El 17 de febrer vam fer un acte d’homenatge a Nahuel Moreno. Va servir no només per recordar la lluita incansable del que va ser fundador del nostre corrent internacional (vegeu el suplement del LI 76) sinó per abordar la realitat actual i les dificultats que tenim per construir un partit revolucionari internacional.

Vint anys després de la mort de Moreno, la LIT-IV Internacional és una organització molt més afeblida numèricament que la dels últims anys de vida de Nahuel Moreno. S’imposa la necessitat d’un balanç que expliqui els motius d’aquesta reducció de forces entorn a la LIT, i que amb això ajudi a projectar el futur de la seva construcció. Hi ha qui explicaria el que ha passat com un producte de la mort de Moreno, de la mateixa manera que expliquen la degeneració estalinista per la mort de Lenin, o la crisi de la IV Interna-cional en la postguerra per l’assas-sinat de Trotsqui, però aquesta forma d’explicar la història pel pes dels dirigents no és la nostra. Certament la política l’acaben fent dones i homes de carn i ossos i la pèrdua de grans dirigents afebleix la capacitat dels partits de respondre en els moments difícils, però el que és determinant són aquests fets, i en aquest cas els que van arribar després de la mort de Moreno.

Restauració i revolució política

Moreno va dedicar els últims temps de vida a impulsar un acord amb el WRP que permetés a la LIT-qi tenir presència a Europa, conscient que aquest continent es trobava en el centre de la lluita de classes mundial. Moreno va morir el gener del 87, el 85 Mijaíl Gorbatxov havia estat escollit secretari general i l’abril presentava la perestroika al Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS). Que el text parlés de democratització i d’aprofundir el socialisme, va aixecar falses esperances. El SU de la IV Internacional va aplaudir la iniciativa, però no va ser aquesta la posició de la LIT, que va veure en la perestroika l’actuació decidida de la direcció burocràtica russa per restaurar el capitalisme a la URSS. Efectivament, des de dalt i després d’haver saquejat el país per mantenir els seus privilegis i haver-lo dessagnat amb una repressió interminable, la burocràcia estalinista es disposava a convertir-se en propietària dels ingents recursos de la URSS. Però la perestroika formava part d’una contraofensiva reaccionària que va començar a principis dels 80

A finals dels 70 el moviment de masses estava en alça, perdurava la derrota dels EUA al Vietnam, l’ascens arribava de ple a Europa i es produïen els processos revolucionaris de Nicaragua i l’Iran. A l’Est europeu i la URSS creixia el moviment antiburocràtic, en l’orientació de la revolució política que havia definit el trotsquisme: per fer fora la burocràcia contrare-volucionària del poder i defensar el caràcter social de la propietat.

Els ulls de la classe obrera internacional es van girar cap a Polònia, on un sindicat, Solidarnosc, comptava amb deu milions d’afiliats i posava en qüestió el poder de la burocràcia. A la direcció de Solidarnosc, l’esquerra revolu-cionària pugnava amb l’imperialisme i l’església. Edmund Baluka, el dirigent indiscutible dels aixecaments del 70, era ja militant trotsquista i participava en aquesta esquerra revolucionària enfront de Walesa, l’home de l’Església. Però un cop d’estat el 1981 dirigit per Jaruzelski amb el suport del Kremlin i el vistiplau de l’imperialisme americà i europeu va tallar aquest procés i va il·legalitzar Solidarnosc. Va haver-hi fortes resistències, Walesa va anar a la presó, però des del primer moment i mentre les forces repres-sives atacaven amb tota la força els activistes obrers, va començar la transició pactada... cap a la restau-ració capitalista. En aquesta trans-ició Walesa havia de jugar un paper destacat, però Solidarnosc ja no va tornar a ser el que era.

