El despertador va sonar amb la mateixa maldat que ho fa tots dies, a les 5.45h del matí. Em vaig despertar diverses vegades per la pluja i el vent, havia estat una nit de gossos. En el bar del Río, encara que s’aixequen abans els companys de l’hostaleria que els del metall, els clients estaven dins del bar, a la terrassa o als voltants, com cada matí. Però no era un matí normal perquè no és normal (ni és normal ni és per mala sort) que un treballador mori al «tajo» i, en totes les converses, es parlava del que havia ocorregut a les 2 de la matinada a les drassanes de Puerto Real, allà al costat. Un altre accident més i una altra vegada un company de l’auxiliar, un nombre de punts, un subcontractat de punts. Un esclau sense nom amb seixanta-dos anys i dos dies d’antiguitat en el seu contracte, havia mort treballant.

Us en recordeu (encara passa, potser ja d’una altra manera) quan els treballadors en l’atur es posaven en torns a esperar que l’encarregat els triés per entrar a «currar»?:" Jo, senyor totpoderós, et trio a tu". Encara ens continuen triant i, en aquest poder d’elecció, es precaritzen els nostres drets laborals. Cada vegada que lliurem el currículum en els torns, per la web o en el taller concret per a ser triat, comença el xantatge en el qual, més important que la teva experiència laboral que posa en el teu currículum, és la teva necessitat convertida en la flexibilitat que tinguis per passar o no per l’aro. El xantatge del model de contractació," el tu sí o tu no", que fa que te’n pugis en la bastida o en la canastreta digui el que digui el PRL o els meravellosos cursos obligatoris de 60 hores del metall, que moltes vegades paguem amb els nostres diners els i les treballadores per entrar a treballar, i que ens l’imparteixen mentre fem becaines quan el dibuixet que surt al projector ens ensenya a posar-nos el casc o a saber la diferència entre una caiguda a igual o a diferent nivell. Cursos "per treure marrons als empresaris" que ens converteixen en recursos preventius de cara a la llei: " Tu ets el principal responsable de la teva seguretat" però que oblida que tenim una clàusula invisible en els nostres contractes que ens obliga a competir: "si no hi puges tu, hi pujarà un altre".

Mentre fa més de deu anys, els i les treballadores de NAVANTIA es prejubilaven amb cinquanta-dos anys, companys o números de seixanta anys de l’empresa auxiliar, s’acostaven als torns a demanar ser triats. Triats per ficar-se en un tanc a soldar tot i que ja el cos no els donava per més. Mentre els de la casa es prejubilaven amb cinquanta-dos anys amb tots els honors, els de l’auxiliar de 60, números sense noms, suplicaven en els torns per ser triats i poder continuar competint. Quan serà el dia en què tots els que entrem per la mateixa porta tinguem els mateixos drets? A Eduardo li quedaven només vuit mesos de competició i es va haver de pujar a la canastreta una nit de gossos perquè si no, ho faria un altre. Eduardo, sense coeficient reductor i sense privilegis per l’edat per tenir una feina més adequada, és el nom de molts números que ja no estan amb nosaltres i, encara que no sempre van morir en accidents, els va matar Drassanes per hèrnies, fibrosi pulmonar...

Els Noms:

15/06/2017 Chiqui de la subcontracta Ditecsa va sofrir greus cremades a la cara i als braços, a causa d’una deflagració de gas per una fuita d’oli a pressió, va ser intervingut en diverses ocasions.

 Al cap de 4 dies de l’anterior accident, Cristóbal treballador de la subcontracta Gaditana de Doll, és portat a l’hospital després de caure-li un tub de grans dimensions en les Drassanes de Puerto Real. A causa de les destrosses considerables, li amputen totes dues cames.

18/05/2018. José Luis de quaranta-sis anys, resident a San Fernando i Daniel, de 31, resident al Puerto de Santa María, van morir aixafats per una portalada de popa en el taller de la subcontracta Equimansur.

 Andrés, treballador de trenta-un anys de la subcontracta ATDT, mor sol dins d’un tanc (NAVANTIA Sant Ferran).

 21/11/2019. Juan José de cinquanta-vuit anys, de la subcontracta Fructuoso Pascual, va morir en ser impactant per un fragment del sostre de la nau en obres de Navantia San Fernando, en l’Arsenal de la Carrasca.

 5/04/2022 Eduardo de seixanta-dos anys, resident a Puerto Real, mor després de ser colpejat mentre treballava en la canastreta per una grua mòbil en les Drassanes de Puerto Real. Era treballador de SIASA.

La sang que es vessa en les drassanes és vermella, dels treballadors de les empreses auxiliars. El 100% dels accidents greus en el metall, són dels nostres i aquesta estadística no la reflecteix cap PRL. No volem lleis protocol·làries que justifiquin als empresaris perquè ens continuïn obligant a competir, volem mecanismes reals: borses de treball controlades per les treballadores, auditoria externa a NAVANTIA perquè «surti tota la merda a relluir», recursos preventius i delegats de seguretat independents que no tinguin a veure amb la producció, Comitès de Subcontractes, Inspecció de treball útil...

Transformar el dolor i la ràbia per a mantenir vius aquests i altres noms, perquè no es converteixin en números, ens ha de donar forces perquè els i les treballadores de l’auxiliar ens unim i canviem les normes i mai més, entrem a les factories a competir, SOM COMPANYS, no rivals.

Nota: La CTM posem des de ja els nostres advocats a la disposició de la família d’Eduardo i, independentment a això, denunciarem l’ocorregut davant dels tribunals i demanarem que s’obri una investigació sobre el cas. Actualment, CTM és l’única demandant en el cas del company mort a l’interior d’un tanc en les corbetes que es construeixen en Drassanes de San Fernando.

Coordinadora de Treballadors del Metall de la Badia de Cadis