Dimecres 12 d’agost els treballadors de Zanón i del Sindicat Ceramista, al costat de la CTA, ATEN, ATE,
organitzacions socials, estudiantils i partits d’esquerra es van manifestar davant el parlament provincial
de Neuquén, que finalment va aprovar l’expropiació de la fàbrica ceramista, després de nou anys de
gestió obrera. En la crisi econòmica mundial, i independentment dels límits de la mesura (cal seguir
lluitant per la nacionalització sota control obrer i per la inversió pública en la modernització de la fàbrica)
la lluita dels treballadors de Zanon demostra que no calen ni patrons ni propietat privada per mantenir
la producció. Pocs dies després de l’expropiació, els dirigents del sindicat ceramista tornaven als seus
llocs de treball, d’acord amb el sistema de rotació acordat en assemblea. Entrevistem a Alejandro
López, ex secretari General del sindicat Ceramista.

Lluita Internacionalista-
En primer
lloc,
enhorabona per
l’expropiació de
Zanon.

A l e j a n d r o
López - Ha estat
un gran pas de la
gestió obrera,
després de molts
anys de lluita. Resol
una etapa
important en el
nostre conflicte. Allunya la possibilitat
del desallotjament. A diferència
d’altres casos en que s’han donat
expropiacions per tres o cinc anys,
en el nostre cas és definitiva: la
fàbrica ja pertany als treballadors.

LI.- Podries explicar els detalls
de l’expropiació?

AL.-És una expropiació a títol
gratuït per als treballadors. No hem
de fer-nos càrrec de cap deute,
com en altres casos en què els
treballadors han quedat endeutats
per a tota la vida, portant una
càrrega molt pesada. El govern de
la província va decidir una
expropiació per adveniment, és a dir
prèviament acordada amb els
creditors privilegiats: una empresa
italiana, el banc mundial i una
institució de crèdit provincial. El
govern va rebaixar el deute de 360
a 23 milions, que van destinats a
aquests creditors, els quals tenen
la propietat de la maquinària, el
terreny i l’edifici. L’únic compromís
per part nostra és vendre el material
al govern provincial a preu de
cost (primeres matèries, llum, gas,
amortització de la maquinària i
salaris). Si el govern de la província
ens compra material ens garanteix
una venda permanent, i la
continuïtat. Ha estat una de les
millors expropiacions que s’han
donat en l’àmbit nacional. Els títols
de propietat passaran a la cooperativa
Fasinpat: els terrenys, la
maquinària, l’edifici, i fins i tot la
marca Zanon, cosa que ens
afavoreix comercialment. La lluita
que vam començar fa 9 anys continua,
però s’ha donat un pas
endavant molt important, En el
context de crisi econòmica internacional
que porta acomiadaments,
tancaments de fàbrica, caigudes
salarials... hem demostrat que el
control obrer pot donar una sortida
per als treballadors. Esperem que
sigui inspirador perquè uns altres
treballadors segueixin el mateix
camí. I també fem una crida als
treballadors perquè no ens
resignem, inspirar-nos en aquesta
experiència perquè quan els mitjans
de producció estan a les mans dels
treballadors les coses comencen a
canviar. No permetem que en una
fàbrica s’acomiadi a centenars de
companys: l’únic que sobra és el
patró; i els treballadors sabrem com
fer-la funcionar.

LI.- Però la lluita continua.

AL.- Però la lluita contínua,
perquè s’ha resolt la part legal i no
ens treuràn, però ara queda la part
productiva. Estem en una crisi
econòmica mundial, no tenim
subsidis, crèdits per renovar
tecnologia… a les altres fàbriques
que estan sota el patró els dónen
totes aquestes ajudes, però no a
una fàbrica sota gestió obrera. Hi
ha una estratègia per part del
govern i les patronals d’ofegar econòmicament l’experiència del
control obrer. Cal seguir lluitant per
poder produir en igualtat de
condicions. La construcció ha
caigut un 40% aquest any i si no es
reactiva l’obra pública per a
nosaltres serà molt complicat. I la
lluita també continua perquè som
conscients de que la nostra lluita no
és una illa. Si no hi ha un bon salari
per als treballadors docents, els
petroliers, els treballadors de la
salut… si no hi ha una millora del
poder adquisitiu no ens compraran
materials ceràmics.

