Trotski va ser un dels principals dirigents revolucionaris del segle XX. Va encapçalar la primera revolució socialista triomfant de la història al costat de Lenin a Rússia. El nom està associat a la lluita pel socialisme, la democràcia obrera i l’internacionalisme. Amb el seu assassinat, Stalin va intentar tallar la continuïtat històrica de la lluita obrera revolucionària. Però el seu llegat continua vigent.

El 20 d’agost de 1940 Trotski va rebre a la seva residència del carrer Viena a Coyoacán, Mèxic, Frank Jackson. El jove, que s’havia introduït a l’entorn de Trotski com a suposat promès d’una de les seves col·laboradores, s’havia presentat amb l’excusa d’intercanviar opinions sobre un article. Jackson va aprofitar el moment d’intimitat per atacar salvatgement per l’esquena el vell líder revolucionari. L’endemà, Trotski va morir per les ferides sofertes. Jackson, un agent del servei secret soviètic, el veritable nom del qual era Ramon Mercader, havia aconseguit consumar la sentència dictada per Josep Stalin, llavors líder de l’URSS: “matin Trotski!”.

L’assassinat de Trotski va ser la culminació d’un assetjament implacable iniciat el 1927 amb el seu desterrament de Rússia, el seu exili obligat pel planeta sense visat i l’assassinat o confinament dels seus seguidors, col·laboradors i familiars. La causa de la seva persecució era que, des de mitjans de la dècada del 20 Stalin havia començat a consolidar el seu poder burocràtic a l’URSS. Va imposar des del 1924 la concepció no marxista del “socialisme en un sol país” i, des del 1935, els “fronts populars” de capitulació a les burgesies en tots els partits comunistes de la Tercera Internacional.(1)1

Entre 1936 i 1938, Stalin va muntar els “Judicis de Moscou”, una farsa judicial per exterminar la vella guàrdia dirigent del partit de Lenin, els seus opositors i fins i tot alguns dels seus col·laboradors més propers. Trotski va ser el principal inculpat en els judicis, perquè era el dirigent opositor més destacat i conseqüent a la burocràcia estalinista i encarnava la continuïtat del programa revolucionari, la democràcia obrera i l’internacionalisme. Per això, per justificar la seva condemna a mort, les campanyes difamatòries contra Trotski van incrementar-se. L’estalinisme feia més d’una dècada que tractava d’esborrar de la memòria popular la seva vida revolucionària i el seu rol dirigent en la revolució al costat de Lenin, acusant-lo d’“agent dels Estats Units” i “agent nazi”.

Una vida dedicada a la revolució socialista

Lleó Davidovich Bronstein, Trotski, havia nascut el 26 d’octubre de 1879 en un llogaret prop d’Odessa a Ucraïna, regió sotmesa llavors a l’imperi tsarista de Rússia. Sent molt jove es va fer marxista. El règim tsarista, ràpidament, li va imposar empresonaments i la deportació a Sibèria. Es va unir al Partit Obrer Socialdemòcrata Rus després de la seva primera fugida de Sibèria, sumant-se a l’organització orientada per Lenin. A la revolució de 1905 va ser el màxim dirigent del soviet de Sant Petersburg, capital de l’imperi. Després de la derrota de la revolució, va ser deportat a Sibèria amb d’altres líders soviètics, d’on va escapar en un trineu estirat per rens, les peripècies del qual comptaria en el llibre “Viatge d’anada i tornada” de 1907, avui reeditat (2). En el seu balanç de la revolució de 1905 va plasmar per primer cop la seva “teoria de la revolució permanent”. Afirmava que els obrers de les ciutats, encapçalant els camperols pobres, no la burgesia, eren l’única classe capaç d’encapçalar la revolució democràtica burgesa i, en prendre el poder, avançar cap al socialisme transformant les condicions de vida al camp i les ciutats . Trotski també va ser part de la minoria internacionalista que, juntament amb Lenin, Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, va rebutjar la traïció de la Segona Internacional quan va donar suport a la guerra interimperialista el 1914 i va pronosticar que “els propers anys presenciaran l’era de la revolució social”.

