El març de 2010 l’Iraq ha entrat en el vuitè any d’ocupació, destrucció i pillatge de l’imperialisme i els seus
col·laboradors nadius. No només era una gran mentida que Saddam Hussein tingués armes de destrucció massiva,
sinó també l’altre argument de l’imperialisme per justificar la seva agressió: «la construcció de la democràcia a
l’Iraq», que s’ha concretat en muntar unes institucions titella de l’imperialisme, un fals Estat altament corrupte i
clientelista, per reorganitzar el saqueig de les riqueses del país i convertir-lo en una gran base militar per controlar i
preparar nous atacs a l’Orient Mitjà. Per aconseguir-ho l’imperialisme i els seus col·laboradors han matat més d’un
milió d’iraquians/es, n’ha desplaçat 2,8 milions dins del país, i forçat a exiliar-se’n 2,3 milions més. Ha hagut de
destruir tot el teixit social i cultural del país, desarticular la unitat nacional i provocar divisions entre les diferents
comunitats ètniques i religioses sembrant tots els elements de por i odi per induir lluites intestines que malversin
l’energia de la societat.

Pots baixar el suplement en formato PDF.