Un any després de la massacre a la tanca de Melilla, el govern del PSOE-Sumar-IU-Podem continua sense assumir cap responsabilitat. Són 37 morts, almenys 76 desapareguts i ni una sola paraula de condemna: només felicitacions a les forces auxiliars marroquines per fer la feina bruta a la frontera d’Espanya. El ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, continua vergonyosament al càrrec després que els mitjans de comunicació espanyols i internacionals hagin mostrat imatges i testimonis que evidencien de forma incontestable la participació de la Guàrdia Civil espanyola en les morts. Les autoritats espanyoles no han fet cap investigació efectiva i desenes de famílies malviuen encara en l’angoixa de no saber què va passar amb els seus fills i germans. És urgent la formació d’una comissió d’investigació internacional amb els familiars de les víctimes, les ONG i persones de reconegut prestigi per què aquestes morts no quedin impunes.

I la massacre continua, com hem vist amb el naufragi de Pylos a Grècia, un dels pitjors al Mediterrani en les últimes dècades, amb almenys 600 morts, després que durant dies l’embarcació fos localitzada en evident perill i els estats i Frontex decidissin abandonar-la. Fins i tot hi ha dubtes raonables sobre si una maniobra dels guardacostes grecs per allunyar l’embarcació de les seves aigües hauria precipitat el naufragi.

També ha continuat a Canàries, on dimecres es va enfonsar una pastera amb 60 persones a bord, després que un vaixell de rescat de Salvament Marítim no intervingués durant tota la nit, a l’espera que arribés una patrullera marroquina per retornar-los. El pilot de Salvament que vigilava l’embarcació assegurava que estava en zona de rescat espanyola. El resultat dos morts i 35 desapareguts que també s’ha empassat el mar.

Aquestes polítiques assassines no frenen la immigració: tothom sap que és impossible aturar la gent en moviment, i que els fluxos depenen de les crisis (polítiques, ecològiques, climàtiques, econòmiques… ) que obliguen la gent a marxar de casa seva, no del que es trobin a l’arribada. A més, Espanya i la UE cooperen i financen règims dictatorials per subcontractar-los la vigilància de les seves fronteres, cosa que encara empitjora la situació i obliga més gent a marxar.

Són polítiques d’espectacle del terror que busquen un altre efecte: legitimar la tendència a estats cada cop més policials i militaritzats, aprofundir la divisió entre “nosaltres” i “ells”, demonitzant els migrants com a no subjectes de dret. I a això responem que són els nostres morts i les nostres mortes, el jovent, la gent treballadora, la gent que pateix la repressió per intentar canviar les coses, les dones a qui règims patriarcals condemnen a tancar-se a casa.

L’espectacle del terror de la UE és el mateix que el del govern PSOE-Podem, que ni ha derogat la llei d’estrangeria, ni tan sols ha fet una regularització extraordinària ni amb l’emergència de la pandèmia i s’ha venut al règim del Marroc, amb la traïció a la poblaicó saharuai, reconeixent la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental, cosa que contradiu el dret internacional i les obligacions de l’estat espanyol com a exmetròpoli. Tot al preu del blindatge fronterer.

Aquestes polítiques són precisament les que estableixen el marc sobre el qual després la ultradreta construeix el seu discurs racista i classista. Un dels resultats destacats a les eleccions ha estat l’avenç de Vox, que ha obtingut 1,6 milions de vots. L’ascens de Vox forma part d’un procés més profund, amb expressions arreu del món: Meloni, Trump, Bolsonaro,, Le Pen, Milei....

L’extrema dreta ha existit sempre, per què ara pren volada? Per què, a més, ho fa a tot el món? Travessem una profunda crisi capitalista que empeny a la misèria sectors creixents de la classe obrera i els pobles. A tot preu el gran capital ha d’evitar que aquest profund descontentament obrer i popular es giri contra ells, que són els veritables responsables de la crisi. L’objectiu de l’extrema dreta és dividir la resposta obrera i popular trobant els suposats culpables del greu retrocés de les condicions de vida entre la gent del poble: l’immigrant, el pobre, la dona, l’homosexual, el musulmà, l’okupa, els anarquistes o els comunistes...

La lluita pel carrer

La lluita contra l’extrema dreta no és només una batalla ideològica contra el masclisme, el racisme, l’espanyolisme... perquè no se n’amaguen i en fan bandera. Així mateix, és equivocat intentar “aïllar” l’extrema-dreta amb un pacte de les forces “democràtiques”. Per enfrontar l’extrema dreta cal fer-ho des de la independència de classe, combatent les polítiques dels governs que posen catifa al desenvolupament de l’extrema dreta. Com és possible combatre el racisme de Vox si no és des de la denúncia de la política d’immigració del Govern PSOE-Podem? Com combatre la criminalització de l’ocupació de Vox sense qüestionar els governs centrals i autonòmic que permeten milers de pisos buits en mans dels grans tenidors, que no tallen l’especulació ni impulsen un parc públic d’habitatge? O sense lluitar contra la precarietat laboral, els acomiadaments i els tancaments? Si no posem el centre en la lluita als barris, en l’organització i la mobilització per resoldre aquests problemes als centres de treball, a les fàbriques als instituts, les universitats… L’extrema dreta té el terreny adobat per a la seva demagògia.

Comissió internacional d’investigació de la massacre del 24J a Melilla!
Grande Marlaska dimissió!
Fora la llei d’estrangeria, cap persona és il·legal!
Regularització ja per totes les treballadores sense papers a l’estat Espanyol!

Lluita Internacionalista