Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



NI OPRESSIÓ PATRIARCAL NI COLONIAL: TOTES AMB PALESTINA! PER UN MOVIMENT FEMINISTA ANTIIMPERIALISTA I INTERNACIONALISTA!



Esteu aqui : Portada » Temes » Dona

8M: NI UN PAS ENRERE! LES DONES TREBALLADORES CAP A LA VAGA GENERAL

Lluita Internacionalista, 5 de març de 2023




Aquest 8M, Dia Internacional de les Dones Treballadores, arriba en un context de crisi social i econòmica marcada per un augment brutal del cost de vida i pèrdua del poder adquisitiu de la classe treballadora. Només faltava l’espiral inflacionària per acabar de descarregar els efectes de la crisi capitalista sobre la classe obrera i els sectors populars. L’any 2022 es tanca amb una inflació de 8,4% mentre l’increment salarial mitjà per convenis és del 2,65%. Aquesta situació és encara pitjor si ens referim a les treballadores amb sous inferiors, per això creix la desigualtat i la bretxa de gènere. De fet, la bretxa de pensions i salarial arriba al 33,8% i 24%, respectivament.

En aquest context d’augment de la pobresa i la precarietat, també augmenten les diverses formes de violències que patim. Perquè, en última instància, cada cop directe o indirecte que rebem és un mecanisme del sistema capitalista i patriarcal per mantenir-nos submises i disciplinades. Les dades de feminicidis son alarmants i son de les més altes de la història des que es registren xifres oficials. Sense anar més lluny, durant el mes de desembre de 2022 s’ha produït un feminicidi cada dos dies. A més a més, creixen les violències sexuals i la utilització de mètodes de terror com són les punxades envers dones i dissidències en les discoteques.

Les violències envers les dones creixen de la mà de les polítiques i dels discursos reaccionaris de sectors fonamentalistes, ultradretans i misògins que ens posen a les dones i identitats dissidents com a responsables de la crisi econòmica i social. No és un fet aïllat, és una política internacional amb rèpliques arreu del món: Estats Units, Hongria, Polònia, en son alguns exemples. A l’Estat Espanyol, VOX reprodueix aquesta posició i encapçala l’ofensiva antidrets. Així ho ha demostrat des del govern de Castella i Lleó -amb la responsabilitat i complicitat del PP- a on pretenen atacar els nostres drets sexuals i reproductius i en particular el dret a l’avortament. De fet, l’impulsor d’aquesta mesura Juan Garcia Gallardo és conegut per nombroses declaracions masclistes, homòfobes i racistes.

La influència cada vegada més gran d’aquests sectors polítics és la conseqüència de la manca de veritables polítiques socials dels governs. Malgrat anys del suposat govern "més progressista de la història" els interessos del gran capital i de la banca han quedat intactes. De fet, gran part de les mesures que ens volen vendre com de caràcter social, no son més que el rescat amb diners públics a la gran empresa com s’ha fet amb els 0,20 euros de la benzina o l’ajuda al lloguer. En cap dels dos casos s’intervenen realment els preus ni s’atura l’especulació.

La responsabilitat del reformisme institucional és encara més gran en aquesta espiral que fa girar a la dreta quan ni tan sols han estat capaços de derogar les reformes laborals ni la llei mordassa i mantenen la llei d’estrangeria. Els últims pressupostos generals del govern PSOE i Podem -aprovats amb el suport d’ERC- parlen per si mateixos: mentre el Ministeri de Defensa arriba a màxims històrics i creix un 26,3%, el Ministeri d’Igualtat continua estant molt a baix a la llista. Amb aquesta orientació política no estranya la vaga de les treballadores del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) de l’Ajuntament de Barcelona denunciant manca de drets laborals, incompliments de ràtios i en general una mala qualitat d’un servei que hauria de ser fonamental en moments d’emergències com l’actual. No n’hi ha prou amb l’aprovació de noves lleis si aquestes no tenen pressupostos suficients. Tampoc serveixen realment més lleis que tan sols enforteixen el Codi Penal repressiu: calen polítiques de prevenció i reparació.

El moviment feminista tornarem a omplir els carrers el 8 de març. Contra la precarietat i les privatitzacions com fan les sanitàries a Madrid, les treballadores de l’educació a Catalunya o les companyes d’Inditex arreu de l’Estat. Demostrarem, una vegada més, la força d’aquest moviment que fa tremolar la terra com fan les dones a l’Iran on, davant l’assassinat Masha Amini, van sortir massivament als carrers essent l’avantguarda d’una rebel·lió feminista i social contra el règim dictatorial. O a Palestina, a on continuen resistint l’ocupació i l’apartheid sionista malgrat la brutal escalada repressiva. La seva força i el seu exemple ens marquen el camí: visca la lluita feminista! I, per això, des d’aquí aixequem un crit de solidaritat internacionalista i exigim el trencament de relacions econòmiques i polítiques amb aquests règims assassins, tal com acabem d’aconseguir amb el trencament de l’agermanament entre l’Ajuntament de Barcelona i Tel Aviv. Prou complicitat!

No podem tenir cap confiança en les institucions: 13 anys ha trigat el Tribunal Constitucional en tombar el recurs del PP contra el dret a l’avortament. Necessitem construir un moviment feminista de carrer, de lluita i organitzat des de baix. Perquè així hem obtingut els nostres drets al llarg de la història i així els continuarem guanyant i defensant. Així vam aconseguir la reforma de l’avortament i l’aprovació de la llei Trans. Però, no hem d’oblidar que cap dret no està guanyat si no és per a totes, i encara avui molts drets no es garanteixen a milers de companyes en situació administrativa irregular. No seran suficients les reformes, si no hi ha pressupost per desenvolupar-los i garantir-los de forma pública i universal arreu del territori. Diners n’hi ha: cal atacar els beneficis de la gran empresa o deixar de finançar l’Església Catòlica.

Ens sobren els motius per fer d’aquest 8 de març una altra jornada històrica de lluita del moviment feminista. Fem una crida a organitzar assemblees als centres d’estudi, de treball i als barris. Cal reivindicar l’origen històric, de classe i de lluita del 8M. Per això, donem suport a la convocatòria a la vaga general que es fa a Catalunya des del sindicalisme combatiu i cridem a defensar la importància d’aquest mètode de lluita prenent-la i organitzant-la amb tota la força. Perquè aquesta crisi no la pagarem les treballadores! Davant els seus atacs, organització i autodefensa!

Lluita Internacionalista
8/3/23

Anar a la versió en castellà