El Consorci de Serveis de Barcelona (d’ara en davant Cssbcn) és un Consorci integrat per la Generalitat de Catalunya (60%) i l’Ajuntament de Barcelona (40%), creat per la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona.

L’any 2006 el Cssbcn inicia la seva activitat i es comencen a formalitzar els primers contractes de treball al personal per la gestió administrativa. A partir del 2008 i 2009 comencen els traspassos per la gestió directa de diferents Centres residencials per a l’atenció de dones i infants víctimes de violència masclista, persones amb diversitat funcional i discapacitat, i d’infants i adolescents tutelats. Actualment, el Cssbcn gestiona principalment la totalitat dels recursos residencials de la ciutat de Barcelona al servei de la infància i l’adolescència, persones amb discapacitat i dones, així com diferents recursos residencials de joves i persones amb drogodependències, formant també part del sistema d’informació i atenció a la ciutadania sobre autonomia personal i dependència

A causa del compliment de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, el Cssbcn va veure’s obligat legalment durant l’any 2021, a publicar al seu portal de transparència diferents informes d’auditoria de comptes dels darrers anys. Era un pur tràmit que havien de fer obligats per llei. Tanmateix, aquests informes van ser col·locats expressament en una petita secció de la seva pàgina web, on no era pas fàcil trobar-los i se’n dificultava la seva lectura, possiblement per no ser, ni llegits, ni descoberts per ningú.

Però fa 3 anys, el Sector Social de la CGT, entrava amb força al Comitè amb dues delegades, i amb menys d’un any ja va aconseguir que les treballadores de l’única Casa de gestió pública d’Acollida de Dones amb els seus fills, víctimes de violència masclista, entressin per fi, en el VIè Conveni de Personal Laboral Públic de treballadores de la Generalitat, ja que fins llavors era l’únic Centre de treball de gestió directa del Consorci que tenia treballadores i professionals encara amb el precari Conveni Privat d’Acció Social, cobrant una mitjana de 400€ menys que la resta de plantilla. Després de més de 10 anys d’injustícia i de que el sindicat prengués forma i iniciés la lluita amb companyes lluitadores d’aquest centre de treball, amb només un any al Comitè i sota l’amenaça de començar mobilitzacions i denuncies contra l’empresa, el Cssbcn i el Departament finalment acceptaven fer entrar totes les treballadores en el Conveni Públic, com era de justícia.

Però la CGT no només va presentar-se i entrar al Comitè per treballar pels drets laborals i socials de treballadores i usuàries, sinó també per lluitar contra tot tipus de corrupció.
En aquest sentit, era vox populi i safareig de passadissos que el Cssbcn, especialment durant els seus primers anys, havia esdevingut una maquinària de certs partits de govern per endollar «amiguetes» i donar contractes a falses fundacions d’amics i no pas una institució que havia de garantir els drets socials de la ciutadania de Barcelona.

I comencem a investigar durant dies i setmanes, analitzant en detall la informació de les auditories, creuant dades amb empreses i falses fundacions on d’altres companyes del sindicat també han lluitat i denunciat mala praxi i comencem a trobar de tot i més.

Dels només 3 anys fiscalitzats per auditories, sumant les diferents partides i informes, trobem sobresous per sobre de conveni pagats principalment als Caps de Servei (i que la mateixa auditoria defineix com a il·legals, ja que incompleixen diferents articles de la Llei de Pressupostos de la Generalitat) de 352.379,97€ per l’any 2015, 328.726,40€ per l’any 2017 i 256.000€ per l’any 2019. La mateixa auditoria indica que aquests sobresous s’haurien pagat cada any des de la creació del Cssbcn, per tant, estaríem parlant de més de 10 anys de sobresous similars i d’una quantitat de més de 3 milions d’euros.

