Per la reconstrucció de la IV. Internacional

Més de 34 anys després del cop, la presó pels genocides és un triomf del poble que no s’ha de quedar aquí. Al costat de Bignione i Martínez de Hoz han d’anar a la presó tots els còmpli-ces civils de dictadura. El poble argentí mai no ha deixat de lluitar. Va aconseguir anul·lar les lleis de punt final i obediència deguda i reobrir les causes contra els genocides, reclamant «presó comuna» per a tots ells. Malgrat el que diu el govern, més de cinc anys i mig després d’haver estat anul·lades les lleis d’impunitat, el 95% dels genocides estan lliures. I el 5% que està condemnat o processat ho està per un nombre mínim de víctimes. A més, la majoria estan excarcerats o segueixen en escandaloses condicions de detenció en «countries» o dependències militars. La lluita no s’ha aturat en aquests anys i el mes passat es va assolir altre triomf.

Presó per a Bignone, l’últim president de la dictadura Es va celebrar el judici contra els repressors que van actuar a Campo de Mayo, seu de l’exèrcit argentí. El Tribunal Oral Federal N.1 va sentenciar 25 anys i inhabilitació absoluta, perpètua, accessòries legals i pagament de costes per Reynaldo Benito Bignone, l’últim dictador de la genocida Junta Militar argentina de 1976-1983; i, juntament amb ell, als també repressors Santiago Omar Riveros i Fernando Verplaetsen.

A més, 20 anys i inhabilitació absoluta pel temps de condemna i pagament de costes per a Carlos Tepedino; 18 anys i inhabilitació absoluta pel temps de condemna i pagament de costes per a Jorge Osvaldo García; 17 anys i inhabilitació absoluta pel temps de condemna i pagament de costes per a Eugenio Guañabens Perelló. La sentència dictada pels jutges diu que el debat tractava sobre delictes de lesa humanitat i que els acusats han de complir condemna en un servei penitenciari federal.

Arrestat José Alfredo Martínez de Hoz, exministre d’economia i ideòleg del pla econòmic José Alfredo Martínez de Hoz, exministre d’Economia de l’última dictadura i símbol màxim de la política que va castigar «milions d’éssers humans amb la misèria planificada», va ser processat el mes passat amb presó preventiva per ordre del jutge federal, per dos segrestos amb extorsió que el magistrat va qualificar de crims de lesa humanitat i, per tant, d’imprescriptibles.

En 1988 el jutge federal Martín Irurzun va processar el dictador Videla i els seus ministres Martínez de Hoz i Albano Harguindeguy com a coautors del segrest amb extorsió dels Gutheim (Federico i Miguel Gutheim havien estat forçats a renegociar des de la presó un contracte privat amb comerciants estrangers el 1976). L’economista va estar més de dos mesos pres.

El 14 de juliol de 1988 la Cambra Federal va confirmar les preventives dels militars signants del decret que va ordenar les detencions, i va ordenar alliberar Martínez de Hoz, no pas per falta d’indicis sobre la seva responsabilitat, sinó perquè a diferència dels uniformats no havia deixat les seves empremtes en el decret. La investigació seguia oberta quan Menem li va perdonar els delictes amb un indult. El procés va estar paralitzat fins a mitjans de 2006, quan els organismes de drets humans van sol·licitar la reobertura de la causa i la declaració d’inconstitucionalitat dels indults, demanda a la qual es va sumar la SDH. El mes passat es va pronunciar en aquest sentit la Cort Suprema de Justícia. El mateix dia Martínez de Hoz va manifestar mitjançant un escrit que se sent víctima «d’una persecució interminable » per part del govern nacional, la Justícia federal i la Cort Suprema de Justícia, amb «escasses i honroses excepcions». Duhalde va sol·licitar-ne la detenció immediatament. El jutge Oyarbide va prohibir que l’imputat sortís del país. Com que Martínez de Hoz havia prestat declaració en fase d’instrucció els anys 80, va ordenar la seva detenció sense necessitat de tornar a obrir la instrucció. També li va embargar els béns per dos milions de pesos. Els efectius d’Interpol que van anar-lo a detenir van haver d’esperar hores fins que un equip mèdic en va constatar l’estat de salut.

El jutge va destacar en la seva resolució, de trenta-tres fulls, «la deliberada impunitat de les conductes» que va caracteritzar el cas dels Gutheim. També es va referir a «la irraonable ocupació del poder coercitiu de l’Estat nacional sobre els seus súbdits, la més absoluta desatenció –plenament conscient i determinada – a les essencials garanties ciutadanes i l’abassegament de tots els principis constitucionals». En resum, «l’actuació de les màximes autoritats de la Nació disposant, segons el seu parer, designis i/o conveniències polítiques i/o personals, sobre la vida i la fortuna de les persones, al marge de tota regla de convivència i de l’Estat de Dret», va escriure. És un pas més, però la lluita contínua.