Un any més el moviment LGBT anticapitalista prenem els carrers i encapçalem la manifestació històrica del 28J. Com les dissidències que van protagonitzar la revolta de Stonewall el 1969, o com les companyes que van recórrer les Rambles de Barcelona el juny del 77, reivindiquem la lluita per l’alliberament sexual, afectiu i de gènere al marge d’empreses i governs i contra la mercantilització del moviment; perquè encara queda molt per lluitar i perquè sabem que l’única manera d’aconseguir l’alliberament ple és amb el conjunt de la classe treballadora.

Perquè la violència LGBTfòbica segueix a l’ordre del dia

Si bé la manca de confiança en la justícia i l’escassetat de recursos fa difícil comptabilitzar el nombre real d’agressions LGBTfòbiques, organitzacions que es dediquen a registrar la violència contra el col·lectiu afirmen que ha augmentat els darrers anys (a Catalunya, per exemple, s’han enregistrat un 70% més de denúncies per agressió física, segons l’Observatori Contra l’Homofòbia, respecte al mateix període de l’any passat). Encara ens estigmatitzen a les institucions sanitàries i mitjans de comunicació, i diàriament veiem a les xarxes socials atacs a símbols LGBT i discursos que inciten a la violència contra el col·lectiu. Seguim patint assetjament de carrer, violència fora i dins de casa nostra i assetjament laboral. Per tot això cal continuar sortint als carrers i exigir polítiques de prevenció i reparació, a més de recursos per aplicar-les; necessitem protocols efectius als centres d’estudi i de treball, amb comissions investigadores independents, que no deixin impunes els agressors. I, sobretot, ens cal seguir organitzades i desenvolupar l’autodefensa: ens hi va la vida.

Perquè augmenten els discursos i les polítiques reaccionàries que alimenten l’odi cap al col·lectiu i encoratgen els agressors als carrers

Com calia esperar, l’augment de la ultradreta i la formació de governs reaccionaris de PP i VOX significa una reculada en matèria de drets per a migrades, dones i dissidències. Assenyalant-nos com a culpables de la greu crisi econòmica i de la “decadència dels valors tradicionals”, intenten un cop i un altre retallar tots els drets que hem conquerit després d’anys de lluita. Ho vam veure a Múrcia amb el Pin Parental, a la Comunitat de Madrid amb l’intent de derogació de les lleis LGBT, o a Castella i Lleó, amb declaracions del cap de llista de VOX -ara vicepresident de la Junta- profundament masclistes, racistes i homòfobes. Hem de plantar cara a aquests discursos i assenyalar les institucions que blinden i reprodueixen aquests valors, com ara l’Església Catòlica o el sistema judicial. Per això, exigim educació, sanitat i serveis socials 100% públics i amb perspectiva de gènere, i la separació real i efectiva de l’església i l’estat; perquè tots aquests recursos es destinin a combatre les violències cisheteropatriarcals i no a les institucions que les promouen.

Perquè el moviment LGBT està sent instrumentalitzat per guanyar vots, però segueixen sense garantir-se els nostres drets fonamentals.

Així, la necessària i promesa Llei Trans d’UP s’ha acabat rebaixant i dissolent en una Llei LGBT -que encara no s’ha materialitzat- que deixa fora menors de 14 anys, persones no binàries i persones migrants. Això ve acompanyat de polítiques del govern “més progressista de la història” contra la classe treballadora, com ara la reforma laboral o les lleis migratòries, que ens empenyen a dones, migrants i persones trans a la més absoluta precarietat. Aquest mateix rentat de cara el veiem a Catalunya, amb ERC impulsant l’elaboració d’una Llei Trans catalana (encara que no hagi reglamentat la llei 11/2014) mentre calla davant la brutal repressió per part dels Mossos d’Esquadra a una concentració d’activistes LGBT que protestaven contra la presentació d’un llibre transfòbic el dia contra la LGBTIfòbia. Denunciem la hipocresia dels governs “progressistes” i exigim l’elaboració i la reglamentació de lleis integrals Trans i LGBT avancin en eradicar les desigualtats socials i laborals de totes les dissidències sexuals i de gènere.

Perquè aquests discursos prenen força en moviments suposadament d’esquerres i progressistes.

Fa anys que veiem com a sectors del moviment feminista reprodueixen arguments profundament transfòbics en contra dels drets i la inclusió de les dones trans en la lluita feminista, negant la nostra identitat i acusant-nos de fer un “esborrat de dones”. També ens trobem amb organitzacions autoanomenades socialistes que posen al punt de mira el col·lectiu, negant deliberadament el potencial revolucionari de les dissidències i plantejant falsos dilemes entre els nostres drets i els drets de la classe treballadora, com si nosaltres no fóssim classe treballadora i com si la nostra lluita contra el patriarcat no fos unida a la lluita contra el capitalisme.

Des de Lluita Internacionalista fem una crida a la unitat del moviment LGBT i les dissidències, del moviment feminista, i de totes les oprimides amb el conjunt de la classe treballadora. Perquè capitalisme i patriarcat operen junts per oprimir-nos i explotar-nos doblement, i perquè l’única manera d’aconseguir un veritable alliberament sexual, afectiu i de gènere és acabar amb el capitalisme patriarcal.