Seguim investigant i trobem també un informe de la mateixa Sindicatura de Comptes on afirma que l’any 2014 ja s’alertava que s’havien pagat fins a 3 pagues extres a alguns treballadors “privilegiats”, i que a l’estat de romanent de tresoreria hi mancaven 612.018€ segons els comptes de la mateixa Sindicatura, a més de que la majoria de contractes per a la gestió de serveis públics s’havien formalitzat sense cap tipus de publicitat, transparència ni concurrència pública, és a dir, que van ser donats a dit. Dels 27 expedients fiscalitzats, 23 havien estat donats a dit, arribant a repartir-se fins a 20 milions d’euros a empreses i fundacions sense cap tipus de procediment obert, transparent i fiscalitzador, i això només per a l’any 2014.

Unes irregularitats que les mateixes auditories del 2015 i 2017 afirmarien que es van seguir repetint. L’any 2015 es citen pèrdues de fins a 731.000€ dels exercicis 2013/14, però especialment greu és l’auditoria del 2017 on es diu explícitament “no es disposa de manuals del circuit de caixa en què es determini l’ús d’efectiu i el control” o que “es va executar despesa per import de 957.840€ per la qual no es disposava de crèdit” i que el “Consorci ha pagat de forma duplicada nòmines i diferents conceptes retributius”.

Pel que fa al compliment de normativa en matèria de contractació per a la gestió de serveis públics, torna a citar com es realitzen contractes sense publicitat, lliure concurrència, transparència i fiscalització tal i com marca la legalitat, donant desenes de milions d’euros per a gestionar serveis socials públics a diferents empreses i fundacions de forma irregular i sense control. Curiosament alguns d’aquests contractes donats a dit i fiscalitzats per la mateixa auditoria, tenen greus irregularitats com, per exemple, el de la Fundació Intress que inclou factures “inventades” de 10.000euros mensuals per equips tècnics interdisciplinaris que no consten en el contracte, o en un altre contracte d’atenció psicosocial per valor de 110.304 euros s’aporten factures per només 4.689,84euros.

Casualment també, quan analitzem algunes d’aquestes fundacions i empreses, hi trobem, tal i com va passar amb l’antic director general de la DGAIA, en el cas Ricard Calvo, vincles amb partits de govern i amb polítics i empresaris corruptes sense escrúpols que només cerquen el lucre econòmic.

Casos greus de portes giratòries on el gerent de l’antiga Convergència del Cssbcn, el Sr Josep Pera, signa de forma il·legal un contracte milionari amb una Fundació gestionada per un càrrec polític del seu mateix partit, tinent alcalde de l’Ajuntament d’Olot, primer per Convergència i ara per JunsxCat, el Sr Estanislau Vayreda, i on es troba de gerent durant uns anys el mateix Ricard Calvo i on també hi ha com a patrons de la Fundació destacats membres d’ERC i l’antiga CiU, com Santi Vila o Joan Puigcercós. És curiós que mentre es signaven de forma il·legal aquests primers contractes de gestió entre el Cssbcn i aquesta Fundació anomenada FASI, el patró tresorer fou primer Joan López i Carol ex-tinent d’alcalde per ERC a Vic, per seguidament agafar el càrrec i portar els comptes en Robert Fauria i Donés ex-alcalde de Sant Hilari Sacalm i ex-president del Consell Comarcal de la Selva per CiU, imputat per suborn, tràfic d’influències, malversació de fons públic i falsificació documental. Pot semblar increïble, però no ho és, l’hemeroteca i els papers aconseguits ens ho confirmen; un polític imputat per casos greus de corrupció, administra la tresoreria d’una Fundació social (plena de polítics de CiU i ERC com a patrons i directius) que gestiona diferents centres de menors amb contractes per valor de diferents milions d’euros anuals de diner públic. Ah! i no oblidem, amb una important immobiliària propietat de la mateixa fundació a la qual es paga amb diner públic uns lloguers pels pisos i cases on es troben els Centres de Menors que quintupliquen el preu de mercat, tal i com va destapar el diari Crític el 2017.

