El passats dies 5, 7 i 9 de desembre van fer vaga les treballadores del servei d’ajut a domicili de Barcelona, contra la precarietat laboral de les cuidadores de la nostra gent gran i depenent, dones que les ajuden a tenir una vida millor i fer el seu entorn més fàcil. Les administracions estan mantenint la precarietat laboral, professional i social, beneficiant a empreses privades amb els diner públics. Hi ha solucions contra aquesta precarietat i la venda dels serveis públics a empreses de l’IBEX 35 i de fons voltors com Serviser: serveis 100% públics.

L’Àngels, ens explica els motius de la vaga

El SAD forma part dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, funciona des de fa 41 anys i hi treballem 4000 professionals de les empreses SUARA i DOMUS-VI. Les encarregades de prestar el servei de cures son les Auxiliars de la Llar i les treballadores familiars. Un dels problemes mes repetitius és el de les subrogacions i els augments de jornada. Quan es produeix la subrogació, es canvia d’empresa, però no de política d’empresa, ja que els mateixos responsables del servei també són subrogats. L’empresa fa sempre una interpretació empresarial del conveni, afectant la conciliació familiar (la gran majoria dones amb càrregues familiars). També la dificultat per la jubilació, de les actuals i de les futures. La vulneració dels drets laborals, és constant. Les condicions de salut laboral que tenim per la manca de revisions dels serveis són molt dolentes, moltes patim trastorns musculoesquelètics, derivats d’anys de treball, que les mútues no consideren accidents laborals sinó degeneratius. Les empreses es limiten a facturar els serveis, deixant a les treballadores de base sense cap suport.

L’actual govern municipal, segons com, no pot prendre decisions de caràcter laboral, essent competència dels sindicats que signen els convenis, o bé deriva part de la responsabilitat al govern autonòmic, encara que es responsabilitat seva. L’any 2017 el govern municipal posà en marxa una prova pilot del model de gestió del SAD (illes). L’any 2022 ja és una realitat la seva implantació en diferents barris, però amb les mateixes condicions laborals. Hem reiterat als responsables l’incompliment dels drets laborals, sense resposta.

L’actual empresa de la Zona 4, va subrogar les millores aconseguides, tals com passar a indefinides als 2’5 anys a les treballadores amb contracte d’obra i servei, però no ho estan acomplint. Actualment a la Z4, el sindicat COBAS, al que pertanyo, va tornar a guanyar les eleccions amb una amplia majoria. A la resta de zones, el sindicat CGT amb el qual mantenim els mateixos objectius, hi té representació. Portem reivindicant des del 2017 un conveni per a tota la ciutat i el treball conjunt ha donat fruits amb una vaga de 3 dies. No disposem de dades exactes sobre les treballadores de base que han fet seguiment de la vaga, però tenint en compte les característiques especials del nostre treball i la vulneració de les empreses del dret a vaga, estic convençuda de que s’ha fet història al SAD de la ciutat, i això només és el començament.
Les reivindicacions són:

CONVENI DE CIUTAT

* Jornades màximes de 35 hores setmanals.
* Torns de treball.
* Baixes laborals i accident al 100%.
* Conciliació familiar.
* Acomplir les restriccions de Salut Laboral.
* Aplicació de la Llei de Salut Laboral.
* Revisió salarial segons IPC amb efectes retroactius.
* Ajudes tècniques necessàries als domicilis.
* Supressió de la borsa d’hores.

Per Marga Olalla