El passat 7 de febrer la Sandra, una dona trans, era assassinada a punyalades per la seva parella. Tot i que l’estat espanyol no tracta el cas com a violència de gènere (perquè no havia fet el canvi registral de sexe), les institucions catalanes estan portant l’assassinat com el que és, un feminicidi, convertint-se així en el primer transfeminicidi reconegut com a tal a l’estat espanyol.

Amb l’assassinat de la Sandra ja són 15 els feminicidis comesos en el que va d’any; les dades de violència masclista són alarmants: les xifres de feminicidis no paren de créixer, les denúncies per violència de gènere augmenten i els mètodes de terror sexual es multipliquen. En el cas de les dones trans la misogínia i la transfòbia es combinen, fent que siguin les més vulnerables no sols a patir agressions i assetjament al carrer, sinó també violència institucional i precarietat laboral.

Els discursos reaccionaris d’organitzacions misògines i LGBTIfòbiques fan que els agressors es sentin envalentonats i lliures de disposar dels nostres cossos. Però també en són responsables els suposats partits progressistes que amb les seves mesures reformistes i les seves concessions a aquests sectors no garanteixen els nostres drets més bàsics.

Hem de lluitar per una Llei Integral Trans de prevenció i reparació de tota mena de violència transfòbica. Però sabem que la violència cap a les dones i dissidències és intrínseca a aquest sistema capitalista i cisheteropatriarcal, per això hem de seguir organitzades fins que caigui, per a acabar així amb tota forma de violència i opressió.

Cris Darriba