Evo obligat per la mobilització a anul·lar el «gasolinazo». Ara: exigir la veritable nacionalització i un pla econòmic al servei del poble

L’anul·lació del «gasolinazo» ha
estat un gran triomf popular,
imposat per la mobilització massiva
a tot el país.

El 31 de desembre Evo Morales
va anunciar l’anul·lació del «gasolinazo» dient que «obeïa al
poble». Va mentir. La mesura havia
estat anunciada cinc dies abans
sense consultar ni tan sols les
direccions de les organitzacions
que donen suport al govern. Només
van consultar les transnacionals,
que van exigir «incentius» per a la
producció perquè amb els preus
interns no hi guanyaven prou. Van
dictar la mesura a traïció, quan el
poble estava celebrant el Nadal.
Va ser absolutament majori-tari
el clam de rebuig a la mesura del
govern. Les juntes veïnals de l’Alto,
els miners de Huanuni, els
camperols de Chapare, el poble de
Cochabamba, els mestres i
fabrils, sectors popu-lars de Santa
Cruz, els obrers d’Oruro, tots van
sortir al carrer a exigir la derogació
immediata del Decret.

El govern va enviar la policia a reprimir,
va capturar manifes-tants i
va amenaçar dirigents per intentar
fer callar les protestes. Però tot va
ser inútil. La mobilit-zació creixia.
Només uns quants dirigents
venuts com Pinaya, de mestres i
dirigents de la CSUTCB, es van pronunciar
a favor del Decret 748.
Però les seves bases ja s’hi estaven
mobilitzant en contra.
Els patrons de la vella dreta van
intentar pescar en les aigües
remogudes, per recuperar
protagonisme. Però enganyen ben
poca gent. Ells també són servents
de les transnacionals i terratinents.
No es pot esperar res de bo
d’aquesta gent que ja va governar
contra el poble.

La majoria popular que va
començar a guanyar els carrers va
encunyar la consigna: «o retira el
Decret o se’n va ell». El dilluns
començava el bloqueig total, les aturades cíviques i la vaga general…
Així és com el president va
anul·lar, obligat pel poble, el maleït
Decret.

Però no n’hi ha prou

El que va passar mostra que la
nacionalització va ser una farsa.

Que les petrolieres estrangeres
segueixen manant sobre els nostres
hidrocarburs i també que aquest no
és el «govern dels moviments
socials», com va dir, sinó el govern
que obeeix les transnacionals.
Però també va mostrar que la
voluntat popular pot i ha d’imposar-se.

Ara cal exigir que es compleixin
totes les demandes populars,
centrades en una veritable nacionalització
sense indemnitzacions de les
transnacionals d’hidrocarburs i
mineria, expulsant les transnacionals
i els gerents d’YPFB que
serveixen les empreses estrangeres.
YPFB controlada pel poble ha
de produir gas i petroli, que a Bolívia
n’hi ha en gran quan-titat, per
utilitzar-lo per industrialitzar i crear
llocs de treball amb sous dignes per
tothom, fent una gran petroquí-mica
i fàbriques a l’Alto, Potosí, Oruro,
expropiar els terratinents i lliurar la terra als camperols perquè produeixin
aliment barat per al poble.

Pel que fa a les coses immediates,
s’ha d’exigir que els preus
tornin a ser els d’abans del «gasolinazo». Un augment salarial d’emergència
que compensi l’augment de
més del 20% dels aliments anteriors
al «gasolinazo». Que s’anul·li el
Decret neoliberal 21060 que
impedeix el control dels preus i
estableix la flexibilització laboral. Que s’anul·li l’IVA, un impost injust al
consum popular. Que es congeli el
preu del transport de persones i que
l’Estat subsidiï el transport popular.
I necessitem urgentment nous
dirigents que responguin a la lluita
de les bases. Per la celebració de
Congressos democràtics a la COB,
la CSUTCB i totes les organitzacions
populars per fer fora els dirigents
venuts al govern.

