“Les persones sotasignades, que en algun moment vam pertànyer al ja desaparegut Partit Socialista dels Treballadors, vam conèixer personalment Yolanda González Martín o sentim afinitat amb el que ella va ser, volem fer alguns aclariments sobre això.

1. Yolanda González va ser assassinada a Madrid l’1 de febrer de 1980 per membres de Fuerza Nueva i d’algun membre dels cossos de seguretat de l’Estat.

2. Amb aquest motiu, com cada any, en aquestes setmanes hi ha hagut diversos homenatges a Yolanda. Un va ser un tuit d’Izquierda Unida a la xarxa social Twitter. Era un bon gest.

3. No obstant això, s’hi feia una utilització inadequada de la memòria de Yolanda González, en presentar-la, sense més aclariments, com a "militant comunista". Aquesta forma d’identificar-la és aparentment equívoca, però, en el context actual i en l’entorn en què es va publicar, només pot induir a confusió. En aquest sentit, considerem que IU hauria de fer, pel mateix mitjà almenys, una rectificació o aclariment. Encara més quan no és la primera vegada que veiem aquesta identificació de Yolanda en organitzacions vinculades a IU.

4. No era obligat que IU fes esment a la identitat política de Yolanda, ella era moltes coses, activista estudiantil, treballadora de la llar, etc. Ara bé, optar per referir-se a aquest tipus d’identitat com a "militant comunista" no ha estat adequat, ja que en aquests temps indueix a pensar en una vinculació amb el PCE o la UJCE.

5. Yolanda va fer els seus primers passos polítics a Euskadi, a les Joventuts Socialistes, des d’on, juntament amb altres persones, va evolucionar cap a la formació del Partit Socialista dels Treballadors, d’inspiració trotskista. Quan va ser assassinada pertanyia al PST.

6. Els morts no pertanyen a ningú, però el respecte a la memòria obliga a respectar el que van ser. Pedro Patiño va ser un militant comunista del PCE, Durruti era anarquista llibertari de la CNT-FAI, Andreu Nin era del POUM, Ernest Lluch socialista del PSC i Yolanda era membre del Partit Socialista dels Treballadors. Aquestes cinc persones van ser assassinades i van ser el que van ser.

7. Respectant la veracitat dels fets, o almenys no creant confusió sobre això, construirem –entre totes i tots– una memòria històrica digna de tal nom.

8. Les persones signants només ens representem a nosaltres mateixes. De cap manera representem allò que pogués ser una opinió col·lectiva de les i els molt més nombrosos familiars, companys i amistats de Yolanda.