Contraofensiva imperialista

La derrota de Solidarnosc a Polònia el 1981 tancava un període d’ascens del moviment de masses. L’imperialisme, amb l’ajuda inestimable de la burocràcia estalinista, ja s’havia decidit per la restauració capitalista, reprenia el timó de la lluita de classes mundial i imposava una forta contraofensiva: la va anomenar globalització -que també es coneix com a neolibe-ralisme- amb Reagan i Thatcher com a principals impulsors, però que van aplicar governs de tots els colors contra els treballadors. Dins d’aquesta ofensiva hi ha els plans de restauració als règims estalinistes, impulsats sovint de forma conjunta i pactada entre burocràcia estalinista i l’imperia-lisme, com va ser el cas de Gorba-txov i la perestroika.

Els moviments de masses a la URSS i l’Est europeu (Berlín 53, Hongria 56, Polònia 56, Txecos-lovàquia 68, Polònia 70 i 80) havien tingut un caràcter eminentment socialista, a més d’antiburocràtic, amb la classe obrera en un lloc central. Després de la derrota de Solidarnosc, els moviments antiburocràtics de l’Est que van seguir, inclosa la caiguda del mur de Berlín (89), tenien esperances en "la democràcia" en sentit burgès i il·lusions en el restabliment de l’economia capitalista. La joventut i sectors de classes mitges van ocupar el centre de l’escena. No obstant això i, malgrat que aquests moviments no s’enfrontaven direc-tament al procés de restauració capitalista, van acabar amb l’odiat règim estalinista que l’imposava.

L’ofensiva política de l’impe-rialisme es va completar amb una campanya ideològica reaccionària, amb el suport de l’església, la socialdemocràcia i l’estalinisme reconvertit: que "no hi ha cap altre sistema possible que el capitalista" i que al màxim que es podia aspirar era a la "democràcia parlamentària". El discurs va quallar, va ajudar a desmoralitzar milions de treballadors i va permetre el que a la LIT hem anomenat "un vendaval revisionista" que va colpejar tots els corrents revolucionaris.

A la LIT dirigents d’anys de tradició van encapçalar processos de revisió del programa, dels fonaments del marxisme revolucionari... La LIT va esclatar en cinc trossos, i el nucli que va resistir programàticament i política va acabar agrupant un 25% de les forces que tenia quan la mort de Moreno. Pel trotsquisme l’objec-tiu d’estar a la direcció dels moviments antiburocràtics que podien desembocar en una revo-lució política a la URSS i l’Est, era una cita amb la història per la qual s’havia preparat des de la seva fun-dació. Els fets van passar per sobre del trotsquisme, i això es paga car.

Reconstruir la IV Internacional

No obstant això, totes les falses il·lusions en el capitalisme aviat es van esvair a la URSS i a l’Est. El procés de restauració del capitalisme hi està deixant un escenari de fam i destrucció, el mateix que estén per Àfrica i altres enormes zones del planeta. Sota aquesta realitat, la pressió sobre els treballadors dels països imperialistes empeny a retrocedir una vegada rere l’altra al dictat de l’augment de la plusvàlua empresarial. El capitalisme mostra la seva faceta de règim de sobrexplotació, la rapinya imperialista avui es més evident que mai que als carrers de Bagdad o a l’Afganistan. El marxisme continua donant les claus per comprendre la realitat i el socialisme no només és possible com alternativa sinó que és més necessari que mai.

El balanç del període passat encara no es pot tancar: s’han afeblit les forces que empenyen cap a la revolució socialista i entre elles, la LIT. No obstant això l’ofensiva imperialista dóna mostres d’esgotament, l’Iraq es comença a convertir en un nou Vietnam per les tropes nord-americanes, a l’Amèrica Llatina hi ha un alça del moviment de masses amb diverses explosions revol-ucionàries. En absència d’una direcció revolucionària, altres ocupen la direcció del movi-ment de masses que resisteix les envestides del capitalisme imperialista: al món àrab l’antimperialisme fa créixer l’integrisme islàmic reac-cionari, a l’Amèrica Llatina els Lula, Chávez o Evo presenten els seus projectes conciliadors i innovadors que s’estavellen contra els dictats imperialistes i acaben subordinant-s’hi. A l’Europa occidental els seus màxims exponents són l’altermundisme i el negrisme.

