Les últimes setmanes ha aguditzat aquest conflicte amb la visita a Taiwan de Nancy Pelosi, la presidenta de la Cambra de Representants dels EUA, així com per les posteriors maniobres militars xineses com a «represàlia» per aquesta visita.

L’avenç de la crisi econòmica capitalista mundial és el marc per no descartar que els frecs interimperialistes obrin pas a un nou xoc armat o una guerra a Àsia

(…) Tot indica que ni l’imperialisme nord-americà ni el xinès es volen veure involucrats en una guerra. Els principals opositors són les multinacionals i la gran burgesia xinesa, taiwanesa i nord-americana, atesa la interrelació que tenen en les seves inversions i quotes d’explotació i guanys tant a la Xina com a Taiwan.

(…) A Taiwan hi ha divisions dins la mateixa burgesia taiwanesa. Insòlitament el vell Koumintang (KMT), avui a l’oposició del Govern liberal burgès, fa anys que té una política de conciliació amb el règim del Partit Comunista Xinès (PCX). Al punt que, enmig de l’actual crisi, un representant del KMT va viatjar a la Xina per reunir-se amb empresaris. En canvi, el Govern liberal del president Lee Teng-hui, amenaça de declarar la independència, cosa que formalment la burgesia taiwanesa mai ha fet.

(…) Però l’economia xinesa ja no creix a dos dígits, retrocedeix la inversió estrangera, creixen les protestes dels estalviadors per bancs que no els tornen els estalvis, i la caiguda del consum mundial també l’afectarà. La dictadura del PCX aixeca l’objectiu de recuperar Taiwan com a agitació interna «popular nacionalista», davant de la crisi latent econòmica i social i com a arma de xantatge per a les negociacions amb els EUA. Xi Jinping busca consolidar-se al poder del PCX, quan està propera la reunió del XX Congrés que hauria de resoldre que Xi Jinping tingui un tercer mandat.

D’altra banda, el viatge de Nancy Pelosi a Taiwan només es pot explicar per les dificultats internes que té el Govern demòcrata de Biden, desgastat per la inflació, la solució dels problemes socials, la immigració i les despeses per la guerra d’Ucraïna. Quan estan properes les eleccions legislatives de novembre (…), Biden vol mostrar-se «dur» davant la Xina i en «defensa de Taiwan» davant la base electoral conservadora i reaccionària (…)

Tant Biden com Xi Jinping juguen amb foc com a expressió de la crisi global del sistema capitalista-imperialista. Això deriva en un perillós augment dels frecs interimperialistes i de la carrera armamentista i porta el perill d’una possible guerra regional que rebutgem.

Taiwan: un país capitalista artificial sostingut per l’imperialisme ianqui

Taiwan està sostingut per l’imperialisme nord-americà des de la seva artificial creació a mans del genocida Chaing Kai Shek el 1949. (…) Per això Taiwan és un país capitalista artificial que sempre ha estat una semicolònia ianqui amb forts elements d’enclavament polític i militar.

Tot i el pacte dels imperialismes ianqui, japonès i europeu amb la Xina i la dictadura del PCX, els EUA no van deixar de protegir Taiwan, però en una posició subordinada als acords amb la Xina. Per això Taiwan també és avui un soci comercial i inversor a la Xina.

Taiwan hauria de ser part de la nació Xinesa. Des de 1972 fins els mateixos EUA i l’ONU formalment ho reconeixen. És per aquest motiu que Taiwan es troba tan aïllat, sent reconegut només per 16 països menors. Com a socialistes revolucionaris reconeixem aquest dret i està pendent aquesta tasca nacional no resolta. Però allò que no acceptem és que això es resolgui sota la política de la dictadura capitalista de la Xina i menys amb una invasió o una guerra regional.

També rebutgem la històrica presència dels EUA i la seva política a Taiwan i a tot Àsia, on té 200 bases militars instal·lades des de la Segona Guerra Mundial. (...) Estem per la immediata retirada ianqui de totes les tropes i bases militars a Taiwan i Àsia, ja que no són per a defensar els pobles sinó els seus interessos empresarials i imperialistes i per actuar com a gendarme de la regió i del món.

Alhora, rebutgem la dictadura imperialista xinesa que superexplota el poble treballador xinès i és resistida, per exemple, pel poble de Hong Kong (excolònia britànica que avui és part de la Xina). La Xina anys enrere va executar agressions militars frontereres contra el Vietnam i oprimeix els pobles de Sing Kiang i Tibet com a colònies internes. L’imperialisme xinès també era un dels suports principals del règim corrupte de Sri Lanka, contra el qual es va rebel·lar el seu poble.

Per això estem contra qualsevol atac militar a Taiwan, que seria només en defensa dels negocis de la burgesia imperialista xinesa. Així mateix, també rebutgem la presència militar i política imperialista a Taiwan i a Àsia, cosa que contribueix a incentivar una intervenció militar de l’imperialisme ianqui.

Una veritable reunificació dels pobles de la Xina i Taiwan que serveixi a les necessitats de les i els treballadors i sectors populars vindrà d’un canvi socialista, en primer lloc a la Xina i també a Taiwan. Per això des de la Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors-Quarta Internacional (UIT-QI) donem suport a les lluites obreres, populars i camperoles en la perspectiva d’acabar amb la dictadura capitalista de la Xina per aconseguir un govern de la classe treballadora, els camperols i els sectors explotats que acabi amb l’explotació capitalista i reprengui la construcció d’un veritable socialisme amb democràcia pel poble treballador. De la mateixa manera donem suport a les lluites obreres i populars a Taiwan en la perspectiva d’aconseguir un govern obrer i popular.

12 d’agost del 2022
Miguel Lamas, dirigent de la UIT-CI
Article complet: https://uit-ci.org/index.php/2022/08/13/el-conflicto-china-estats-unidos-por-taiwan/