Una nova etapa de mobilització
i de lluita social de la classe
treballadora i diversos
moviments socials ha
començat arreu del país.
Obrers, camperols, indígenes,
mestres, estudiants, poblacions
que s’oposen a l’explotació
minera i al Codi Territorial,
petits comerciants, es troben
en peu de lluita per oposar-se a
les lleis que el govern de Correa
i l’Assemblea Nacional han
promulgat o es troben en
tràmit per aprovar-se.

Indígenes i camperols es
mobilitzen contra la Llei de l’aigua

L’aigua és un recurs vital i
estratègic que, igual que els altres
recursos naturals, va experimentar
un procés d’acaparament i
privatització durant el període
neoliberal. Segons el Fòrum dels
Recursos Hídrics «del consum total
de l’aigua al país, el reg ocupa el
80%. D’aquest percentatge, el sistema
de reg privat que representa
l’1% dels beneficiaris concentra el
63% de l’aigua regada, mentre que
els sistemes de reg comunitari de
la població indígena i camperola que
representa el 86% dels usuaris
només accedeixen al 22% de
l’aigua regada».

Davant d’aquesta injusta
concentració el govern i la Llei no
diuen res. Més aviat, l’article 73 de
la Llei prioritza les aigües per lliurar
a les empreses mineres. Als articles
21 de la Llei minera hi diu que es
faran concessions a les empreses
privades, l’art. 31 permet fer
concessions a les empreses
estrangeres i l’art. 36 permet
concessions per un termini de 25
anys que poden ser renovables.

L’art. 97 del nou projecte de Llei de
l’aigua estableix que «el control i la
supervisió el realitzarà l’Autoritat
Única de l’Aigua». Els camperols
manifesten que els canals de reg
dels sistemes comunitaris els han
construït ells sobre la base de
mingas i han de ser ells qui els
administri. En definitiva els
camperols diuen: «no volem que
l’aigua estigui en mans de les
mineres, petrolieres, camaroneres.
El que demanem és ser tinguts en
compte no pas com a usuaris sinó
com a administradors».

El govern ha estat radical en els
discursos, però en els fets contradiu
les declaracions i fins i tot la pròpia
Constitució. Per exemple, ha parlat
de Reforma Agrària però ha emès
un mandat agrícola que només
beneficia els sectors agroindustrials.

Alberto Acosta, que qüestiona la
Llei proposada pel govern, ha
recordat que la Llei de
mineria i la Llei de seguretat
alimentària van ser
imposades; no s’ha de
permetre que la Llei de
l’aigua tingui el mateixa
destí -afirma. També denuncia
que no hi ha cap
article de la Llei nova que
parli sobre la contaminació,
tot i que sabem que el 75%
dels rius estan contaminats.
Per aquestes i altres
raons que exposen les
organitzacions socials i
institucions vinculades a
aquest tema, el MAS considera
que la preocupació i la protesta
dels indígenes i camperols
tenen fonaments sòlids, i fa una
crida a continuar la mobilització
general que va començar el 27 de
setembre contra del projecte de Llei
de l’aigua que ha proposat
l’executiu. La CONAIE no ha de
permetre que el govern els divideixi
i ha de mantenir la seva tradició
històrica de lluita.

Els mestres defensen la seva
estabilitat i els seus drets

Des del dimarts 14 de setembre
els mestres agrupats a la UNE han
declarat una aturada indefinida
d’activitats en defensa de la seva
estabilitat, amenaçada per les
proves d’avaluació que ha imposat
el ministre d’Educació; també contra
les reformes de la Llei orgànica
d’educació, que elimina les deu
categories d’ascens i les redueix a
quatre i no dóna importància a
l’antiguitat per a l’ascens. També
s’oposen a la Llei de carrera i
escalafó docent, que retira la
comissió de serveis sense sou pels
dirigents del gremi i elimina, a la
pràctica, el dret de protesta del sector
educatiu.

L’educació pública ha estat un
dels sectors més colpejats per les
polítiques neoliberals, que la van asfixiar
financerament i van introduir
mecanismes de privatització, com
el cobrament de quotes als pares
de família per una sèrie de serveis
que van convertir en paper mullat el
dret a la gratuïtat de l’ensenyament.
Recordem que més de 400 mil
infants no accedeixen a l’escola
perquè les seves famílies no tenen
prou recursos econòmics.

