Per Pelai Pages*

El 16 de juny d’enguany es compleixen 86 anys de la detenció d’Andreu Nin, una detenció, recordem-ho, que es va produir l’endemà de què el govern presidit per Negrín prenia la decisió de paralitzar tota l’activitat del POUM, detenir els seus dirigents, suspendre la seva premsa, expulsar els seus militants d’ajuntaments i institucions on encara tenien representació, tancar els seus locals, etc. Era una política, inspirada pel Partit Comunista, en un moment en què s’acusava el POUM d’haver provocat els fets de maig de 1937 i ben aviat se l’acusaria també d’haver organitzat una xarxa d’espionatge. Evidentment, darrera de tot plegat hi havia la URSS i el propi Stalin.

La detenció de l’Andreu Nin es va produir cap a les 12 del migdia, quan tres agents de policia es dirigiren al local del Comitè Executiu, amb l’ordre de portar a terme la detenció d’Andreu Nin, Jordi Arquer, Julián Gorkín i Juan Andrade. El primer a qui varen detenir fou a l’Andreu Nin, ja que tenia el despatx al primer pis del nº 10 de la Rambla dels Estudis, mentre els altres encara van tenir temps d’escapolir-se.

L’Andreu va ser portat a la comissaria de policia, a la Via Laietana, on justament el va anar a visitar Teresa Carbó Comas, una militant del POUM, esperantista, i que era la responsable del Socors Roig del Partit. Anys més explicava la seva experiència amb aquests termes:

“Jo passava per les Rambles, venia de la visita d’hospitals i em vaig trobar amb un company que ara no puc precisar qui era i em va dir: `saps que han agafat en Nin?’, Jo dic `que han agafat en Nin?´ Diu sí. I jo com que sabia que si detenien a algú el portaven a la Jefatura de Policia, allà a la Via Laietana, doncs jo vaig anar cap allà, cap allà. I em vaig trobar un xicot que era d’Esquerra Republicana i em va dir: `les coses, malament per vosaltres´. I a mi, aquí, em coneixen molt, perquè hi havia anat vàries vegades amb el Socors Roig, perquè havia passat alguna cosa... I coneixia inclòs molt al capità dels guàrdies d’assalt, però no vaig anar a veure al capità, ni res. Vaig anar. `L’han agafat?´ `Sí, però valdria més que te’n vagis, perquè les coses van malament per vosaltres”.

La Teresa Carbó no només no se’n va anar, sinó que va anar directa a la Brigada Criminal. Portava una manta i menjar per en Nin. Va obrir una porta i se’l va trobar tot sol:

“No vaig tenir temps de preguntar-li res, eh? Només. `que t’han agafat?, t’han agafat?´ I ell em diu: ‘ i tu, què hi fas aquí?´ Perquè segurament que aleshores també ell es trobava tan tranquil com jo mateixa, no pensant el que podien fer”.

D’aquesta manera, la Teresa fou la darrera militant del POUM que el va veure viu. Després a ella també la van detenir. Va estar tres mesos i mig detinguda, dels quals un mes i mig va romandre incomunicada. L’únic delicte: haver vist Nin a la comissaria de policia.

Cal recordar aquesta situació, perquè justament el proper dimarts, dia 20 de juny, a les 7 de la tarda, per iniciativa de la Comissió de la Veritat i de l’Assemblea Nacional Catalana, tindrà lloc una concentració davant de la comissaria de policia -com s’esdevé cada 15 dies- per recordar la detenció d’Andreu Nin. La finalitat d’aquestes concentracions no és altra que aconseguir el tancament de la comissaria i la seva conversió en un centre de memòria històrica, on es recordi la repressió política i la tortura que hi hagué a Catalunya.

15/6/23

*Pelai Pages és historiador