En la recomanació 16 del Pacte de Toledo s’utilitza l’eufemisme de sistema complementari. Es proposa que en les empreses una part de les cotitzacions vagin a fons privats d’empresa i demanen "l’esforç dels treballadors". No és suficient suportar la precarietat dels treballs, els baixos salaris en la majoria dels casos, que ara volen llevar-nos part d’ells.

Cal recordar que aquestes propostes d’aplicació dels plans d’austeritat que formen part de les polítiques de l’FMI i que tenen la contrapartida de rebaixar les prestacions socials i les pensions, neixen dels acords entre el govern i la UE per al lliurament de fons per la COVID 19. Els successius governs han complert amb tots els compromisos adquirits amb Brussel·les des del 2010. És una reforma que assumeix les del 2010 del PSOE i la del 2013 de Rajoy, amplia noves retallades per a les futures pensions anticipades i fa un pas decisiu per a privatitzar, almenys una part de les cotitzacions socials, amb els Plans Privats d’Empresa, creant ja l’Agència de la Seguretat Social perquè puguin entrar les entitats financeres.

La segona part de les reformes de les pensions va encaminada a:

 L’ampliació de 25 a 35 anys el càlcul de les pensions futures, és a dir que serà un primer pas per a justificar més retallades en les presents.

 El destopall de les cotitzacions socials, és a dir, que els salaris per sobre de 4.200 euros cotitzen. Una mesura necessària perquè afecta els salaris més alts que ara estan bonificats.

 Portar endavant la privatització de les pensions mitjançant mesures concretes per a desviar salaris i cotitzacions cap als fons de pensions d’empresa que intenten implantar mitjançant els convenis.

Estem parlant de que el Govern obligarà a que una part de les cotitzacions vagin a fons privats.

La verborrea és la de sempre, ho denominen "macro fons d’ús de promoció pública". La proposta ens situa en un escenari mixt amb un sistema d’inversió tutelat per l’Estat. L’Estat es farà càrrec de la mala praxi bancària en la qual puguin incórrer les entitats financeres? L’Estat es farà càrrec de les pèrdues?

Van fracassar els plans de pensions privats voluntaris a Espanya, gestionats per les entitats financeres, que en la majoria dels casos van ser secundats per CCOO i UGT, que, per cert, mai van ser rendibles econòmicament, que depenien de l’evolució de la borsa i que en la majoria dels casos aquestes inversions eren producte de negocis tèrbols com la venda d’armes, de diamants, el tràfic de persones o l’especulació immobiliària.

Per això ara es volen imposar amb calçador els Plans de Pensions d’Empresa. És un pla de pensions individual i voluntari que completaria el sistema de pensions públiques i que novament seria gestionat per les entitats financeres.

En els plans de pensions d’empresa s’obligarà els treballadors a subscriure aquests productes basats en un sistema de capitalització i aquesta obligació vindrà avalada per la negociació dels futurs convenis col·lectius que principalment signen CCOO i UGT. I que, com a Euskadi, podran ser convenis de sector. La construcció ja té preparat l’esborrany. En principi intentaran aplicar-los entre els treballadors públics i en les petites empreses, per a després aplicar-ho a la resta dels i les treballadores del sector privat. Ens hem de negar enèrgicament a la seva aplicació, està en joc el futur de les pensions públiques.

Sembla que les centrals sindicals CCOO i UGT qualifiquen el projecte com "una mesura que té una dubtosa rellevància pràctica». La clau, segons els representants sindicals, està en el fet que el projecte de llei no garanteix que "les empreses acceptin aportar" al fons i per això no tindrà «un desenvolupament quantitatiu o qualitatiu molt rellevant». El temps ens dirà, a la pràctica, quina serà la posició real dels dos sindicats.

La conseqüència immediata serà la reducció d’ingressos a la Seguretat Social, dificultant el pagament de les pensions actuals i les futures. Actualment, les cotitzacions dels treballadors i les treballadores i les empreses (per cert, salari diferit) van a la caixa de la Seguretat Social i és des d’on es paguen les pensions, però la proposta dels plans privats d’empresa significa que a llarg termini l’estalvi social es traspassarà a les grans entitats bancàries.

Amb aquesta recomanació, el Pacte de Toledo posa èmfasi en una proposta que fa anys s’està aplicant a Euskadi, amb el suport del PNB i de la majoria dels sindicats bascos d’àmbit autonòmic. La gestió està a càrrec majoritàriament d’unes gestores, que últimament han estat d’actualitat per la denúncia de molts pensionistes quan han volgut recuperar els seus plans de pensions i aquestes s’han negat a retornar-los. És significatiu el fet que el sindicat sobiranista LAB hagi manifestat, amb escàs impacte mediàtic, la intenció d’abandonar la seva participació en els òrgans de Gestió i Direcció de les principals EPSV. Després de vint-i-cinc anys, veuen l’elefant a l’habitació.

Els paranys del capital són molts per a robar-nos el dret a una pensió digna i suficient a càrrec dels pressupostos de l’Estat, afavorint el benefici de la banca com a eix principal i trencant el sentit universal que les pensions es basen en la solidaritat generacional.

Tenim com a tasca difondre bé tots aquests conceptes que són deliberadament ocultats pel Govern i les entitats financeres i arribar als llocs de treball, a l’escola, a la universitat amb aquesta informació per a demostrar quin és l’iterés del govern i de les entitats financeres i com si és possible continuar cobrant una pensió pública i suficient si som capaces de mobilitzar-nos i lluitar per ella.

GOVERNI QUI GOVERNI LES PENSIONS PÚBLIQUES I ELS SERVEIS PÚBLICS ES DEFENSEN AL CARRER

Pensionistes LI

— -*-*-**-*-*-*-*-*
34 anys del 14D

Fa 34 anys de la vaga general del 1988, el 14-D, convocada contra la Llei d’Ocupació Juvenil del PSOE de Felipe González que abaratia l’acomiadament i introduïa els contractes temporals per als treballadors joves. Amb un seguiment massiu, el país es va paralitzar durant 24 hores –inclosa TVE–, obligant el govern a negociar amb els sindicats, retirant la reforma i incrementant la despesa social. L’any següent, el PSOE va perdre la majoria absoluta que tenia des del 1982, obtenint 175 diputats.
COESPE la va recordar, mobilitzant-se als carrers.