L’escàs interès dels mitjans de comunicació i la manca de mobilitzacions d’aquest estiu contrasten amb la gravetat del que s’està vivint a Gaza. Des que el 14 de juny Hamàs va prendre el control de la franja, desenes de palestins han estat assassinats en atacs de l’aviació i l’artilleria israelianes, mentre el bloqueig polític i econòmic ha generat nivells de misèria sense precedents. Abu Mazen -després d’haver imposat un govern d’excepció per usurpar el poder guanyat per Hamas a les urnes- apareix clarament com l’agent d’Israel i de l’imperialisme a l’interior dels territoris palestins i l’aïllament de Gaza de la rest del poble palestí és avui una política concertada amb Israel. El moviment internacional de suport a Palestina està colpejat per la confusió i la manca de perspectives, els sectors de la diàspora propers a Fatah callen, i el silenci imposat des del govern pel PSOE i els seus aliats (des d’IU fins a ERC i les burocràcies sindicals) dificulten l’organització d’una resposta. Amb aquesta difícil situació cal multiplicar els esforços per organizar les mobilitzacions del 28 de setembre, aniversari de la Segona Intifada, aquest any amb un crit: fora el bloqueig de Gaza!

Les accions militaris israelianes sobre Gaza son diàries des que Abu Mazen va decretar la fi del govern de Hamàs i va imposar la "desconnexió" de la franja. No se n’escapen ni tan sols els nens (10 morts, només el mes d’agost), però tothom calla. La perspectiva d’una intervenció militar israeliana a gran escala segueix sobre la taula.

Mentre, el bloqueig internacional -imposat pels EUA, la UE (amb el suport del govern de Zapatero), l’ONU i Rússia- sembra la franja de misèria i desesperació. El 85% de les poques indústries i tallers que quedaven a Gaza han hagut de tancar per manca de matèries primeres i es calcula que 70.000 treballadors han estat acomiadats.

El preu del menjar a la franja s’ha disparat. El pas fronterer de Karni, l’únic que permet l’entrada de grans contenidors, funciona amb contagotes, amb la complicitat del govern d’Abu Mazen, que ha prohibit als funcionaris palestins que el dirigeixen (igual que als de tota la franja) que es presentin als seus llocs de treball. La mateixa ONU ha reconegut que la majoria de la població depèn de l’ajuda humanitària. Com va cínicament va anunciar Dov Weissglas, assessor del primer ministre israelià Ehud Olmert, Israel aplica "una estricta dieta als palestins, però sense deixar que es morin de gana". Una crisi humanitària faria massa soroll.

Gaza s’ha convertit en una gran presó. Milers de palestins s’han concentrat al pas de Rafah, a la frontera amb Egipte, per intentar fugir de la franja, però el pas (sota control internacional) porta tres mesos tancat i barrat: no hi ha excepcions, ni pels malalts que necessiten un tractament urgent. Els més desesperats han estat assassinats per soldats israelians quan intentaven saltar el mur que barra la fontera.

Mentre això passa, la diplomàcia nord-americana prepara una Conferència per la tardor, que cada dia que passa ha anat rebaixant les perspectives, davant la negativa d’Israel a fer cap concessió (Olmert s’enfrontarà aviat als informes de balanç de la derrota militar de la guerra del Líban) i de l’escassa solidesa del nou govern palestí, amb un Fatah que no deixa de perdre suport en aparèixer cada dia més clarament com un titella de l’ocupació.

L’imperialisme compra els seus agents

L’’imperialisme continua reforçant el seu home a Palestina, Abu Mazen, per apuntal·lar per la força un govern que no té cap legitimitat i que actua al seu servei dels seus interessos, contra la lluita palestina. El 2 d’agost, la Secretària d’Estat nordamericana, Condolezza Rice, va oferir-li 80 milions de dòlars pel "desenvolupament" de les forces de seguretat palestines controlades per Fatah i un entrenament especial per la guàrdia presidencial. El general nordamericà Keith Dayton (a qui diverses evidències apunten com l’organitzador amb Mohamed Dahlan d’un pla per derrocar Hamàs per la força a Gaza el mes de juliol amb suport logístic de la CIA, pla que Hamàs afirma haver impedit preventivament amb el seu moviment de juliol) està entrenant forces especials palestines al complex militar de Jericó. No és d’extranyar que Mazen hagi reclamat dues vegades aquest estiu el desplegament d’una "força internacional" a Gaza que li permeti recuperar el control de la situació. Alhora els EUA acordaven augmentar en un 43% l’ajuda militar a Israel, fins a 30.000 milions de dòlars en els propers 10 anys, un 43% més que en el decenni anterior.

Abu Mazen manté alhora el boicot polític a Hamàs, amb una línia de "cap diàleg" i ha decretat la cancel·lació de tots els passaports emesos a Gaza per tenir un control absolut de qui surt de la franja. De fet ha anulat tota documentació oficial que surti de Gaza, inclosos els títols dels 2000 estudians universitaris que s’han llicenciat aquest estiu.

Hamas s’atrinxera

Per la seva banda Hamás, acorralat, ha reaccionat com un poder burocràtic, imposant un control estricte sobre la franja, i reprimint tota expressió crítica amb la seva política. Davant el boicot sistemàtic de l’ANP amb el suport de l’imperialisme, que pretén anul·lar la resistència als seus plans, s’ha atrinxerat en el territori sota el seu control. Hamàs és el govern legítim elegit pels palestins, que tips de corrupció i concessions a l’ocupant, amb el seu vot reclamaven el retorn als principis fundacionals de la seva lluita: el no reconeixement de l’estat d’Israel, la palestina històrica i unificada i el dret al retorn dels refugiats. Només sobre base d’aquests principis es pot recuperar la unitat del poble palestí, buscant la revolta a Cisjordània contra Abu Mazen i el seu govern per posar fi a l’aïllament de Gaza. Trencar el bloqueig i enfortir la resistència passa també per establir un control popular sobre la distribució dels aliments a Gaza, per tal de fer front a l’escassetat, evitar l’especulació i garantir una distribució d’acord a les necessitats socials. Així mateix, és imprescindible organitzar la defensa armada de la població davant els atacs israelians. Amb aquests dos objectius es tracta de recuperar la tradició de l’organització de base de la Primera Intifada.

Trencar l’aïllament de Gaza

Hem de reaccionar i donar un nou impuls a la solidaritat amb el poble palestí, en primer lloc per acabar amb un bloqueig genocida, del qual participa el govern espanyol. També per recolzar les organitzacions que avui segueixen alimentant la resistència contra els buròcrates venuts a l’ocupant que pretenen liquidar-la. En aquesta perspectiva cal preparar des d’avui les mobilitzacions del 28 de setembre, aniversari de la Segona Intifada. Des de Lluita Internacionalista, seguirem treballant amb els companys de la Unió Independent de Comitès de Treballadors Palestins per fer sentir la veu dels treballadors de Gaza, amb una gira dels seus representants que organitzarem tan aviat com sigui possible.

Trenquem el bloqueig polític i econòmic a Gaza i al govern de Hamàs!

Tot el suport a les organitzacions dels treballadors palestins!