Hem de posar dempeus una alternativa
del poble pobre, treballador,
camperol, de Bolívia. Per això La
Protesta proposa començar per formar
una àmplia coordinació nacional
com la que es va convocar el 18
d’octubre a la Paz, com a Assemblea
Nacional Popular per l’Agenda
d’Octubre, o el nom que es decideixi
en comú, amb totes les
organitzacions que lluiten per les
demandes popu-lars a fi d’establir
una agenda unificada de demandes
i un pla de lluita per a imposar-les.

2 de gener 2011

Agrupación La Protesta
Secció de
la UIT a Bolívia

laprotestabolivia@gmail.com

Les mesures d’Evo

Extractes de Fora el «gasolinazo»!

(…) El govern que mentia sobre la inflació i ja havia anunciat que
aquesta seria del 4,5% aquest any, (…) diu –en plenes festes per
dificultar la resposta- que l’augment és gairebé el doble, que la
gasolina repercutirà en el preu dels aliments en «només» un 17% i
el transport en «només» el 25%. Això és més del 20% o més que
ja han pujat el pollastre, la carn, la llet, la patata i la major part
de les fruites i verdures. Així, prenent fins i tot la versió que anuncia
el govern, els aliments acabaran pujant més del 40% aquest
any. I els transportistes ja anuncien augments del 100%.
Alvaro va anunciar també que hi haurà un augment salarial «major
que la inflació». Però ja sabem que menteixen sistemàticament
sobre la inflació! Aliments i transport són les principals despeses
dels treballadors, gremials i poble pobre en general.

Mentre els grans empresaris simplement augmentaran el preu
dels seus productes, les transnacionals mineres i petrolieres no
estan afectades perquè viuen de l’exportació i els bancs seguiran
guanyant cada dia més, seran els sectors populars qui sofreixi tot
el pes del «gasolinazo».

Això és perquè no hi va haver nacionalització

El govern diu que fa això per evitar el contraban. Això és un
pretext. Resulta que el contraban de gasolina seria mínim si els
propis funcionaris oficials no el toleressin. Però a més Bolívia li ven
gairebé tot el seu gas a Petrobras (Brasil) i Repsol (Argentina) i com
que no van fer mai la planta separadora de líquids, el gas que es
ven inclou els seus líquids, és a dir el seu gas liquat i gasolina, que
s’extreuen al Brasil i l’Argentina. Això Bolívia ho lliura gratis a
Petrobras i Repsol, causant un perjudici al país de 400 milions de
dòlars (superior al subsidi total que va dir Alvaro que donaven a la
gasolina, que era de 350 milions de dòlars). Aquesta és la veritable
hemorràgia de Bolívia, que el govern protegeix: el saqueig de les
transnacionals.

Una sola empresa minera, la Sumitomo-San Cristóbal, s’emporta
en minerals 1000 milions de dòlars i segons el ministre de mineria
només aporta 35 milions a l’Estat, sense pagar l’aigua que
consumeix. Només amb un impost addicional del 35% a aquesta
empresa ja es cobriria tot el subsidi a la gasolina del país.
Però el govern prefereix castigar el poble i defensar les
transnacionals.

Per un pla d’emergència al servei del poble!

Tal com ho han plantejat Felipe Pica, secretari general de la COB,
i José Luis Alvarez, de mestres de la Paz, entre d’altres, les
organitzacions sindicals han de convocar ampliats d’urgència per
prendre mesures de lluita en defensa de l’economia popular.

Fora el «gasolinazo»!

Derogació del Decret Suprem (DS) 748
i que es discuteixi un pla amb les organitzacions populars
Per un augment salarial immediat del 40% i que segueixi
augmentant si el cost d’aliments i transport puja més, controlat
per les organitzacions populars.

Subsidi al transport del poble, com es fa en altres països,
perquè mantingui el seu preu congelat.

Derogació del 21060, per permetre un control efectiu de preus
amb mesures severes per als especuladors.

Veritable nacionalització 100% d’hidrocarburs i mineria, com
exigia el poble en les heroiques jornades del 2003. Expulsió de les
transnacionals, i industrialització de minerals i hidrocarburs al país,
per crear fonts de treball.

laprotestabolivia@gmail.com