El Govern anuncia a «bombo i platerets» la rebaixa de les peonades per poder cobrar el subsidi agrari i la renda Agrària de la qual som beneficiaris els i les jornaleres andaluses i extremenyes.

Una mesura, més aviat, amb certa intencionalitat política electoralista que no aborda la trista realitat que pateix el jornaler al llarg de la seva història: la Reforma Agrària i la qüestió de la propietat de la terra.

Continua per tant vigent, la signatura del patró com a requisit indispensable per poder cobrar el subsidi agrari, sense que cap Govern que presumeix o va presumir de progressista ho derogui.

Una signatura del patró terratinent perquè un jornaler/a no només tingui dret a un miserable subsidi, sinó que depèn de la signatura de l’"amo" per poder donar-se de baixa per malaltia comuna.
Aquí sempre s’ha posat al jornaler per sota del terratinent, des que havia de treballar de sol a sol per salaris de gana. Abans es necessitava un salari miserable per poder sobreviure i ara es necessita la signatura del patró per cobrar un miserable subsidi i poder malviure.

Quin sentit té que en ple segle 21 hi hagi el requisit de la signatura del terratinent per poder tenir dret a un subsidi, excepte el de seguir atorgant als amos de les terres el poder de controlar la vida dels jornalers als pobles?

La signatura del patró augmenta la corrupció, el frau i la humiliació dels treballadors/es del camp, sotmetent-los, fent-los perdre la seva dignitat en pidolar unes peonades de patró en patró.

Fa anys quan es va signar el decret 2.697/1986 pel qual s’establia la signatura del patró com a requisit imprescindible per cobrar el subsidi agrari, un alt càrrec polític socialista de la Junta d’Andalusia va dir amb menyspreu: “Veurem ara a on troben gent per a les seves mobilitzacions el SOC i CCOO”. Un sistema que va adormir i va canviar les consciències de molts treballadors convertint-los en pensionistes dòcils i resignats.

El Govern actual aconsegueix així un rèdit polític fent creure que vetlla pels interessos dels jornalers i alhora aconsegueix més credibilitat i suport entre la burgesia terratinent que no tem, en cap moment, per una veritable Reforma Agrària, ni vagues, ni revoltes jornaleres, mentre els jornalers estan ocupats pendents de subsidis i de veure si surten o no a les obres del PER.

Els terratinents segueixen d’aquesta manera tenint un gran pes als pobles, decidint no només qui treballa a les terres, sinó qui cobra o no el subsidi. Mentrestant, ells augmenten els seus beneficis amb grans collites, ajudes milionàries i l’ús de maquinàries modernes a les recol·leccions.

No deixa de ser una controvèrsia, que un govern d’"esquerres" segueixi obligant als i a les jornaleres andaluses i extremenyes a presentar peonades signades pel patró. Mentre permet que els patrons terratinents facin frau a la Seguretat Social no apuntant totes les jornades reals als treballadors/es del camp i no es controlen els abusos, els robatoris als salaris i l’explotació als tajos per part d’una patronal agrària que mai no va complir les lleis laborals ni els convenis col·lectius. Una patronal que, com bé diem abans, decideix qui cobra o no el subsidi, però que no està obligada a complir les seves responsabilitats amb els treballadors.

Per moltes rebaixes de penes que hi hagi, mentre no desaparegui aquest requisit, continuarà el frau, el tripijoc, l’amiguisme i la clientela política.

L’engany i els abusos els practiquen aquelles persones que no són, ni mai no ho van ser, obrers agrícoles. Aquests són els majors beneficiaris i els que amb més facilitat aconsegueixen les peonades, segons siguin amics o familiars de terratinents, encarregats o manijeros.

La realitat és que gent que no ha trepitjat el camp en la seva vida, cobren el subsidi agrari amb més facilitat i en perjudici dels veritables jornalers/es amb l’esquena trencada, les mans calloses i els ossos mols.

Gent de la petita burgesia dels pobles que, mitjançant el tripijoc i la complicitat de molts Ajuntaments, engreixen els seus comptes corrents amb el cobrament del subsidi mentre els autèntics, els legítims beneficiaris, han d’emigrar a França, a la Manxa o a Navarra.

Unes rebaixes de peonades de pa per avui i fam per demà i que no solucionen el problema del jornaler i de la terra a Andalusia.

Javier Ballesteros. Jornaler, Còrdova

• En la versió castellana hem respectat en tot el possible l’original, amb els girs andalusos que tenia.