El govern ha perdut l’oportunitat
de fer els canvis de fons que
requereix el sistema educatiu. No és
mitjançant mesures punitives
orientades a acabar amb
l’organització gremial dels mestres
que es poden assolir les
transformacions. Cal diferenciar entre
la tasca sacrificada i mal remunerada
que acompleixen prop de
200 mil mestres, en condicions
inadequades la majoria de les
vegades, de la direcció burocràtica que ha controlat la UNE durant molts
anys.

El MAS se solidaritza amb la lluita
dels mestres per l’estabilitat, el dret
a la protesta i altres drets que estan
essent anul·lats pel govern actual;
plantegem que ja és hora de fer
canvis de fons que permetin accedir
a tots els infants i joves a una
educació de qualitat i que respongui
a les necessitats de la societat
equatoriana. Fem una crida als
docents a trencar amb el govern
que els desvaloritza i els reprimeix, i
a democratitzar el gremi de la UNE,
perquè sigui realment representatiu
de tot el professorat.

La joventut universitària rebutja
el projecte de Llei d’educació superior
que proposa el govern

En diverses universitats del país
hi ha hagut mobilitzacions per
rebutjar el projecte de Llei d’educació
superior que ha presentat la
SENPLADES, veu oficial del govern,
perquè atempta contra principis
bàsics de la Universitat Pública com
són l’autonomia, el cogovern i la
llibertat de càtedra. El que busca
aquest projecte és sotmetre les
polítiques universitàries als interessos
del govern de torn. Decisions tan
importants com els continguts dels
programes d’estudi, la permanència
i durada de les carreres, la seva
pertinència, les línies i temes
d’investigació, les assignacions
pressupostàries, seran decidides per
un organisme de planificació,
regulació i coordinació conformat
majoritàriament per membres del
govern i sense la participació dels
representants universitaris. El mateix
passa amb l’organisme
d’Acreditació i Qualitat de
l’Educació Superior, en què té
majoria l’executiu, i amb la Secretaria
Tècnica, que en realitat és una
persona nomenada pel president de
la República.

A més, el projecte de Llei
atempta contra el cogovern,
perquè disminueix la representació
estudiantil als organismes de decisió
i en les eleccions d’autoritats, amb
el pretext d’incloure-hi els graduats.
S’estableix la possibilitat que cada
universitat decideixi el percentatge
de la participació estudiantil entre el
10 i el 50%, quan el mínim hauria
de ser el 50% per garantir una
representativitat estudiantil real. El
projecte deroga la Llei que va crear
el Fons Permanent de
Desenvolupament Universitari i
Politècnic, FOPEDEUPO, que ha
estat un dels mecanismes més
eficients per finançar l’educació
superior equatoriana.

Aquestes són unes quantes de
les raons per les quals el MAS se
suma al rebuig contra aquest
projecte antidemocràtic de Llei
d’educació superior, i fa una crida
a la mobilització de tots els
estaments universitaris, per exigir
que a l’Assemblea prevalgui la
racionalitat i pas no l’interès del
control polític de les universitats per
part del govern de Correa.

En aquest nou moment d’ascens
de les lluites contra un govern
prepotent i autoritari que pretén
acabar amb les organitzacions
independents de la classe
treballadora i altres sectors
populars, la tasca més urgent i
important és forjar la unitat de totes
les forces socials i populars que es
troben afectades per les polítiques i
lleis del règim que governa. En
conseqüència, tot el nostre suport
al procés unitari que s’està
consolidant amb la presència de
diverses organitzacions sindicals,
populars, estudiantils i polítiques.
Hem de començar per la unitat
d’acció per, després, avançar en
una unitat programàtica que tingui
com a objectiu final la lluita per construir
una societat justa i igualitària,
una societat socialista.

* PER LA UNIFICACIÓ DE LES
LLUITES I UNA COORDINACIÓ
DEMOCRÀTICA DE TOTES LES
ORGANITZACIONS

Octubre 2009