Des de fa anys es parla molt de la tisorada d’ocupació que suposarà per a la indústria valenciana de l’automòbil la reconversió al cotxe elèctric. La mateixa cúpula de Ford va arribar a parlar de què l’electrificació suposaria un 40% menys de mà d’obra, ja que aquests vehicles tenen menys components i peces davant dels de motor de combustió. També hem de tenir en compte que la demanda del cotxe elèctric ha disminuït el que augura més perdudes de llocs de treball.

El tancament de la planta de Thyssenkrupp a Sagunt, la reobertura de la qual a 2016 es va considerar com tot un símbol de la reindustrialització a la regió, és tot un avís. Com la dels fabricants de components SAS i Lear, a més del grup logístic i de muntatge final Rhenus, que sumen més de 400 ocupacions. Una altra multinacional gairebé veïna a Sagunt, el fabricant de vidre per a cotxe Pilkington, que l’any passat va reduir plantilla en 50 treballadors després d’amenaçar de tancar la seua principal línia d’activitat, en són d’altres.

Ni tan sols l’arribada d’una suposada inversió de més de 3.000 milions d’euros amb la gigafactoria de Volkswagen a Sagunt assegura l’estabilitat de la indústria del metall i de l’automoció valenciana, malgrat les milionàries aportacions del govern i de la Generalitat Valenciana. Ja hem escrit sobre les falsedats en la possible ocupació que es van anunciar en el seu moment, res es diu de quin tipus d’ocupació (s’esmenten quantitat de suposades ocupacions) i cal recordar que moltes de les empreses automobilístiques estan fortament robotitzades. Tampoc es diu si serà de la mateixa plantilla de Volkswagen o, com altres fàbriques d’automòbils, utilitzaran les subcontractacions o Centres Especials d’Ocupació per a precaritzar l’ocupació.

Alguns registres esmenten una pèrdua de 20.000 ocupacions en el sector del metall en un període de cinc anys, perdudes que afecten no només la fabricació de l’automòbil sinó també a les empreses auxiliars del sector.

Totes les promeses de reindustrialització són missatges buits que els sindicats de CCOO i UGT amb els governs central i autonòmics usen per a paralitzar les justes mobilitzacions dels treballadors i les treballadores en defensa dels seus llocs de treball, tenim exemples recents d’aquestes polítiques.

És necessari organitzar la resposta davant la constant pèrdua de llocs de treball.

Carlos Rodríguez (País Valencià)