Per la reconstrucció de la IV. Internacional

La història ens crida a la tasca de la reconstrucció de la IV Internacional

La crida per formar la V Internacional socialista del president de Veneçuela, Hugo Chávez, davant de 40 representants de diverses organitzacions polítiques i socials de 26 països durant el congrés del Partit Socialista Unificat de Veneçuela (PSUV) a Caracas (19-20 novembre de 2009), ha despertat cert interès en els cercles d’esquerres.

Segons Chávez, la I Internacional (1864-76) liderada per Marx, la II Internacional (1889), en la construcció de la qual va participar Engels, la III Internacional (1919-43) que va ser obra de Lenin i la IV Internacional (1938) construïda sota el lideratge de Trotski, ja «no existeixen». Chávez va plantejar que cal que es formi una organització «socialista veritablement d’esquerres, que pugui desafiar l’imperialisme i el capitalisme davant de la crisi actual », i la nova Internacional pot construir-se al voltant del PSUV. Per fer-ho es va formar un Comitè preparatori per definir el contingut, el programa i la forma de la nova organització.

Per al proletariat, la Internacional sempre ha estat el partit mundial per a la revolució socialista. En canvi, el caràcter de les organitzacions polítiques que van participar en la trobada internacional del PSUV i també de les que van saludar efusivament la crida de Chávez, demostra no només les limitacions reformistes i nacionalistes de la «nova Internacional», sinó també les conseqüències contrarevolucionàries del vendaval ideològic liberal i burgès que s’ha imposar durant els últims 20 anys sobre el moviment d’esquerres.

Abans de res, una «Internacional » liderada per un «Comandant» i el seu partit (PSUV) que representen una burgesia nacional (boliburgesia) no serà el partit de la revolució proletària, sinó un obstacle en la construcció de l’organització veritablement internacionalista de la classe treballadora. Per això no és causalitat que Chávez convidés a la seva «Internacional» partits com el Partit Comunista de Xina, que ha desmantellat l’estat obrer imposant un capitalisme salvatge i convertint els treballadors xinesos gairebé en esclaus; o el Partit Justicialista de l’Argentina, que va gestionar la privatització i la liberalització de l’economia per integrar el seu país en el sistema imperialista, empobrint el poble miserablement; o el Partit Revolucionari Institucional de Mèxic, que va governar amb mètodes bonapartistes el país durant més de 60 anys reprimint el poble i corrompent les institucions democràtiques i les relacions socials… Els representants d’aquestes organitzacions contrarevolucionàries van aplaudir de cor el discurs de Chávez.

D’altra banda, els representants dels partits nacionalistes que governen els estats burgesos de Bolívia, El Salvador, Nicaragua i l’Equador també donen suport a la proposta de Chávez. El representant del Partit Comunista de Cuba, que aplica les «reformes» que eliminen les conquestes de la classe treballadora cubana, va saludar la proposta com un projecte excel·lent. Els partits «europeistes», és a dir, els que estan a favor de participar en les institucions de l’imperialisme europeu (i no d’una Europa socialista), com el Bloc d’Esquerres de Portugal, el Partit d’Esquerra d’Alemanya, el Partit de Refundació Comunista d’Itàlia i el Partit d’Esquerra de França accepten discutir la crida de Chávez com una convocatòria positiva. El denominador comú de tots aquests partits és que són els residus de l’stalinisme, la socialdemocràcia, el reformisme armat i el nacionalisme, que amb el seu paper d’agents de la burgesia van destruir les grans mobilitzacions de la classe obrera. A la llista de suports a la proposta de Chávez també s’apunten diversos corrents trotskistes renegats, amb el Secretariat Unificat al capdavant.

Per això s’ha d’aclarir la discussió: per nosaltres construir una Internacional no es pot reduir a una qüestió de xifres. Una Internacional revolucionària es basa sobretot en un programa i en un conjunt de mètodes organitzatius, tàctics i estratègics. El programa del moviment bolivarià, al voltant del qual Chávez vol agrupar els partits i moviments d’esquerres, no és el programa de la revolució socialista mundial, sinó el reflex dels interessos nacionals de la nova burgesia militarista que s’està desenvolupant a Veneçuela. En el cas que Veneçuela sigui l’objectiu d’una agressió imperialista que utilitzarà Colòmbia com a base, evidentment les forces de la IV Internacional lluitaran al costat dels treballadors veneçolans contra l’imperialisme. No obstant això, que Chávez cridi a la construcció d’una nova Internacional com un simple projecte de «front antiimperialista» per protegir la burgesia chavista contra els EUA, és un engany terrible per a la classe obrera mundial.

La Internacional és el partit de la revolució socialista mundial. La concreció d’aquesta revolució a Veneçuela serà l’expropiació de tota la burgesia del país, la substitució de l’estat burgès per la dictadura del proletariat basada en la democràcia obrera, i la planificació centralitzada de la producció i la distribució sota control obrer. El gran obstacle d’avui per a la realització d’aquest programa és el mateix règim bolivarià que reprimeix les vagues, matant els treballadors lluitadors i els sindicalistes de classe. La crida a la construcció d’una Internacional per part d’un règim que atura el desenvolupament de la revolució al seu propi país, pot convertir-se en un gran cop del nacionalisme sobre la lluita mundial de la classe treballadora.

És cert que la IV Internacional és actualment bastant feble i està fragmentada. Per diverses raons… No es pot oblidar que la IV Internacional es va construir, contràriament a les anteriors, no pas en una època d’ascens de la revolució mundial, sinó en un període que la classe treballadora mundial sofria greus derrotes per les traïcions de la socialdemocràcia i de l’stalinisme. I malgrat les agressions i els crims contrarevolucionaris d’aquests corrents, la IV Internacional ha estat capaç de conservar la tradició del marxisme revolucionari i educar noves generacions de militants. En segon lloc, la IV Internacional ha estat, i encara ho és, l’única continuació del corrent revolucionari de les Internacionals anteriors, que avui es concreta en el concepte del partit leninista i de la revolució permanent trotskista. El Programa de Transició de la IV Internacional és el programa de la revolució proletària mundial i encara està vigent per realitzar-se. Fins que aquest programa es realitzi i sigui superat, la IV Internacional serà essencial i continuarà existint per al proletariat com el veritable projecte revolucionari mundial independent de les burgesies nacional i internacional.

Pel corrent del Comitè d’Enllaç Internacional, format per Lluita Internacionalista (de l’Estat espanyol) i el Front Obrer (de Turquia), el programa de la IV Internacional segueix essent l’únic programa de la classe obrera per lluitar per la revolució socialista mundial en l’època imperialista.