Seguim investigant, i de sobte trobem una altra d’aquestes Fundacions que havia rebut contractes de forma fraudulenta per part del Cssbcn; la Fundació Cassià Just, que té l’objectiu d’oferir oportunitats de feina a persones amb trastorns mentals i risc d’exclusió social. Una fundació, que es troba presidida per l’antic Conseller per CiU Josep Cleries, i que té com a tresorer, un empresari constructor investigat per corrupció del famós 3%: l’empresari Josep Miarnau Montserrat, conseller delegat de la constructora i corporació COMSA, imputat pel cas 3% amb els delictes de tràfic d’influències i suborn per obtenir licitacions públiques d’administracions controlades per Convergència. Doncs bé, aquest personatge és el flamant Patró Tresorer d’aquesta Fundació social que rep milions d’euros de diners públics.

Vergonya, ràbia, frustració és el que sentim quan trobem tota aquesta informació, i una bola de neu que s’incrementa, plena de corrupció, irregularitats i nepotisme, amb Fundacions que recordem, gestionen serveis socials públics.

Però és que no només hi ha hagut contractació de serveis de forma fraudulenta, a més d’una possible corrupció amb diners públics per a la gestió de serveis socials, sinó que pel que fa al procediment de selecció de personal del Cssbcn, la mateixa auditoria de l’any 2017 especifica que “no hi ha evidència que es doni compliment als principis d’igualtat, mèrit, capacitat i concurrència que estableix la normativa bàsica”, és a dir, que hi ha hagut “nepotisme-endollisme” a l’hora de contractar personal.

I aquí és on després de demanar una relació de llocs de treball, amb categoria, i forma de contractació per part de la CGT, observem que la majoria de Caps de Comandament, els mateixos que han cobrat plusos de centenars de milers d’euros per sobre conveni, es troben en una relació de fixesa laboral, sense cap tipus de concurs ni oposició pública, i des de l’inici de la seva relació laboral amb l’empresa. Casualment, ves, quines casualitats té la vida i la contractació a l’administració pública, que alguns d’aquests caps de comandament i personal que tenen fixesa laboral com per art de màgia, tenen carnet polític d’ERC i van ser contractats quan el gerent era el Sr Ramon Lamiel, càrrec polític de confiança per aquest mateix partit.

Així que, mentre desenes de treballadores del Cssbcn, algunes d’elles amb 30 anys a l’administració pública, es troben en una situació d’interinatge i temporalitat en frau de llei, d’altres, sense cap procediment administratiu, concurs, ni procés de selecció, tenen una relació de fixesa laboral des del seu primer dia de contracte.

Val a dir, que abans de denunciar tot això de forma pública i notòria amb un comunicat públic i filtrant certa informació en alguns mitjans de comunicació per a que també ho fessin públic, des de la CGT ho vam posar en coneixement del Comitè i encara estem esperant que UGT, sindicat majoritari i qui té la presidència, condemni públicament aquesta corrupció i nepotisme. Tanmateix, el que sí han fet els flamants assessors d’aquest sindicat groc de la patronal és avisar-nos amb tics amenaçadors, com a corretges transmissores de l’empresa i de certs “capos de tutti”, de que estem sobrepassant una línia que no té marxa enrere, i que aquestes denúncies tindran conseqüències.

Mentrestant, amb un somriure als llavis, les dues delegades per la CGT al Consorci, així com la seva secció sindical i el conjunt del Sector Social CGT, estem orgulloses de formar part d’un sindicat combatiu, de classe i anarcosindicalista que denuncia, reivindica i lluita per un nou món. I fermes i combatives, seguirem amb el compromís de denunciar tota praxi corrupta, especialment aquella que especula i es lucra amb la precarietat i la misèria de les persones més vulnerables, alhora que seguirem reivindicant uns serveis socials públics, gestionats de forma pública amb la participació activa de treballadores i usuàries com a únic model vàlid per garantir els drets socials del conjunt de la ciutadania.

Robert Morral
Delegat del SECTOR SOCIAL CGT ENSENYAMENT BCN
al Consorci de Serveis Socials de Barcelona