Impulsar la LIT que va deixar Moreno i convertir-la en un motor per la reconstrucció de la IV Internacional segueix essent la més gran i important de les nostres tasques. La derrota de l’estalinisme, l’aparell contrarevolucionari de control més gran que ha suportat la classe obrera internacional, obre noves perspectives a aquesta batalla, encara que la pas-sada experiència estalinista dificulta veure que el so-cialisme no és només neces-sari sinó possible, i ha generat la resistència a organitzar-se i construir un partit. Avui la classe obrera i la joventut tenen més consciència de la dimensió internacional de la seva lluita i estan alerta contra l’aparició de noves direccions burocràtiques.

Salutació de l’SI de la LIT-CI a l’acte d’homenatge en el 20 aniversari de la mort de Nahuel Moreno

Caros compañeros de Lucha Internacionalista y demás presentes en el Acto
Este año de 2007 nosotros estamos homenajeando a nuestro fundador y dirigente histórico Nahuel Moreno a los 20 años de su muerte. Y puede ser que a algún militante o activista que no conozca su obra, apenas lo entienda como una demostración del respeto a su trayectoria de vida militante.

Pero para nosotros es mucho más que eso que y lo queremos transmitir a este Acto. Es que las lecciones que dejó Moreno a la LIT nos ayudan a orientar nuestra militancia y nos diferencian hoy día de todas las corrientes que se reivindican marxistas revolucionarias o trotskistas

Hay muchas las lecciones que podríamos extraer de la obra de Moreno, pero señalaríamos tres:

1. que el movimiento trotskista, que pasó varias décadas en la marginalidad ya que la IV Internacional se fundó "remando contra la corriente", en el apogeo del estalinismo, necesitaba ir al encuentro de las masas. Pero ir al encuentro de las masas en el marco del programa trotskista, no adaptándose a las direcciones existentes. Esta es una lección que continúa actual, en otro momento histórico, donde ya el estalinismo entró en colapso, pero sigue necesario buscar el camino de las masas.

2. Ser fiel a la clase obrera, sus intereses y sus luchas. No buscar atajos ni otros sujetos sociales que la reemplazaran. Como dijo Moreno en su último trabajo: "Nosotros aspiramos que sea la clase obrera la que verdaderamente llegue al poder, por eso queremos dirigirla". También esa cuestión es extremamente actual, cuando muchos marxistas y hasta trotskistas vuelven a buscar como guías a sectores o liderazgos y corrientes ajenos a la clase obrera, nosotros mantenemos nuestra confianza en la clase obrera y luchamos por su poder

Y la tercera lección y la que es un marco divisorio entre nuestra LIT y muchos sectores que se dicen trotskistas: que la tarea clave es superar la crisis de dirección revolucionaria. Que reconstruir la IV Internacional es nuestro objetivo estratégico.

Al contrario de algunas corrientes que se autoproclaman la IV u otros que la posponen para un futuro cuando haya partido con influencia de masas, esa es para nosotros una tarea actual y a la cual dedicamos nuestros más grandes esfuerzos. Creemos que estos esfuerzos empiezan a verse correspondido con la aproximación y incorporación de organizaciones y sectores que también buscan la construcción del partido revolucionario mundial como el PST de Colombia, y el PdAC de Italia. Si en el próximo periodo avanzamos en esta tarea estaremos haciendo honor al titulo de morenistas, con el cual sólo queremos decir que somos trotskistas hoy. Ese será nuestro mejor homenaje, práctico, no sólo a Moreno sino a todos los revolucionarios que dieron lo mejor de sus vidas para que la Internacional viva. Les deseamos un muy buen Acto

Viva la LIT-CI

Moreno Vive!

SI de la LIT-CI