LI.- Heu aconseguit compromisos
de compra per part del
Govern?

AL.- N’hi ha, però el govern per
voluntat pròpia no els vol complir.
Ells el que volen és ofegar-nos. Les
compres només arribaran si seguim
lluitant per l’obra pública, al costat
d’altres treballadors i al costat del
poble de Neuquén. Només al poble
hi ha 70.000 famílies sense
habitatge. Milers de persones viuen
en barraques. És urgent reobrir
l’obra pública, però això requereix
una decisió política.

LI.- Els treballadors de Zanon
sempre heu lluitat per la
nacionalització de la fàbrica i heu
plantejat que la cooperativa no
era una sortida real. Queda ara
ajornada aquesta reivindicació?

AL.- Justament per les
característiques del nostre sector,
lligat a la construcció i molt exposat
a les fluctuacions de l’economia no
podem abaixar la bandera de la
nacionalització.. I amb control obrer
ple. Lluitem perquè la fàbrica sigui
nacionalitzada, és l’única cosa que
pot garantir la nostra continuïtat en
el temps. No hem lluitat durant tant
de temps per acabar
autoexplotant-nos, sinó per
treballar en una fàbrica amb un bon
salari i en bones condicions. La
lluita per la nacionalització és
oberta, perquè és la solució definitiva.

LI.- Creus que l’expropiació de
Zanon obre la porta a la mateixa
sortida per a altres fàbriques
ocupades?

AL.- Hem intentat lluitar durant
anys per una llei nacional
d’expropiació. Cal seguir en
aquesta lluita perquè molts
treballadors continuen sense una
solució. Es tracta que cada fàbrica
que tanqui passi automàticament
a mans dels treballadors.

LI.- El funcionament de la
fàbrica continuarà amb les
assemblees?

AL.- Estem millorant
l’organització. Però perquè la
fàbrica es mantingui a peu dret
necessitem dels altres treballadors.
Segueixen havent-hi dos pilars: el
treball i l’organització interna i la
lluita en els carrers. Seguirem com
fins ara, amb més compromís,
perquè en el context de crisi hem
de demostrar que els treballadors
podem portar endavant la fàbrica.

LI.- Quin ambient es respira entre
els companys i companyes?

AL.- En aquests moments bons
no oblidem l’ajuda que hem rebut
d’altres treballadors a nivell nacional
i internacional. Moltíssima gent,
moltes organitzacions i treballadors
com vosaltres, malgrat estar tan
lluny, s’han manifestant per
l’expropiació. Amb fons caixes de
resistència, amb mobilitzacions. En
els balanços de l’assemblea ha
quedat clar que ho hem aconseguit
entre tots, i que això va ha estat el
que ha fet decantar la balança.

LI.- Nou anys de lluita i ara toca
canvi en la direcció del sindicat.

AL.- El balanç és més que
positiu, no només per haver
aconseguit l’expropiació, sinó
perquè s’han assolit xifres
històriques d’augment salarial.
S’han acabat els acomiadaments i
les suspensions en les quatre
fàbriques del sindicat ceramista.
Dues estan sota control dels
treballadors: Zanon i Ceramica del
Sur, que fa menys d’un any va ser
presa pels treballadors. En la resta
hi ha un control obrer parcial i els
companys coneixen totes les dades
de la producció, cosa que permet
que ningú ens passi per sobre a
l’hora de discutir salaris o millores
de seguretat. És el resultat dels
posicionaments de classe que
sempre ha tingut aquest sindicat.
La lluita colze a colze amb altres
treballadors, pels drets dels pobles
originaris, pel processament dels
responsables de la dictadura. Ara
acabem un mandat i després de la
reforma dels nostres estatuts no
permetem que cap dirigent
s’apalanqui durant anys en els
càrrecs. Nosaltres fem la rotació.
Demà a les sis del matí jo arrenco
a la màquina d’on vaig sortir, i
sorgeixen noves generacions de
dirigents que portaran el sindicat.