El febrer de 1917 va esclatar la revolució a Rússia. Després de l’esfondrament del règim tsarista, va assumir el govern una coalició de la burgesia liberal i partits reformistes. Però, al seu costat, els soviets van ressorgir desafiant el seu poder. Trotski va aconseguir retornar a Rússia al maig, va ser incorporat a la conducció del soviet de Petrograd (ex Sant Petersburg) i va ingressar al Partit Bolxevic de Lenin. La revolució va permetre una ràpida confluència entre tots dos dirigents. Lenin havia aconseguit que el partit no donés el seu suport al govern provisional burgès i assumís la baralla per un govern obrer, recolzat en els camperols, cosa que seria el preludi de la revolució socialista internacional. Els bolxevics, amb Lenin i Trotski, van anar guanyant cada vegada més pes i van aconseguir la majoria als soviets, sent els únics que defensaven conseqüentment els interessos d’obrers, camperols i soldats. Finalment, Troski va ser designat responsable del Comitè Militar Revolucionari o del soviet que va organitzar la presa del poder el 24 d’octubre, consumant la primera revolució obrera socialista triomfant de la història.

El seu llegat continua vigent

Al govern dels soviets, Trotski va ocupar diferents càrrecs i va encapçalar l’Exèrcit Roig, que va derrotar a la guerra civil a l’Exèrcit Blanc, la coalició d’exèrcits imperialistes. Després de la mort de Lenin el 1924 i la consolidació de l’aparell burocràtic, va encapçalar l’Oposició d’Esquerra contra l’abandó del programa revolucionari per la burocràcia estalinista. Després de l’ascens del nazisme a Alemanya el 1933 habilitat per la política estalinista de dividir el moviment obrer, Trotski va concloure que la Tercera Internacional havia mort i calia fundar una nova organització mundial. El 1938, encara sota terribles condicions de persecució, Trotski es va abocar a un dels desafiaments més importants de la seva vida: la fundació de la Quarta Internacional, el partit de la revolució mundial per donar continuïtat al fil vermell de la lluita revolucionària. El seu programa, el Programa de Transició, afirmava que sota el capitalisme decadent “la crisi de la humanitat es redueix a la crisi de la seva direcció revolucionària”. Poc després Trotski seria assassinat, clavant un cop dur al moviment trotskista i agreujant una crisi de direcció revolucionària que continua actualment.

A vuitanta-dos anys de l’assassinat de Trotski, l’imperialisme segueix condemnant milions de persones a la pobresa i a la indigència a tot el planeta, enmig de la crisi econòmica més important de la història del capitalisme i la guerra d’ocupació de Putin a Ucraïna. Però els pobles es rebel·len, protagonitzen lluites i revolucions heroiques que derroten els plans d’ajust i arriben fins a enderrocar governs burgesos. Davant els cants de sirena del fals socialisme que condueixen als treballadors i als pobles a noves frustracions i derrotes, Izquierda Socialista i la Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors – Quarta Internacional (UIT-QI) –i amb ella Lluita Internacionalista- reivindiquen la trajectòria revolucionària de Trotski, la importància de la fundació de la Quarta Internacional i la necessitat encara vigent de construir partits revolucionaris a tots els països. En el camí de reconstruir la Quarta, cridem a unir els revolucionaris contra el capitalisme imperialista i els governs burgesos, en defensa dels drets dels treballadors i altres sectors populars per desenvolupar la mobilització i conquerir mitjançant revolucions triomfants, governs obrers i populars que construeixin un veritable socialisme a tot el món.

23/08/2022
Federico Novo Foti
UIT-CI

notes:
(1) Organització revolucionària internacional fundada a Moscou el 1919.
(2) L. Trotski. “La fugida de Sibèria en un trineu de rens”, Segle XXI Editors, Buenos Aires, 2022.