La manifestació del 15-O a Madrid va ser un èxit de la mobilització conjunta del moviment pensionista i dels sindicats combatius, moviments socials i organitzacions. Va concentrar un gran nombre de pensionistes i de treballadors i treballadores que es van mostrar contraris a les polítiques que està aplicant el Govern de coalició PSOE-UP contra el conjunt de la classe treballadora, amb la Reforma Laboral i la de pensions. Una reforma que està en la segona fase amb més retallades en negociació amb CCOO-UGT i la Patronal, un nou Pacte de Toledo. I, sobre la taula, l’intent de portar endavant un Pla de Rendes que mantingui els salaris per sota de l’IPC Real.

Ni tan sols la voluntat del Govern de frenar la mobilització amb l’anunci, dies abans, que aplicaria un 8,5% d’augment de les pensions pel 2023 amb base a les previsions de l’IPC Mitjà va frenar la mobilització, sinó que fins i tot la va fer créixer. Els pensionistes estem farts de promeses incomplertes, i sabem que el Govern no dubta a l’hora de seguir les directrius de Brussel·les. Portem un 7,5% de pèrdua de poder adquisitiu de les pensions entre 2021 i 2022, que segons la reforma de 2021 no recuperarem en derogar el Govern l’IPC Real i la “paguilla” de salvaguarda de l’IPC a final d’any que havíem arrencat al PP en el 2018 i que ara exigim recuperar.

A la capçalera de la manifestació es posava l’accent en la necessitat de tornar a l’IPC Real per a pensions i salaris i acabar amb la bretxa de gènere i, com a mesura immediata, s’exigia la pujada de la Pensió Mínima segons la Carta Social Europea. A més, també apareixia un posicionament clar contra els plans de Pensions d’Empresa, contra les penalitzacions en la jubilació, contra la prolongació de l’edat de jubilació i per la defensa dels llocs de treball i la plena ocupació.

La participació dels moviments socials va ser significativa en la defensa dels serveis públics i contra la seva deterioració per les privatitzacions, per un habitatge digne i el control dels lloguers, residències públiques, llei de dependència….

Malgrat els enganys del Govern PSOE-UP i dels intents de separar la política de Calviño i Escrivá de la resta de l’Executiu, en particular d’Unides Podemos, els pensionistes representen l’únic moviment d’oposició real que té el Govern. El moviment pensionista porta molts anys mobilitzant-se al carrer defensant un programa—especialment la COESPE—que no tan sols defensa els drets dels i les pensionistes, en particular els de les dones, sinó que els lliga als de la classe obrera i la joventut.

Que s’impulsi la vaga general, amb el suport dels pensionistes

Precisament per aquestes polítiques contra la classe treballadora, és necessari que els sindicats alternatius comencin a treballar en la convocatòria d’una vaga general pels salaris i pensions i que el moviment pensionista la secundi. Perquè sense un salari digne no hi ha una pensió digna.

Per un pla obrer de mesures que són urgents és necessari un acord entre organitzacions de pensionistes, sindicats combatius i moviments socials, fent una crida a les bases dels sindicats CCOO i UGT per a construir i secundar la vaga general. Motius en tenim. Que es discuteixi en els centres de treball, a les universitats i que, tots i totes, treballadors, pensionistes i estudiants, la secundem.

Per això cal seguir amb les mobilitzacions previstes, cap al 19 de novembre en tot l’Estat.

GOVERNI QUI GOVERNI, ELS DRETS I LES PENSIONS ES DEFENSEN.

Pensionistes de LI