Aquest és el lema de la campanya que els encausats de Pego van iniciar el 2022 per a demanar la solidaritat davant el judici contra els catorze antifeixistes de Pego, que se celebrarà el proper 17 d’octubre. Els demanen nou anys de presó a cadascun. Aquest 23 de setembre realitzaran un concert de solidaritat a Pego.

El desembarcament a la localitat de Pego de la comarca de la Marina Alta (Alacant) d’una trentena d’ultres vinculats al CF Gandia durant un partit de futbol a l’estadi municipal d’aquesta localitat, que van desfilar per la població entonant càntics nazis i proferint amenaces, va propiciar que centenars de joves antifeixistes acudissin a repel·lir-los en una concentració espontània.

La Fiscalia demana un total de cent quatre anys de presó repartits entre 14 joves de Pego que van participar en aquelles protestes. Els acusen d’atemptat contra l’autoritat, lesions, desordres públics i amenaces.
El Ministeri Públic sol·licita vuit anys i onze mesos de presó per a 12 dels 14 joves encausats, amb tipus agreujats tant en l’atemptat contra l’autoritat com en els desordres, cosa que fa augmentar la petició de la pena.

A més de la petició de la Fiscalia, hi ha també les de l’acusació particular, exercida per cinc agents de la Guàrdia Civil. Dues d’elles s’adhereixen a la petició de penes de la fiscalia, i els altres tres demanen penes de cinc anys de presó. Curiosament, en aquest cas, la Fiscalia sol·licita més anys de condemna que la majoria de les acusacions particulars. A més, les responsabilitats civils exigides implicarien uns cinc mil euros en indemnitzacions a repartir entre tots els acusats en cas de condemna.

No ens cansarem de repetir que la lluita contra l’extrema dreta és una tasca de totes, no sols amb lemes, sinó fent polítiques que solucionin les necessitats de la classe obrera. Per a enfrontar-nos a l’extrema dreta és necessari fer-ho des de la independència de classe, combatent les polítiques dels governs que posen la catifa al seu desenvolupament. No es pot permetre que alguns mitjans de comunicació li facin el joc i no podem acceptar la seva normalització política malgrat la seva extensió a Europa. Cal deixar ben clar que aquesta no és la solució per a la classe obrera. Aquesta situació s’accentua al País Valencià perquè tenim un govern del PP i VOX que clarament aposta per les polítiques contra els treballadors, els emigrants, les dones, la memòria històrica, la llengua i els col·lectius LGTB. Cal que ens organitzem políticament en opcions de classe, per a lluitar contra les seves polítiques (veure LI 187, "Les cares ultres valencianes").

I acabem amb un altre lema que els encausats de Pego utilitzen recorrentment: "NO PASSARAN"

Carlos Rodriguez (País Valencià)