Com cada 28 de setembre, en el marc del dia internacional pel dret a l’avortament, les dones i dissidències hem exigit als carrers el nostre dret a decidir sobre el propi cos. Dret que hem guanyat amb la mobilització en la majoria dels països del món però que, davant la crisi econòmica i social es veu amenaçat pels governs capitalistes, les esglésies i els sectors més conservadors i reaccionaris de la societat.

Amb la decisió de la Cort Suprema dels EUA que va derogar la decissió “Roe vs Wade” de 1973 que habilitava el dret a l’avortament en tot el territori es va avançar en la criminalització de la pràctica en la majoria dels Estats nord-americans. Amb aquest atac que Trump festeja i que Biden utilitza electoralment, les qui més es veuen afectades són les migrants i pobres que s’arrisquen a les conseqüències de la clandestinitat i dels avortaments insegurs.

És un perillós antecedent que està sent utilitzat per sectors reaccionaris en altres països per a avançar en mesures similars. A Hongria per exemple, el govern neoconservador va signar un decret, setmanes enrere, pel qual s’obliga a escoltar els senyals vitals del fetus abans d’avortar. O a Itàlia, on el govern ultradretà de Meloni ja ha amenaçat públicament amb restringir el dret a l’avortament. De fet el partit de Berlusconi, “Forza Itàlia” (FI), ha presentat un projecte en defensa de “la capacitat jurídica del fetus”.

En altres llocs, la mobilització planteja aconseguir avenços en els nostres drets sexuals i reproductius, inclosa la interrupció voluntària de l’embaràs. A l’Estat espanyol està en tràmit parlamentari una reforma de la llei d’avortament actual que recuperaria i avençaria en aspectes fonamentals com per exemple, garantir aquest dret a les menors de 16 i 17 anys -qüestió que va ser eliminada en el seu moment pel Partit Popular- o acabar amb els tres dies de reflexió que s’imposen actualment a tota persona que decideixi avortar. És una lluita oberta i per definir-se ja que la resposta dels sectors més conservadors i reaccionaris del Partit Popular i de VOX ja es fa sentir en contra. Més encara, aquest últim partit acaba de presentar en el Parlament de Catalunya una moció per acabar amb el finançament a les organitzacions feministes que són part de la xarxa d’assistència i acompanyament d’avortaments. Pel que, més que mai i com sempre, serà la mobilització als carrers la que defineixi aquesta lluita així com la necessitat d’avançar en altres aspectes claus com la garantia d’aquest dret en la sanitat pública així com l’accés per a totes les dones, independentment de la seva situació administrativa. El caràcter públic, lliure, universal i la gratuïtat és l’única manera d’impedir que la mercantilització de la interrupció d’embarassos no desitjats, es converteixi en un privilegi, deixant fora del seu legítim dret a les dones treballadores i dels sectors populars.

Exigim pressupost per a la salut de les dones i dissidències amb base al no pagament dels deutes externs. Ja n’hi ha prou de criminalitzar els nostres drets. Llibertat a les preses per avortar. Prou de negar atenció en salut a les dones. Ni una mort més per avortament clandestí.

Per un major pressupost a l’educació, per a brindar una educació sexual integral sense estereotips sexistes, amb un enfocament feminista i que fomenti l’autonomia sobre els nostres cossos i la llibertat per decidir sobre la nostra sexualitat. Exigim la fi del finançament a tota mena d’organitzacions religioses i antidrets.

El dret a decidir també ha de ser garantit per a aquelles que decideixin ser mares. Que els governs garanteixin les condicions econòmiques per a maternitats lliures i sanes, per això exigim que el treball domèstic i de cures sigui reconegut socialment, assumit des dels governs, per a alliberar les dones de les dobles o triples jornades, a través de centres de cura, bugaderies i menjadors públics. Que es respectin els drets laborals per a totes les dones treballadores, amb salaris dignes i seguretat social.

Des de Lluita Internacionalista i la Unitat Internacional de treballadores i treballadors - Quarta internacional (UIT- CI) cridem a la mobilització internacional feminista per a lluitar pels nostres drets democràtics més elementals com és el dret a decidir sobre els nostres propis cossos. Seguim l’exemple de lluita de les dones iranianes, les qui es mobilitzen en rebuig a l’assassinat de Masha Amini, detinguda i torturada per portar mal posat el hijab i, en senyal de protesta, es tallen el pèl i cremen els seus hijab. En tots els països del món, continuem lluitant als carrers com a dones treballadores i dissidències per a aconseguir les nostres reivindicacions amb independència dels governs i les agències internacionals, en el camí d’aconseguir un govern de la classe treballadora capaç de construir una societat socialista, sense opressió i sense explotació. Per això ens organitzem: perquè el patriarcat, el racisme i el capitalisme caiguin junts.

Rosario Mendieta