realment l’alternativa sindical que ens cal.

Pedro Mercadé, delegat professorat pública