La lluita contra l’extrema dreta no és només una batalla ideològica contra el masclisme, el racisme, l’espanyolisme... perquè no se n’amaguen i en fan bandera. Així mateix, és equivocat intentar aïllar l’extrema dreta amb un pacte de les “forces democràtiques”. Per a enfrontar-se a l’externa dreta és necessari fer-ho des de la independència de classe, combatent les polítiques dels governs que posen la catifa al seu sorgiment.

Carlos Flores s’havia erigit com a protagonista de la política valenciana i, fins i tot, del debat mediàtic estatal. Amb passat a la franquista Fuerza Nueva i investit durant anys d’una aura d’expert en dret constitucional, el 2002 va ser sentenciat per violència psíquica contra la seva ex-dona.

Ignacio Gil Lázaro, que va tenir una llarga carrera com a referent d’Alianza Popular i del PP. Afiliat a la formació post-franquista el 1980, va ser membre del cercle proper a l’ex-alcaldessa de València, Rita Barberá, juntament amb altres regidors del consistori com ara Vicente Igual i Silvestre Senet.

El torero Vicente Barrera, que es va afiliar al partit de la gavina el 2008 per a passar-se a UPyD el 2012. Quatre anys més tard, s’integraria dins de la galàxia política de Vox. Abans de convertir-se en referent social de Vox, el torero va participar a manifestacions ultres.

Cristina Seguí neix a València, i després d’una breu irrupció en el món de la política deguda, principalment, a la seva activitat contra el nacionalisme català i la ideologia de gènere, comença una frenètica activitat en els principals mitjans de comunicació nacionals a través del periodisme.

Juan Garcia Santandreu. Va militar durant la seva joventut en el sindicat estudiantil falangista Sindicato Español Universitario (SEDE) i a la Falange Española de las JONS, i és expresident de la fundació Nuevo Valencianismo i de l’organització Grupo de Acción Valencianista.

José María Llanos, professor de Dret Romà a la Universitat de València, entusiasta del secessionisme lingüístic. Ha destacat durant la seva trajectòria vital per un activisme ultracatòlic, va formar part de la plataforma València Educa en Libertad i va ocupar la vicepresidència de la Federación de Educación y Desarrollo en Libertad, simpatitzant amb entitats marginals neonazis o amb España 2000, un partit d’ideologia neofeixista.

Miriam Turiel, anticatalanista, negacionista de la bretxa salarial entre les dones i els homes i revisionista de la memòria democràtica, va ser delegada a Castelló de la Plana de la plataforma antiavortament Derecho a Vivir i del lobby ultraconservador Hazte Oír.

Ana Vega, amb un discurs xenòfob, protagonista d’incomptables exabruptes a les Corts Valencianes durant l’anterior legislatura i un dels perfils més viscerals de la plana major dels ultradretans en el territori valencià.

Julia Llopis, el seu activisme ultracatòlic s’ha combinat amb una defensa del negoci de l’ensenyament privat i concertat. Llopis va arribar a titllar de «comunista» el model educatiu de l’exconseller Vicent Marza (Compromís).

José Luis Aguirre, vocal de mèrit de l’entitat gestora del centre Gran Associació ha estat delegat regional de l’Asamblea Española de la Orden de Malta, una de les organitzacions que ha practicat una oposició sense treva al papa Francesc i amb una ideologia marcadament conservadora.

David García, antic vigilant de seguretat i delegat en les terres meridionals valencians del sindicat groc impulsat pels d’Abascal, ha practicat un llenguatge obrerista per a captar votants de les classes treballadors al programa econòmic de Vox.

Marisa Pérez, presidenta de Defendemos València, en una entrevista defineix l’entitat com a «apolítica», que va néixer per a «perseguir el catalanisme» i «fer fora els catalanistes de l’Ajuntament de València».

Enrique Escamilla líder de Libertadores de València y su Reino (sic), la seva activitat consisteix a denunciar el suposat pla imperialista català per a usurpar els senyals d’identitat valenciana.

Carlos Rodriguez (País Valencià)