Entre 1975 amb la mort de Franco i 1982 amb el primer govern PSOE es va viure a l’Estat espanyol l’anomenada”transició”. Va ser el període de la consolidació del nou règim monàrquic, amb un rei que succeïa a Franco per ordre d’aquest i un règim que havia de preservar l’esquelet de les seves institucions. La Monarquia generava una desconfiança general i un rebuig manifest entre la majoria treballadora. Les il·lusions de ruptura amb gairebé 40 anys de dictadura amb un moviment de masses en alça estaven intactes, les ànsies de llibertat i el procés revolucionari a Portugal eren un objectiu per als treballadors/es. Però tot això es va frustrar per la política i la traïció a aquestes expectatives dels dos grans partits de l’esquerra: el PCE i el PSOE.
Va ser gràcies al PCE, que va impedir la ruptura democràtica amb la dictadura i s’ho va jugar tot a entrar a negociar amb el règim; i més tard el PSOE, que amb la seva arribada al Govern va ofegar les ànsies dels i les treballadores i els pobles i va fer seves com a programa les exigències de la corona, que es va tancar aquesta etapa i es va consolidar el règim. Els problemes democràtics dels pobles i nacions oprimides van quedar negats, van prevaler els interessos de la corona, els terratinents i la banca sobre els dels treballadors/es i camperols pobres. L’església va salvar els seus privilegis guanyats per col·laborar amb el franquisme i aquest i els seus morts i atrocitats van quedar en la impunitat coberts sota el compromís de l’oblit. Però els problemes no resolts tornen a trucar a la porta i la monarquia, 30 anys després, torna a estar qüestionada.
Anar al document: http://luchainternacionalista.org/I...
