Els dies 7 i 8 d’octubre va tenir lloc al barri de Río San Pedro de Puerto Real (Cadis) la trobada estatal “Sindicalisme avui: problemàtiques i perspectives”, organitzada per la Coordinadora del Metal (CTM) amb el suport de la Confluencia Sindical de la Bahía de Cádiz (Autonomia Obrera, CNT, CTA, CTM i SAT). La pancarta que presidia el local resumia la voluntat dels presents i de la trobada: “Una sola classe, una sola lluita”. Vam ser-hi convidades per la CTM, protagonista de l’heroica lluita de les empreses auxiliars—subcontractes—d’Astilleros de fa dos anys, que ara ens convocava al mateix barri on havia aparegut la tanqueta del “govern més progressista de la història”.

La presentació de la jornada va ser a càrrec de CTM i la Confluència. A continuació es va passar un emotiu video de companys exiliats a Anvers, Galiza, Portugal, Escòcia…: treballadors de les auxiliars de Cadis sense contracte, sigui per estar a “llistes negres” de la patronal per la seva lluita, sigui per la manca de càrrega de treball.

La trobada es va estructurar en dues taules rodones, abans i després de les quals hi va haver diverses ponències sobre punts concrets. La primera va agrupar sectors precaris, des de les auxiliars del metall de la Badía, els cambrers de Madrid de CGT-Alsea—contractats en origen, les treballadores del SAD amb la creu dels contractes a temps parcial, les Kellys, els jornalers extremenys del sindicat 25 de marzo, o els subcontractats models de la Facultat d’Arts de la Universitat de Sevilla, que iniciaven una vaga la setmana següent. Especialment dura va ser la denúncia del SAT dels abusos—fins i tot violacions—que impunement pateixen les treballadores immigrants de la maduixa a Huelva a les quals, a més de malviure en barraques, les cremen periòdicament, com les 200 que feia tot just 15 dies van cremar a Palos de la Frontera. La taula va servir per constatar com l’atomització i la precarietat corroeixen tots els sectors productius i de serveis. A la roda d’intervencions posterior la nostra companya Marga va explicar l’experiència de Municipalitzem en defensa dels serveis públics reunint totes les subcontractes de l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de la reinternalització de les plantilles a l’empresa matriu.

La segona taula va reunir sindicats combatius: CTA de Córdoba, la Confluencia Sindical de la Bahía, Tubacex, Colectivo Obrero BATU de Ezkerraldea (Bilbao) de las subcontractes de Petronor, Plataforma del Metal de Pontevedra, Solidaridad Obrera de Madrid i la mateixa CTM, amb Manuel Barber, un dels companys que havia vingut a Catalunya amb la gira que vam organitzar.
A les curtes ponències que es van intercalar van ser-hi STM (Intersindical valenciana a Ford i a Kamax), la RAI de Vallecas (sobre el suport a les lluites des dels barris), USTEA Cadis (sobre el contracte fix-discontinu), el Comitè de Solidaritat dels Treballadors de Valladolid (sobre el funcionament de les Caixes de Resistència), i la de LI (sobre el treball en comú de diferents col·lectius de l’estat).

En aquesta última, després d’agrair la invitació a la CTM, vam plantejar que era imprescindible reconstruir la solidaritat, motiu pel qual fa dos anys vam venir aquí i vam organitzar la gira perquè els mateixos treballadors expliquessin i teixissin llaços amb altres; així com abans, el 2000, havíem anat als hivernacles d’El Ejido a donar suport a la vaga dels immigrants i per a que després l’expliquessin a Catalunya; o amb els pescadors de la ría de Vigo en motiu del Prestige. Vam insistir en aquesta necessària reconstrucció de la solidaritat, després d’anys en què la patronal ha fet allò impossible, juntament amb les direccions de CCOO i UGT, per a dividir-nos i aïllar-nos, amb les Reformes Laborals, començant per la Llei d’Estrangeria, i acabant amb la darrera, que no ha tocat el “preu” ni les condicions de l’acomiadament que s’han multiplicat, i que no ha tocat la precarietat amb el fix-discontinu. I que aquesta reconstrucció de la solidaritat es fa imprescindible per a enfrontar els ajustaments que vindran a nivell de salaris, pensions i serveis públics i que, en aquest sentit, i després de l’èxit de la trobada, ens semblava important que se’n convoqués una altra, per almenys garantir 1r de maig combatius.

La trobada va acabar amb una foto dels presents amb la bandera palestina, enviant un curt vídeo de solidaritat, i l’endemà, la projecció del vídeo de “La Bahía del metal” de Mercedes Moncada, especialment centrat en la lluita d’Airbus, seguit d’un interessant debat. Els fraternals menjars i cafès que van garantir les i els companys de CTM van crear un clima càlid de cordialitat. Gràcies per tot.

Marga Olalla i Esther del Alcázar