La sanitat en lluita

La protesta sobre la situació de la sanitat pública és generalitzada, 8 comunitats autònomes estan organitzant mobilitzacions. A Catalunya s’exigeix el 25% en els pressupostos per atenció primària, però els pressupostos (amb el suport d’ERC, Comuns i PSC) només contemplen el 17%. La política privatitzadora i de mantenir les retallades és comú a tot l’estat, però, s’agreuja amb els governs del PP. És a Madrid on la lluita pren una confrontació més decisiva.

Des del 21 de novembre la sanitat primària està en vaga a Madrid, estan convocats 4.240 metges/esses de família i 720 pediatres d’atenció primària. Dues grans manifestacions, el 13 de novembre i el 12 de febrer, amb centenars de milers de persones es solidaritzaven amb la lluita i exigien al govern d’Ayuso atenció per la sanitat pública. Es reclama que el sistema d’atenció primària sigui central en el sistema sanitari, amb més recursos i plantilles. Es denuncia la gestió caòtica de les autoritats sanitàries i es reclamen millores en les condicions de treball (temps d’atenció per consulta...).

Amb l’agenda marcada per les eleccions del proper 28 de maig (municipals i autonòmiques), el Govern Ayuso vol una derrota de la vaga sense concessions: negativa a les millores reclamades, acusant la vaga de “política” i aprova un pla amb 213 milions per derivar a la sanitat privada concertada les llistes d’espera que segueixen creixent, cosa que aprofundeix el procés de privatització. O sigui, una demostració que el problema no és que no hi hagi diners per enfortir l’atenció primària pública, sinó que els lliura als consorcis hospitalaris privats, que ja s’emporten el 23’2% del pressupost de la Conselleria de Sanitat de Madrid.

Alhora, imposa la repressió contra la mobilització: serveis mínims abusius, prohibicions perquè en els centres públics o en seves proximitats no es puguin recollir signatures de suport a la lluita, i intent de sancionar la doctora Mar Noguerol, metgessa de família i directora del centre de Salut Cuzco i referent de la lluita, amb deu mesos de suspensió de sou, com a càstig exemplar, cosa que no van aconseguir per la mobilització i, al final, reconeixement parcial de la justícia. La lluita no afluixa i a la prohibició de penjar cartells als CAP hi va respondre una massiva encartellada, la doctora represaliada era qui llegia el manifest a la multitudinària mobilització del 12F, i els propers 1 i 2 de març seran les facultatives d’hospitals públics les qui sortiran a la vaga.

Tot el suport a la lluita per la sanitat pública. Des de Lluita Internacionalista, l’hem donat tant a la doctora Mar Noguerol contra la sanció com a les mobilitzacions madrilenyes.

Pressupostos de la Generalitat de Catalunya

Amb el vot a favor d’ERC, PSC i Comuns s’han descartat totes les esmenes a la totalitat presentades contra els Pressupostos. Amb el PSC convertit en l’abanderat de les grans infraestructures i negocis especulatius del gran capital i el suport d’ERC, els pressupostos deixen la porta oberta a desenvolupar els macroprojectes com l’ampliació de l’aeroport, la B-40 o el complex del Hard Rock, generadors de grans beneficis per la gran empresa però amb un alt cost per al territori, l’emergència climàtica i amb llocs de treball precaris. L’acord, s’emmarca en un canvi de cromos entre el govern central (PSOE-IU/Podemos), la Generalitat (ERC) i l’Ajuntament de Barcelona (Comuns-PSC). Aquests tripijocs creen contradiccions flagrants, com la dels Comuns i ERC que diuen rebutjar el Quart cinturó o l’ampliació de l’aeroport, però han votat 35 milions per a la infraestructura del Vallès en els Pressupostos Generals de l’Estat. Amb els Pressupostos de la Generalitat també de fons, les eleccions municipals del maig, i en particular les eleccions a l’alcaldia de Barcelona.

Aquests pressupostos, han comptat amb l’acord de Foment i la PIMEC, però també el de CCOO i UGT, malgrat consoliden les privatitzacions, amb l’increment de recursos destinats a la concertació amb entitats privades que ja representen el 49% del que és la despesa de la gestió pública directa. Un cas paradigmàtic és l’increment de 39 milions a l’escola concertada. No tanquen el període de retallades iniciades en el 2012, per la qual cosa no responen a les necessitats reclamades des de sectors socials i mobilitzacions de sectors educatiu i sanitari, però sembla que alguns sindicats tractin de mantenir la “pau social”.

Els pressupostos no responen a les urgents necessitats socials derivades de la situació de crisi econòmica i de pujada de preus. Una quarta part de la població està en risc d’exclusió social, la precarietat laboral és tan gran que el 12% dels qui tenen feina estan sota el llindar de la pobresa. Catalunya ha estat el territori on s’han registrat més desnonaments en el tercer trimestre del 2022 amb un 23’3% de tot l’estat. La pèrdua generalitzada de poder adquisitiu de salaris producte de la pujada rècord de preus –especialment de productes de primera necessitat- no es compensa amb polítiques públiques de contenció de preus.

Cal seguir impulsant les mobilitzacions dels sectors públics contra els comptes que vol aprovar el Govern d’ERC. Cal seguir preparant una alternativa política al nou tripartit català, per donar resposta a les necessitats de la classe obrera i els sectors populars.