Els pensionistes portem des de 2013 al carrer. Malgrat el COVID i les morts en hospitals i residències, aquesta acció i organització amb un programa clar de reivindicacions és conseqüència de la perseverança i el no defalliment.

Valoració dels èxits de les mobilitzacions dels i les pensionistes

Estaria bé recordar succintament alguns dels assoliments aconseguits en els últims temps per les mobilitzacions constants a les nostres ciutats durant els dilluns al sol.

Per exemple, de les grans mobilitzacions de 2018 es va obtenir la tornada a l’IPC Real amb la pagueta a finals d’any com a salvaguarda del poder adquisitiu, quan el Govern de Rajoy havia afirmat que "No hi havia diners per a les pensions”. I també la retirada del factor de sostenibilitat.

Després d’una àrdua tasca d’aconseguir signatures en tots els pobles i ciutats de l’Estat, el Govern de coalició es va veure obligat a acceptar l’auditoria dels comptes de la Seguretat Social, gràcies a que es va aconseguir portar-les al Congrés i es va aprovar per vots la llei 2021/28-12. Quantes iniciatives legislatives populars ho van aconseguir? Ara només falta que de manera independent s’atreveixi a realitzar-la, per a saber on ha anat els nostres diners. El Tribunal de Comptes ja ha reconegut més de 100.000 milions que haurien d’haver-se retornat a les arques de les pensions per a pujar les pensions mínimes.

Cal destacar les mobilitzacions massives del 16 d’octubre de 2021 i del 15 d’octubre de 2022 a Madrid, així com la del 19 de novembre a tot l’Estat, tant amb els col·lectius de pensionistes com amb el sindicalisme combatiu. Aquestes mobilitzacions han aconseguit que l’augment de les pensions sigui del 8,5% en les pensions contributives i del 15% en les no contributives per a 2023. És cert que, així i tot, estem perdent poder adquisitiu, un 7,2% entre el 2021 i el 2022 per l’aplicació de la reforma del Govern de coalició que imposa l’IPC mitjà i no l’IPC real, i per derogar la pagueta de salvaguarda de cap d’any.

Gràcies a la perseverança dels i les pensionistes de ser al carrer s’ha aconseguit que, encara avui, les direccions dels grans sindicats i el Govern de coalició no s’atreveixin a signar un ignominiós pacte de rendes en salaris i pensions; a fer que en la segona fase de la reforma de les pensions s’endureixi el còmput del càlcul de la pensió a trenta anys de pensió; i a fer que no s’hagi posat en marxa l’Agència de la Seguretat Social. La pressió dels pensionistes s’ha notat.

El Govern, amb el suport dels sindicats CCOO i UGT, encara no ha acabat amb les retallades. Hem d’estar vigilants i mobilitzats perquè el que sí que han acordat és la creació dels plans privats d’empresa.

Amb aquestes mobilitzacions i assoliments s’ha reforçat el missatge que la lluita és l’únic camí i que, sense conflicte i sense mobilització, els drets es retallen. I fent bona una famosa frase, "des de la butaca no aconseguiràs res".

Aquestes són les xifres donades pel Ministeri de la Seguretat Social en la seva pàgina web per al 2023

Tres milions de pensionistes viuen en la pobresa, segons la Taxa AROPE, i 6,5 milions (un 66%) viuen per sota del que proposa la Carta Social Europea per a Espanya, que implica una pensió mínima de 1084€, l’equivalent al 60% del salari mitjà. La dona treballadora és el sector més afectat en les pensions. La bretxa salarial està al voltant del 20% respecte als salaris dels homes, mentre que aquesta bretxa creix fins al 32% en les pensions. Cal continuar lluitant per l’erradicació de la bretxa de gènere. En l’actualitat, l’SMI per a 2023 se situa en 1.080 euros bruts mensuals.

Totes aquestes dades ens han de servir per a armar-nos d’arguments i lluitar contra la pobresa d’un gran nombre de pensionistes que no arriben al valor del salari mínim interprofessional i que tampoc arriben a la pensió mínima de 1084 euros, situació que s’agreuja en el cas de les dones. Cal aconseguir recuperar tot allò perdut durant aquests últims anys, hem de continuar reclamant que les pensions han de pujar amb l’IPC real.

La lluita ara com ara ha d’anar dirigida a assolir que els pensionistes que estan per sota d’una pensió mínima de 1084€ arribin a cobrar com a mínim aquesta quantitat. No podem permetre que hi hagi persones que continuïn estant en el llindar de la pobresa per les polítiques del Govern del PSOE-UP i, en el seu moment, les polítiques del PP.

No podem distreure’ns de la nostra lluita. Així i tot, hem d’estar actius en la defensa dels serveis públics, hem d’aliar-nos amb el sindicalisme combatiu per a fer front comú en aquesta lluita per la dignificació de la vida de molts homes i dones que estan veient com la seva pensió i el seu salari no els permet pagar els serveis essencials per a tenir una vida digna.

Concloent, cal continuar lluitant als carrers. Cal treballar i donar suport a la convocatòria d’una Vaga General que uneixi tota la classe obrera.

GOVERNI QUI GOVERNI ELS SERVEIS PÚBLICS I LES PENSIONS ES DEFENSEN AL CARRER

Pensionistes de LI